LES FESTES

Publicat per en març 28, 2015 dins Altres, Jaume Patuel | 0 comments

 

Em deia una persona –que no era metge ni psicòleg,  però molt observadora-

que les persones que se senten depressives és perquè no saben que viuen bé. La insatisfacció podria ser causa d’estats depressius, de tristesa, de pena. Aquest mai n’hi ha prou. Sempre es busca més….

I l’ésser humà té un aspecte o dimensió que cal conrear-la de forma adequada, pedagògica: “Homo ludens”, l’home juganer, del temps lliure.  L’ésser humà li agrada jugar, fer festes, celebrar esdeveniments, estar satisfet de les coses que té i de la situació que li pertoca viure, però sempre dins els seus límits.

Tota aquesta felicitat, joia, alegria es troba dins la ment humana per bé que l’entorn té la seva gran importància i no cal menysprear-la  Així i tot, no oblidem que l’entorn es produït també  per altres persones, que en tenen la responsabilitat. .

A més, les festes són necessàries en la vida. Cal veure en els llocs que avui hi ha guerra, també cerquen i tenen els moments de festa i alegria. Com també en els llocs de treball es busquen moments de festa o celebracions.

Les festes uneixen. Fan fer pinya. Tothom se sent confortat. El món emocional i dels sentiments entra en ple joc.

En llegir aquest article, hom haurà encetat un pont llarg per alguns, uns dies de festa, però per a altres, dies de feina forta perquè ja s’apropen les festes de Nadal.

I aquí ens trobem també amb una altra situació que cada lector o lectora sabrà situar-s’hi: Uns gaudeixen més preparant les festes que el mateix dia de la festa i d’altres que gaudeixen molt del dia de la festa sense haver preparat massa cosa. Però sense oblidar que d’altres no volen saber res d’aquests dies de festes nadalenques.

En resum,  la celebració festiva hauria de ser expressió interior de la persona expressada en grup familiar o amical, no oblidant que alhora l’ambient i  l’entorn mouen l’interior de la persona i del grup. Hi ha tota una influència mútua.  Per tant,  els símbols  externs, els preparatius festius encaminen que la persona també pugui preparar-s’hi. Viure una satisfacció i pau interiors.

 

ELS CÈNTIMS D’EURO

Totes les festes costen cèntims. Sense cèntims no es pot fer res.

En aquestes frases les paraules cèntims ens se sonen a quantitat, però també la paraula cèntims, sonen d’altra forma: els cèntims de pesseta. Que en un moment no van valer quasi res. I ja no es valoraven. I aquest sentit encara és a dins de la nostra ment. De tal forma que les monedes d’1 i 2 cèntims d’euro  fan nosa. No són manejables. I quan les treguin –com diuen- la vida econòmica encara serà més cara. Haurem de jugar del  0,00 al 0,05 cèntims d’euro, que són unes vuit pessetes.

Us heu fixat que moltes empreses, siguin de la classe que siguin, conten els cèntims d’euro? Això ens indica que es tenen en compte, però a un altre nivell es volen eliminar a costa de l’agilitat. De quina agilitat? Arrodonir cap amunt o cap avall? Són cèntims d’euro.  Parlo de cèntims, però dins la nostra ment sonen a cèntims de pesseta (no és gran cosa), però que la realitat són cèntims d’euro. Molt de nosaltres estarem comptant sempre en pessetes malgrat els comentaris de certs personatges a la televisió que ens afirmen que hem de pesnar en euros com a cosa ja natural….No en tenen de psicologia.

Què vol dir 1 euro?

-Papa donen 5 euros, si et plau.

I el pare o la mare han de fer una traducció ràpida.

Abans demanaven dues o tres centes pessetes. Però 1 ó 5 ó 10 euros, la quantitat és poca , però el valor en pessetes ja és diferent.

La psicologia ens afirma que hi ha moltes coses que no és fàcil canviar-les perquè les tenim molt incrustades al fons de la nostra ment. I una d’aquestes coses és la paraula cèntims i la pesseta com a punt de referència.

Les festes són un moment propici per saber fer números. A més, la realitat  s’imposa. La vida ha pujat, puja i pujarà econòmicament. I les nostres ments han de ser realistes:

Els cèntims d’euro no són cèntims de pesseta.

I molts locals  han “arrodonit” tot. I de cop tot ha pujat.

Algunes persones em diran: “És ben veritat. No cal que m’ho digui”.

Algunes generacions pensaran  sempre en pessetes per bé que paguin en euros.

El punt de referència personal i emocional és la pesseta i no l’euro.

 

PREPARANT  FESTES

Avui en dia, el temps lliure o lleure és un problema que s’ha de resoldre el millor possible. Les Administracions hi tenen una gran responsabilitat. No únicament per al jovent sinó i sobre tot, per la nova situació social, el gran col·lectiu, que va creixent, de les persones que van jubilant-se. De la mal anomenada ”tercera edat”.

Les festes nadalenques s’apropen. Qui hi posarà el pessebre de forma molt actual: àngels que volen, trens que baixen per les muntanyes, naus que sobrevolen els cims i d’altres tecnologies del segle actual. Qui ho farà de forma clàssica: muntanyes amb molsa, neu i aigua.  Hi haurà qui farà senzillament la cova.

Altres posaran un magnífic arbre de Nadal. El verd de l’esperança. I altres portats pel desànim, la tristesa o d’altres motius no faran res. Com de molt d’altres faran  viatge, esquí, creuers. Sobre gustos no hi ha res escrit.

D’altres  només volen celebrar festes pel bon plaer, per la relació emocional, per trobar-se la família sense cap altre motiu. Això també porta a noves formes de celebracions.

Com és ben lògic, qui entra en joc és tot el món dels sentiments, de les emocions, de les fantasies. Preparar festes és fer créixer aspectes humans de felicitat, seguretat, solidaritat, tolerància.

Cada dia té el seu moment de festa, de tranquil·litat, de reunió, de convivència. I si no és així, no és viure perquè la vida a viure és la vida d’aquí i ara.

Tota preparació és per viure aquí i ara millor. Com tota preparació és ja festa i per tant vida. .

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Captcha * Time limit is exhausted. Please reload the CAPTCHA.