ESPIRITUALITAT I SEXUALITAT

Publicat per en març 28, 2015 dins Altres, Jaume Patuel | 0 comments

A l’article anterior parlava de la psicoafectivitat, de la sexualitat.

Aquesta setmana entrem a la setmana santa, a la setmana de vacances dels col·legis.

El proper cap de setmana és llarg per a fer repòs, viatges, temps lliure.

Breument, per a moltes persones són uns dies de relax, reflexió, pensar, meditar.

Per altres, un dies de més feina, tasca laboral

Tota aquesta dinàmica va acompanyada en totes les persones de la dimensió  afectiva o sexual o eròtica, adonant-se o sense adonar-se’n.

Es pot conciliar o harmonitzar passió eròtica, plaer corporal amb la dimensió de la relació i amb l’esperit, espiritual? O són enemigues?

No hi ha res que caigui del cel. Tot es treball de l’ésser humà, de la persona.

La realitat corporal, la sexualitat és un llenguatge.

La pregunta és: Què es diu en al relació sexual o passional? Plaer per plaer, plaer

per  realitzar-se, plaer per comunicar-se, plaer per dialogar, plaer per sentir-se espiritualment millor?

Hi ha un llibre anomenat “Tantra” o la sexualitat sagrada. El subtítol es prou indicatiu: Noves dimensions de l’amor a través d’una cultura mil·lenària.

Creure  o pensar que la sexualitat no es pot vincular amb la realització espiritual de la persona és un prejudici o una doctrina que mutila l’ésser humà.

Així com el nadó pren a parlar, així també s’ha d’aprendre a parlar a través del cos a fi de gaudir-lo i fer-lo gaudir. És tot un treball tenint en compte que

EN UN PRINCIPI ERA UN,

DESPRES VAN SER  DOS

I ELS DOS ES VAN FER UN.

Certament que tot això no té res a veure amb l’eròtica o sexualitat dels anuncis com tampoc amb una psicologia vulgar del sexe que no té en compte els sentiments sinó únicament el plaer genital o el cos.

LA DIMENSIÓ RELIGIOSA

Hem anat parlant de la dimensió sexual o eròtica, de l’espiritual i ara ens toca, avui, de la “religiositat”, la qual no té massa acceptació. Ho tingui o no, els experts i científics ens confirmen que és una dimensió de l’estructura mental o vital de l’ésser humà. En conseqüència, qualsevulla matèria disciplinar o científica que no consideri o no la tingui en compte mutila l’estructura mental i vital  de la persona. Altra cosa serà, com es viu, com es fa servir. Qui són els Mestres? Quina doctrina amaga?

Indico aquestes preguntes, perquè ben prou sabem que si la espiritualitat no és ben rebuda menys encara la religiositat. I si a l’article anterior podíem veure que la sexualitat entra dins la espiritualitat, aquestes dues dimensions entren dins la religiositat. Es a dir, totes les dimensions de l’ésser humà han de poder desenvolupar-se, créixer, realitzar-se i anar pel camí de la maduresa.  Si l’ésser humà anés per aquest camí, certament, hauria un altre clima en les nostres vides i en el món. Fa un mes, va haver la gran massacre inhumana a la capital de l’Estat. Com la gent s’hi va abocar per aquest sentiment de solidaritat, d’estimació, d’espiritualitat, d’entrega sense esperar recompensa. L’ésser humà és bo i generós. És quelcom que fa que es torci aquesta bonesa. I per això cal saber-se auscultar, mirar-se a l’interior.

Conèixer aquest “background”, és a dir, el pòsit, la cementació, la roca viva de l’ésser humà és  important. És saber viure la profunditat de la nostra estructura mental i vital per veure que hi ha passions destructives però que es poden canalitzar amb esforç i no ser les que predominin en la relació amb nosaltres mateixos com amb els altres. Aquí entren en joc del que tant hem parlat: els mecanismes de defensa com, per exemple, les justificacions, les negacions, les projeccions (posar els nostres problemes en els altres) i d’altres.

És creure en un mateix i posar la confiança en l’ALTRE/A. Creure vol dir FER CONFIANÇA A UNA REALITAT que està no tan més enllà de cadascú sinó que hom s’hi està immers. La dimensió de religiositat, com la d’espiritualitat, com la de sexualitat depenen de com anem madurant, creixent, progressant en les nostres capacitats intel·lectuals o cognitives com les emocionals o sentimentals.

Tot això és camí de felicitat.

 

LA SÍNDROME D’OTEL·LO

Probablement, tothom haurà sentit parlar de la tragèdia de William  Shakespeare on el personatge central és  Otel·lo que  assassina per motius de gelosia la seva muller Desdèmona, en la qual tenia dipositada una confiança absoluta que perd, bruscament, davant les pèrfides insinuacions de Iago. Amic seu i enamorat de la seva dona, la qual no li responia, com era lògic.

Voldria recordar que aquesta obra tràgica és de plena actualitat.

En primer lloc, el valor de la paraula. Com la paraula pot fer bé com mal. La paraula pot ser mel com vinagre. La paraula pot construir com destruir. Tot dependrà de quin esperit la pronuncia o la diu.

Per altra banda, que la paraula construeixi o destrueixi depèn de la naturalesa emocional o psíquica de la persona que la rep. Un terreny fort, ben acurat, o un terreny feble,  malaltís.

Ara bé, la gelosia existeix en totes les persones. Sorgeix quan hom estima una altra persona. És una emoció molt arcaica o primària. Una emoció que vol controlar l’altra, que la domini, que l’anul·la.  La gelosia corromp l’anima del més valerós, del més fort al qual li canvia l’ànima, l’interior pel fet de creure fatalment al calumniador i hem d’afegir també per creure les seves pròpies fantasies sorgides del seu profund interior sense causa real.

Són reaccions d’un món molt primari, molt infantil, immadur. La persona que pateix de gelosia, de forma malaltissa, no viu ni deixa viure. Mata físicament o psíquicament. La persona que l’estima i  per no ser matada o maltractada  s’anihila o s’anul·la si no té medis per ser independent. Avui, un gran problema  social

El coneixement de les pròpies emocions negatives és de molta importància perquè hom pot aleshores transformar-les poc a poc en energia pròpia per altres coses. En casos forts i greus, no hi haurà altre remei que fer la consulta a un especialista del món de les emocions, que és el mon de la psi si es vol que la relació no es deteriori.

 

LA RELACIÓ SADOMASOQUISTA

Una altra relació de les persones és la de dominar i ser dominat o dominada. No únicament a nivell físic, que ja no accepta massa per bé que hi ha aquesta classe de relació. Cal veure la violència de gènere  o el maltractament de les dones.

Aquest inferir mal a l’altre o gaudir de ser maltractat/da és una reacció molt primària que en l’evolució de les etapes maduratives es va integrant. Les energies o forces pulsionals  van encaminades cap a altres fites o metes de construir, de realitzar-se o sublimades.

Voldria parlar d’aquesta relació sado.masoquista o mobbing. L’assetjament psicològic.  Avui dia es considera com un delicte i es pot denunciar. Però, el que vull considerar és com hi ha persones que en aquesta situació s’hi troben bé malgrat no l’acceptin. Hi ha moltes justificacions, moltes excuses. A vegades, no hi haurà altre remei pel lloc de treball o per altres causes. Però moltes d’altres és un problema o malaltia psíquica. El gaudi o plaer en ser maltractat, motivat per uns sentiments inconscient de culpabilitat, de no merèixer-se ser ben tractat o tractada. Com acceptar que li sigui infligint  un càstig.

O per altra banda, també es dóna que la persona es cregui que se sent maltractada, o perseguida o controlada, quan en la realitat objectiva no hi ha res de tot això, però sí en la realitat  psíquica, emotiva o interior. Això comporta una altra mena de problema que és tancar-se, no relacionar-se, o canviar contínuament de lloc de treball. El problema no és a fora, sinó a dins del pensament, en la ment.

Una  vegada més, cal recordar que el coneixement propi de totes aquestes pulsions destructives ajuda a superar-les, a conviure amb elles o si més no, saber com és un o una per dintre i no negar que no les té. No és el mateix sentir uns sentiments que ser segons aquests sentiment. Com no és el mateix pensar que fer. La sinceritat amb si mateix és un gran pas per a la maduresa.

I són casos de rebre una atenció psíquica. No és qüestió de mal caràcter

Ni molt menys de “forta personalitat” sinó senzillament de persones amb trastorns, greus o lleus, de l’estructura mental, és a dir, de la seva personalitat.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Captcha * Time limit is exhausted. Please reload the CAPTCHA.