OVELLES I LLOPS

Publicat per en abr. 20, 2018 dins Altres, Solà | 0 comments

 

A la primera part del capítol 10 de l’evangeli de Joan s’hi troba el conegut discurs del Bon Pastor. D’ell en llegim un fragment a l’evangeli d’aquest diumenge (Jn 10,11-18). Manté punts de contacte amb el capítol anterior, la guarició del cec de naixement: es clarifica la identitat de les autoritats que han menystingut el cec de naixement i el tema de la identitat de Jesús segueix ocupant el centre del discurs. L’expressió “Jo sóc el bon pastor” complementa les altres expressions similars repartides per l’evangeli, “Jo sóc el pa de vida” (6,35)”Jo sóc la llum del món” (8,12; 9,5), “Jo sóc d’allà dalt” (8,23), “Jo sóc la porta” (10,9), “Jo sóc la resurrecció i la vida” (11,25).

Si en el relat del cec de naixement, Jesús critica severament la ceguesa dels dirigents del poble que són els mals pastors que tenen el poble abandonat, ara Jesús es presenta amb els trets definitoris d’un bon pastor que s’ocupa de les seves ovelles fins a donar per a elles la seva vida.

La crítica als dirigents és molt dura. Són els jornalers que abandonen les ovelles perquè treballen a jornal i no les senten seves i fugen quan ve el llop. La crítica dels mals pastors ve de lluny. La trobem en textos de l’Antic Testament. Jeremies deia:”Ai dels pastors que malmenen i dispersen les ovelles del meu ramat… Això diu el Senyor als pastors que pasturen el meu poble. Vosaltres heu dispersat les meves ovelles i les heu escampades i no les heu tingudes en compte. Doncs ara jo us demanaré comptes de la vostra mala conducta” (23,1-2) I el profeta Zacaries proclamava: ” Ai dels mals pastors que abandonen el meu ramat” (11,17).

A l’Antic Testament el millor pastor és Déu mateix. Molts textos utilitzen la metàfora del pastor i el ramat per descriure les relacions de Déu amb el seu poble. “El Senyor és el meu pastor” dirà el salm 23,1. Potser el text més interessant és el d’Ezequiel. Davant la ineptitud dels pastors que s’aprofiten del ramat, Déu prendrà el relleu i serà ell mateix qui tindrà cura del ramat. “Buscaré l’ovella perduda i recolliré l’esgarriada, embenaré la que s’havia trencat la pota i restabliré la malalta … Pasturaré amb justícia el meu ramat” (Ez 34,16).

Al presentar-se com a bon pastor, Jesús fa seva la tasca que correspon a Déu. Ell és el bo en contraposició als que han quedat definits com a dolents. El punt àlgid d’aquest bondat és el do de la vida. Aquí rau la gran diferència entre el bon pastor i el dolent. “Dono la vida per elles”. Donar la vida per una persona, per un amic, per una causa és un ideal molt noble, sobretot si el do d’aquesta vida atorga a la persona, a l’amic o a la causa un futur millor. La mort, llavors, esdevé fecunda, plena de sentit perquè atorga vida als membres d’una comunitat. Si el pastor no mor per les ovelles, seran les ovelles les que moriran devorades pel llop, símbol dels poderosos que, com diu Ezequiel obtenen beneficis destrossant la pressa, disposats a vessar la sang i fent morir la gent (22,27).

El pasturatge de Jesús té una doble dimensió, per un costat es preocupació sol·lícita pel ramat, però per altre fa realitat el pasturatge de Déu, el Pare. La mort de Jesús pastor no ve només d’una exigència envers el ramat, sinó sobretot d’una fidelitat a Déu. El desig d’un sol ramat i un sol pastor atorga a la mort de Jesús un caràcter universal, inaugura una comunitat universal. L’únic ramat i l’únic pastor no s’hauria d’entendre com una al·lusió a la superació de dissidències  entre comunitats cristianes, sinó com el projecte de construir un ramat universal on hi tenen cabuda tots els qui, escoltant la veu de Jesús, el vulguin seguir.

Diumenge 4rt de Pasqua. 22 d’Abril de 2018

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Captcha * Time limit is exhausted. Please reload the CAPTCHA.