LLIGAM SENSE DATA DE CADUCITAT

Publicat per en abr. 25, 2018 dins Altres, Solà | 0 comments

 

El capítol 15 de l’evangeli de Joan comença amb la metàfora del cep (Jn 15,1-8) que llegim a l’evangeli d’aquest diumenge. El text forma part d’una gran discurs de comiat que Jesús adreça als seus deixebles abans de la seva mort. El capítol 14 ha acabat dient: “Aixequem-nos, anem-nos-en  d’aquí” Això suposa un trencament temàtic brusc, degut segurament a la juxtaposició de dos discursos que l’autor ha unit en un de sol. El tema és diferent, si en els cc. 13-14 dominava el tema de la separació, ara en el c. 15 el tema dominant és la proximitat de Jesús i els deixebles.

El tema del cep i de la vinya arrela en el treball, l’economia i els coneixements agrícoles dels pobles del pròxim orient; però també té una forta presència en els textos de l’Antic Testament. En el cas que ens ocupa, no podem considerar que es citi o es faci referència a un text concret o que sigui una al·lusió directe a un passatge conegut. Més aviat es tracta d’una relació indirecta amb el conjunt de textos que tracten de la vinya. Dels molts textos que en parlen, s’imposa el cant a la vinya que es troba en el llibre del profeta Isaïes. D’aquest text val la pena retenir: “La vinya del Senyor de l’univers sou vosaltres, poble d’Israel” (Is 5,7). En altres passatges també es diu que Israel és una vinya: “Un cep vas portar d’Egipte” dirà el salm 80,9 i ho deixa entendre el profeta Jeremies quan diu: ” Jo t’havia plantat amb ceps triats, eres una plantada segura” (Jr 2,21).

En el text de Joan es produeix un desplaçament respecte l’Antic Testament, la vinya no és Israel, ho és Jesús mateix amb l’afegit que és el cep veritable. Ho és en contraposició a Israel i perquè Jesús procedeix del Pare i és això el que li dóna la categoria de cep veritable.

El Pare poda el cep a fi que doni fruit; el text diu, però, que el deixebles en comptes de podats estan purs. Aquesta puresa no l’han adquirit mitjançant un acte cultual, ni per una qualitat personal, la puresa l’han rebut per l’acceptació de la paraula de Jesús que és una paraula transformadora.

Però no n’hi ha prou amb l’acceptació de la paraula, cal un pas més o entrar en un nivell de més profunditat, cal la permanència en Jesús. Es tracta que l’acceptació de la paraula no es quedi en un fet momentani sense repercussió en el futur. Jesús ja ha dit als deixebles: “Qui menja la meva carn i beu la meva sang està en mi i no en ell” (6,56). Igualment  a Jn 15 la permanència és recíproca, la unitat entre cep i sarments és també un compromís de fidelitat per part de Jesús. No es tracta d’aconseguir un objectiu com aquell que arriba a la meta d’una carrera. La invitació a la permanència és la invitació a construir una unitat estable, de llarga durada, fer que una relació ja existent sigui viscuda profundament. Permanència demana fidelitat, estabilitat i projecció de futur.

Les amenaces als qui pretenen separar-se són molt dures. Hi ressona el llenguatge apocalíptic. S’hi pot veure un advertiment als cristians de les comunitats joàniques temptats de tornar a la sinagoga o separar-se de la comunitat. Són una denúncia  a la pretensió de tirar pel dret. El creient que pensa que pot donar fruit amb les seves pròpies forces està condemnat al fracàs. La cohesió amb Jesús i la comunitat és la garantia de donar bon fruit que, com dirà el text (15,12-13) una mica més endavant, es tradueix en l’amor als altres.

Diumenge 5é de Pasqua 29 d’Abril de 2018

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Captcha * Time limit is exhausted. Please reload the CAPTCHA.