L’ESPERIT ENSENYA QUI ÉS JESÚS.

Publicat per en maig 17, 2018 dins Altres, Solà | 0 comments

 

És del tot lògic que el text de l’evangeli de la festa de Pentecosta parli de l’Esperit Sant. Amb aquesta finalitat s’han escollit dos fragments del segon discurs de comiat de l’evangeli de Joan (Jn 15,26-27 i 16,12-15). El primer parla de l’enviament de l’Esperit, el segon de la tasca d’aquest dins la comunitat.

El context anterior del primer text parla dels qui odien Jesús i el Pare; el context posterior fa referència a les persecucions que patiran les comunitats cristianes. No és una novetat en el Nou Testament  aquesta associació Esperit Sant i persecució. Lluc diu: “Quan us condueixin a les sinagogues … als magistrats o les autoritats no us preocupeu de com us defensareu ni del que direu: l’Esperit Sant us ensenyarà en aquell moment el que el de dir”.

L’Esperit Sant serà testimoni de Jesús. El terme testimoni prové de l’àmbit judicial. El testimoni atorga categoria de veritat als fets que s’estan jutjant. La seva aportació és insubstituïble per saber i conèixer el que hom no sap. L’Esperit farà conèixer qui és autènticament Jesús i quina és la seva obra i, de retruc, qui és i quina és l’obra de Déu, el Pare, perquè el Pare i Jesús són u (10,30). Rebut l’Esperit, també els deixebles són testimonis de Jesús davant el món. El donaran a conèixer i el faran creïble i escamparan els beneficis de la seva obra.

“Encara tinc moltes coses per dir-vos, però ara us serien una càrrega molt pesada”.  Què és el que, desprès de tantes coses ensenyades als deixebles, encara no els ha dit? Abans de la resurrecció i l’exaltació de Jesús, la revelació de qui és ell es manté inacabada. Només l’esdeveniment pasqual ( mort i resurrecció ) i la vinguda de l’Esperit permetran una comprensió completa de la revelació, és a dir, de qui és Jesús. L’expressió “moltes coses” no s’ha de prendre en sentit quantitatiu, com si Jesús no hagués tingut temps d’ensenyar tot el que volia als deixebles, sinó en un sentit qualitatiu, és a dir, l’aprofundiment de la comprensió es realitzarà amb l’esdeveniment pasqual i la vinguda de l’Esperit.

L’Esperit és anomenat Esperit de la veritat. El qualificatiu reforça la credibilitat de l’acció de l’Esperit. A la vegada estableix un nexe entre Jesús i l’Esperit. Jesús és el Fill únic del Pare ple de gràcia i de veritat (Jn 1,14), ell atorga el coneixement de la veritat als qui es mantenen ferms en la seva paraula (8,31s), ell és el camí la veritat i la vida (14,6). Quan s’acabi la presència històrica de Jesús, serà llavors l’Esperit el qui guiarà en i cap a la veritat. Hi ha similitud entre ser camí i guiar.

L’ensenyament de l’esperit no consisteix en pronosticar el futur com un endevinaire o la comunicació d’uns nous continguts. La veritat de l’Esperit no és la veritat dels dogmes, de les normes, dels rituals, és l’aprofundiment de la revelació, és conèixer qui és Jesús i, de retruc, qui és Déu perquè Jesús i el Pare són u.

L’Esperit glorificarà Jesús, és a dir, farà comprendre qui és realment Jesús. El text diu que el que l’Esperit comunicarà ho ha rebut de Jesús. L’afirmació pot presentar una certa dificultat si es té en compte Jn 145,26 i 15,26 on es diu que el Pare envia l’Esperit en nom de Jesús. Llavors l’Esperit en nom de qui parla de Jesús o del Pare?. No hi ha un doble contingut de revelació, el que l’Esperit diu en nom de Jesús és el mateix que té l’origen en el Pare perquè, tal com diu Jesús, tot el que és del Pare és meu. La revelació de l’Esperit rebuda de Jesús i que té origen en el Pare és la revelació perfecte de Déu.

Festivitat de la Pentecosta. 20 de Maig de 2018

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Captcha * Time limit is exhausted. Please reload the CAPTCHA.