CLIENTELISME

Publicat per en set. 14, 2017 dins Altres, Solà | 0 comments

 

Hem llegit durant uns quants diumenges fragments de la carta de Pau als Romans. El text d’avui (Rm 14,7-9) tanca aquest conjunt de lectures i, encertadament, ho fa amb una proclamació la senyoria de Jesús. Cap cristià gosaria discutir les afirmacions contingudes en aquests versets. Els cristians provinents del judaisme veien que la senyoria de Jesús compartia i perpetuava la senyoria del Senyor, Déu d’Israel. Pels cristians provinents del paganisme la senyoria de Jesús es contraposa i supera la del emperador donat que s’estén sobre vius i morts, una universalitat que la senyoria de l’emperador mai tindrà.

Aquestes afirmacions sobre la senyoria de Jesús adquireixen un sentit més profund si es té en compte el context on han estat situades, és a dir, la totalitat del capítol 14 de la carta als Romans. A la comunitat de Roma convivien dos grups: un provinent de jueus fidels a la seva llei, mantenien un estil de vida d’acord amb les prescripcions d’aquesta llei. No menjaven carn per evitar menjar carn sacrificada als ídols, ja que a Roma no es podia estar mai segur que les carns venudes en els mercats no haguessin estat sacrificades als déus pagans. A més d’això segurament seguirien celebrant les festes jueves. L’altre grup el formaven cristians provinents del paganisme o que havien fet el pas d’alliberar-se de la influència de la llei jueva; menjaven carn i bevien vi sense cap mala consciència ni cap prejudici. Els retrets d’un grup contra l’altre estaven assegurats. La situació és similar a la descrita en els capítols 8-10 de la primera carta als Corintis que també, com aquí, parla dels forts i dels febles.

Davant el problema, el mandat de Pau es molt clar: “Tu, doncs, per què judiques el teu germà?” dirà en el verset immediatament posterior a la lectura que ens ocupa i, més endavant (V.13): “No us judiqueu més els uns als altres!”. I això ha de ser així perquè la potestat del judici només la té Jesús i la té perquè és Senyor i, d’aquesta manera, s’explica la inclusió de les afirmacions sobre la senyoria de Jesús. Ell és Senyor i com a tal li pertoca el judici i per tant queda invalidat qualsevol judici emés entre germans.

Pau recorda als romans, tant als uns com als altres, que la seva vida està totalment supeditada a un únic Senyor. Aquí va bé recordar el costum romà del clientelisme. Des de l’home més insignificant, fins al més poderós patrici no hi havia cap romà que no es sentís obligat a algú més poderós que ell. L’amo es sentia compromès a protegir i obsequiar els seus clients. Aquests, de bon matí, anaven a visitar i saludar el seu amo. Quants més clients tenia un amo més gran era el seu poder. L’amo proporcionava bons negocis al comerciant i feina a l’artesà.

Com un amo que té molts clients, Jesús es un senyor molt poderós perquè és Senyor de vius i morts. El benefici més gran que concedeix és el de la vida que posseeix en plenitud per la seva condició de ressuscitat. Tots els grups de la comunitat de Roma són clients d’un mateix amo per això Pau diu: “tant si vivim com si morim som del Senyor” (v.7) Cap client pot immiscir-se en els afers d’un client d’un altre amo, en tal cas, serà a aquest altre amo a qui li correspon esbrinar sobre els afers d’aquest client. Tampoc no pot emetre cap judici sobre un company client. És a l’amo a qui li pertoca fer-ho. Per això Pau demanarà més endavant: “No us judiqueu els uns als altres” i per això presenta Jesús com a Senyor perquè és l’únic amo autoritzat a emetre judici i, pel fet de ser únic, és factor d’una unitat que s’imposa per sobre de tot. Admès Jesús com a Senyor, queden diluïdes, invalidades i sense sentit les desavinences i els retrets entre germans.

Diumenge 24 durant l’any. 17 de Setembre 2017

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Captcha * Time limit is exhausted. Please reload the CAPTCHA.