EL MOMENT DECISIU.

Publicat per en gen. 18, 2018 dins Altres, Solà | 0 comments

 

Llegim a l’evangeli d’aquest diumenge un petit sumari sobre els inicis de l’activitat de Jesús i la crida dels primers deixebles (Mc 1,14-20). “Desprès d’haver estat empresonat Joan”, és una indicació de tipus temporal, “i es presentà a Galilea” una altre de tipus local. L’esdeveniment Jesús no és un esdeveniment inconcret, imaginari, eteri; té una concreció real, s’insereix de ple en la història, en un temps i en un lloc ben determinats. Aquestes indicacions de lloc i de temps són típiques de les introduccions de la literatura profètica i volen indicar que la tasca del profeta arrela en una història concreta; un cas ben clar és el del profeta Jeremies del que es diu que viu a Anatot i predica en temps del rei Joiaquim (Jr 1,1s).

“Desprès que Joan fou empresonat”. A diferència del que diu el quart evangeli, la missió de Jesús i la de Joan no varen coincidir. Algunes traduccions diuen: “fou entregat”. Segons aquesta dada, Joan no fou simplement  empresonat per Herodes, sinó traït per algú que no sabem.  El comportament de Joan, personatge molest pel sistema, el feia apte per a ser detingut i mort pels romans. Però és Herodes qui el deté i condemna a mort. Instigat potser pels sacerdots de Jerusalem? No ho sabem, el cas és que Jesús i Joan corren la mateixa sort, la de molts profetes de la història d’Israel. El verb “paradídomi” (entregar) el veurem usat a Mc 9,31; 10,33; 14,10.21.41 per indicar que Jesús és traït i entregat per a ser condemnat a mort. Marc, en dir que Joan fou entregat, anticipa, d’alguna manera, el destí de Jesús.

“S’ha complert el temps”. El pensament apocalíptic exercia, en temps de Jesús, una forta influència en les creences i esperances religioses d’Israel. Una característica d’aquest pensament era l’afecció a delimitar el temps que trigaria a produir-se la intervenció de Déu en la història o l’aparició d’un messies alliberador i, a la vegada, jutge dels opressors d’Israel. Hi havia càlculs i còmputs de tota mena i els textos que ho avalen són nombrosíssims.

La proclama de Marc afirma que el temps, el moment decisiu ha arribat. S’han acabat les especulacions temporals. Recordem que la llengua grega té dues paraules per designar el terme “temps”. Per un costat “cronos” i per altre “kairos”. El primer és el temps que passa, que es mesura amb les hores, els dies, els anys; el segon és el moment, l’instant, l’esdeveniment crucial. És aquest segon sentit el que Marc usa aquí. Per tant, Jesús anuncia que ha arribat el moment decisiu, que no hi ha cap motiu per esperar cap altre moment. El Regne de Déu ha començat decisivament. Cal prendre partit i l’opció no admet més dilacions.

Pel que fa a la crida del deixebles, un apunt d’interès. Es diu de Simó i Andreu que immediatament abandonaren les xarxes i anaren amb ell. Aquesta immediatesa també s’afirma de Jaume i Joan: immediatament ells deixaren el seu pare Zebedeu i se n’anaren amb Jesús. Aquesta immediatesa contrasta amb l’episodi de l’home ric que, quan Jesús li diu: “ven tot el que tens i desprès vine i segueix-me” l’home queda abatut i se’n va tot trist (Mc 10,21,s). En el text de LLuc (9,59-62), compartit per Mateu (8,19-22), trobem també un parell d’exemples que mostren l’actitud contrària a aquesta immediatesa. Dos a qui Jesús els diu Segueix-me, un diu: “deixa’m anar primer a enterrar el meu pare” i l’altre “deixa’m anar a dir adéu als de casa meva”. La immediatesa està en perfecta sintonia amb l’hora arribada que no admet esperes, tardances o demores. La conversió, com la resposta a la crida ha de ser ara mateix.

Diumenge 3er durant l’any. 21 de Gener de 2018

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Captcha * Time limit is exhausted. Please reload the CAPTCHA.