DUES FEINES PER FER

Publicat per en juny 21, 2018 dins Altres, Solà | 0 comments

 

La planificació de les lectures bíbliques que fa la litúrgia ens dóna l’oportunitat de llegir avui, festivitat de sant Joan Baptista,  el segon cant del servent del Senyor (Is 49,1-6). El text s’estructura en una primera part (vv. 1-3) que presenta la crida del servent i una primera motivació d’aquesta crida. La segona part (v.4) mostra el combat interior del servent i les objeccions que aquest al·lega en contra la missió  que Déu li encomana. És la típica reacció d’objecció que trobem en els relats on Déu crida a un personatge significatiu per realitzar una tasca important. Moisès dirà a Déu: “Qui sóc jo per anar a trobar al Faraó?” (Ex 3,11). “Jo sóc home de llavis impurs” dirà Isaïes (6,4). “Sóc massa jove, com sabré parlar?” dirà Jeremies (1,6). Però Déu, en contra de tota objecció, confirma la missió del servent. En la tercera part del text (vv. 5-6) es ratifica i amplia la missió. Es repeteix que Deu té un projecte sobre el servent que existeix abans que el servent es formés en el si de la seva mare. La missió es concreta: tornar cap a Déu el poble de Jacob (v.5) i aplegar Israel al voltant de Déu (v.5b). També s’amplia perquè la tasca del servent abastarà no només les tribus de Jacob i els supervivents d’Israel (clara al·lusió al retorn de l’exili), sinó que el servent ha de ser llum per a les nacions i portarà la salvació d’un cap a l’altre de la terra.

Qui és el servent?. Els comentaristes han fer moltes propostes. Alguns han vist en el servent un personatge individual: un profeta anònim, un rei; altres opten per una interpretació col·lectiva que podria ser Israel o un grup de persones indeterminat; s’opina també que, segons de quin cant es tracti, no seria sempre el mateix.  La qüestió resta oberta. És important retenir que els cants del servent han sigut importants en les comunitats cristianes per interpretar la missió de Jesús, sobretot el quart cant pel que fa al rol de Jesús model del just sofrent i la seva mort.

En el cas del nostre text, quan diu: “Ets el meu servent estic orgullós de tu” el servent podria ser Israel. En el text hebreu, desprès de servent apareix “Israel”. Això podria donar peu a pensar que el servent és Israel, però llavors no lliga amb la missió d’aplegar Israel al voltant de Déu. Israel aplegaria Israel?. Al nostre entendre, en aquest text el servent seria un profeta donades les connexions que hi ha amb la figura del profeta Jeremies.

Déu coneix Jeremies abans de formar-se en les entranyes de la mare (Jr 1,5), semblantment sap i pronuncia el nom del servent quan aquest és també a les entranyes de la mare (Is 49,1). Jeremies experimenta el desànim (15,10 ss) en veure’s rodejat d’enemics i d’incomprensió i el servent  sent que ha consumit per res les seves forces (Is 49,4). Déu posa en boca de Jeremies les seves paraules ( 1,9) i fa dels llavis del servent un espasa tallant i una fletxa aguda (Is 49,2).

Val la pena aturar-se en la comparació que es fa entre la fletxa i l’espasa amb la paraula de Déu que surt dels llavis del servent. És una fletxa aguda, és a dir, ben afinada. Una fletxa així augmenta la velocitat i pot arribar ben lluny, fins als pobles i illes llunyanes imatge dels gentils. L’espasa s’usa en els combats entre propers, símbol, per tant, d’anar dirigida al poble d’Israel, és una arma de força mortífera sobretot si és tallant. Dues imatges destinades a reforçar  que la paraula de Déu que surt del servent o del profeta és eficient i efectiva, imatge a la vegada que lliga amb la doble missió encomanada al profeta: aplegar Israel al voltant de Déu i ser llum de les nacions.

Festivitat de Sant Joan Baptista. 24 de Juny de 2018.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Captcha * Time limit is exhausted. Please reload the CAPTCHA.