SEMBLAVA UN FANTASMA

Publicat per en abr. 11, 2018 dins Altres, Solà | 0 comments

 

L’evangeli d’aquest diumenge ens presenta un text de Lluc (24,35-48) que narra l’aparició de Jesús al nucli naixent de la comunitat cristiana, una església domèstica constituïda pels seus seguidors en un ambient de decepció, desorientació, dubtes i incertes esperances.

El text té semblances amb el passatge dels deixebles d’Emmaús (Lc 24,13-35): una aproximació als deixebles que d’entrada no el reconeixen, explicació de les Escriptures i un menjar compartit. A la vegada, té semblances amb el relat d’aparició narrat per Joan (20,19-24): Jesús es presenta al mig, desig de Pau, mostrar el costat i menció d’alegria.

Un dels trets que més caracteritzen el text de Lluc és la insistència en el cos de Jesús. El problema de la realitat corporal de la resurrecció de Jesús comença a plantejar-se a finals del segle I. Per un jueu, un esperit incorpori només podia ser considerat un fantasma, de cap manera un ésser vivent. El terme fantasma apareix en el còdex Beza per indicar que la primera percepció dels deixebles és la visió d’un fantasma. El terme indica una visió o aparició que no té cap consistència, és a dir, cap relació amb quelcom que sigui real.

El problema es complica quan entren en joc les formes de pensar del món hel·lenista. Dues creences gregues populars i molt esteses influeixen en la manera d’entendre la resurrecció: el dualisme i la immortalitat. El dualisme divideix el món entre el que és físic i el que és espiritual. El món físic és dolent, el món espiritual és bo. Des d’aquest punt de vista no s’accepta que el ressuscitat pugui tenir un cos, perquè el cos és dolent. És més, Jesús que és Déu no en va tenir mai de cos, va tenir-ne una aparença o un cos prestat. El cos crucificat de Jesús era una altra cosa perquè Déu no podia patir. D’aquí la insistència dels relats evangèlics d’aparició en afirmar que Jesús ressuscitat és el mateix Jesús crucificat.

El concepte d’immortalitat va lligat amb la manera dualista d’entendre el món i l’ésser humà. Al morir, l’esperit o l’ànima bona es separa del cos dolent i l’esperit o ànima continua vivint independentment del cos. Aquesta teoria permet defensar que Jesús ressuscitat només és esperit, el cos no té res a veure amb la resurrecció.

La negació del cos comporta una espiritualització del cristianisme que el desvincula de la realitat del dolor i el sofriment. Cal mantenir el compromís amb el dolor del món, per això cal que Jesús ressuscitat sigui la mateixa persona que va morir a la creu. El text de Lluc respon tant als que neguen qualsevol tipus de resurrecció, com als partidaris d’una resurrecció merament espiritual.

El text posa molta atenció en fer veure que la mort i la resurrecció de Jesús estaven anunciades en les Escriptures jueves. Hem dit que els deixebles es trobaven en un clima de decepció. La mort de Jesús resultava un contratemps imprevist per a la implantació del Regne de Déu. Calia veure que la mort de Jesús no era un absurd o un fracàs, sinó que estava prevista. Així ho farà veure Jesús als seus deixebles ensenyant-los a entendre les Escriptures. Recordem també que Lluc escriu a Teòfil, fill d’Annàs i cunyat de Caifàs, amb el propòsit de demostrar-li que Jesús és realment el Messies que Israel esperava. Teòfil coneixia bé l’Escriptura. Lluc li fa veure que el que s’ha esdevingut amb Jesús  depassa els tripijocs d’Annàs i Caifàs. Mort i resurrecció s’inscriuen en el traç de Déu i això on millor es pot veure és en les Escriptures.

Diumenge 3er. de Pasqua.  15 d’Abril de 2018

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Captcha * Time limit is exhausted. Please reload the CAPTCHA.