No és dieta per a pobres

Publicat per en maig 29, 2017 dins Actualitat | 0 comments

No és dieta per a pobres

SOCIETAT

BARCELONA – 25 maig 2017. EL PUNT/AVUI

No és dieta per a pobres

 Les famílies amb menys recursos ingereixen menys nutrients dels necessaris encara que facin tots els àpats del dia

 Experts i entitats reivindiquen la dieta mediterrània com a garantía d’una bona alimentació

dieta

Revisar els menús dels menjadors escolars és clau per a la salut nutricional dels nens Foto: E. MAGRE.

GERARD ARTIGAS – BARCELONA

Hi ha un segment de la població que malgrat menjar regularment cada dia no ingereix els nutrients que hauria de rebre. Aquest nou fenomen de desnutrició es coneix com a fam oculta i afecta, fins i tot, persones que mengen més calories del compte i es troben en situación d’obesitat o sobrepès. És una situació sobre la qual alerten diversos experts i organitzacions que ahir van presentar l’informe de les Entitats Catalanes d’Acció Social (ECAS) i la Universitat Politècnica de Catalunya Fam oculta a Catalunya, un obstacle en la igualtat d’oportunitats, que, malgrat que reconeix que no hi ha prou investigacions per oferir una xifra de quantes persones pateixen aquesta fam oculta, sí que coincideix a avisar que afecta especialmente els sectors més empobrits de la societat i amb un nivel educatiu més baix. “L’estrès i l’angoixa de les famílies que no arriben a final de mes no permeten planificar una dieta mediterrània”, va avisar l’adjunta d’acció social de Càritas de Barcelona, Mercè Darnell, ja que tots els participants en l’estudi reivindiquen la dieta tradicional com a clau per a l’equilibri nutricional. No obstant això, van alertar que els productes frescos solen tenir un preu més elevat que molts menjars processats, que també són més fàcils de preparar, per la qual cosa “la dieta mediterrània és patrimoni de la humanitat però de la humanitat rica i culta”, va lamentar Lluís Serra, doctor en nutrició i impulsor, precisament, de la candidatura de la dieta mediterrània com a patrimoni de la Unesco.

La falta de nutrients és especialment destacada en les vitamines A i B, el zinc i el ferro, segons l’estudi, fet que repercuteix en el desenvolupament mental i físic dels nens i no els permet créixer tot el que podrien amb una millor alimentació, i preocupa, per tant, en les edats més verdes. Els experts demanen revisar els menús escolars per avaluar-ne els valors nutricionals i comprovar que els menuts ingereixen els nutrients que els corresponen, però expressen més preocupació pels nens que mengen a casa, ja que no es pot garantir que tinguin una dieta equilibrada i no adquireixen hàbits que ensenyen als menjadors de moltes escoles com ara parar taula i repartir el menjar, que contribueixen a valorar la cuina i el món que l’envolta. I és que acostumar-se a aquests hàbits és fonamental perquè els nens valorin el menjar sa i de proximitat, ho associïn a una cosa positiva i ho mantinguin en l’etapa adulta. Ara bé, els mateixos ponents asseguren que cal un canvi social també perquè els canvis en la dieta siguin efectius. “Hi ha tomàquets per a rics i per a pobres i si un albercoc no té gust d’albercoc el nen no se’l menjarà”, posa d’exemple el doctor Serra. Cal, doncs, una reflexió global sobre com mengem, ja que fins i tot persones amb recursos i una vida acomodada poden estar patint fam oculta per uns mals hàbits i una rutina que no els permet tenir uns minuts per fer la compra de productes de proximitat i passar una estona davant dels fogons. És, doncs, un canvi de model social la millor solució al problema: repensar horaris laborals, mètodes de compra i distribució d’aliments i educació sobre el menjar també a l’escola, per evitar que gent que diu que no té temps per cuinar adequadament passi també hores davant del televisor en arribar de treballar. També facilitaria evitar aquest fenomen que s’impedís el malbaratament d’aliments simplement perquè no compleixen uns estàndards d’aparença –aliments massa grans, massa petits o massa lletjos per a la botiga– però que es troben en perfectes condicions, de manera que es recomana crear espais perquè les famílies amb menys recursos els puguin adquirir a un preu rebaixat.

Tot i aquest avís per a navegants, avui en dia és imposible quantificar quin abast té la fam oculta, ja que la Generalitat va deixar de monitorar la nutrició de la població el 2003 i des d’aleshores no s’ha pogut fer cap estudi amb profunditat que doni una xifra de quants catalans pateixen aquesta situació.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Captcha * Time limit is exhausted. Please reload the CAPTCHA.