S’HA ACABAT LA TRANQUIL·LITAT

Publicat per en gen. 24, 2018 dins Altres, Solà | 0 comments

 

Desprès de la crida dels primers deixebles, Jesús es dirigeix a Cafarnaüm; allà iniciarà l’activitat proposada als seus seguidors: ser pescadors d’homes. Ho farà a la sinagoga  d’aquesta població, alliberant un home posseït per un esperit impur (algunes traduccions diuen maligne). Aquest és el relat que llegim a l’evangeli d’aquest diumenge (Mc 1,21-28).

Cafarnaüm es convertirà en una mena de camp base de l’activitat missionera de Jesús. Per què Cafarnaüm? Preveient el rebuig (6,4), Jesús no escull Natzaret per començar la missió. Tampoc escull ciutats com Séforis o Tiberíades, profundament influenciades pels costums hel·lenistes, contaminades per una mentalitat pagana que s’oposa al seu programa i projecte.

Jesús va a la sinagoga un dissabte. Quan es comencen a produir els textos evangèlics i quan el temple de Jerusalem i amb ell la classe sacerdotal han perdut pistonada,resultat de la destrucció feta pels romans, la sinagoga i el dissabte adquireixen força i esdevenen pilars fonamentals de la religiositat jueva. A la sinagoga es reuneixen els jueus per escoltar les Escriptures, per resar i resoldre els problemes de la comunitat. El dissabte és el temps improductiu, del qual l’ésser humà no en treu cap benefici i per això es converteix en el temps de Déu, temps que es regal, festa i sacralitat.

En el lloc i el temps més sagrats es presenta Jesús i, sorprenentment, es troba que allà hi ha un home posseït d’un esperit impur. Com és possible? En el baluard on es prediquen, defensen i s’ensenyen les sagrades lleis de la puresa, en el moment pur per excel·lència, el dissabte, apareix un home posseït per un esperit impur. Com és que els escribes que saben tantes coses no s’han adonat d’aquesta nefasta presència?. Les autoritats de la sinagoga i els escribes són incapaços de veure que entre ells tenen un impur perquè per a ells un impur és el que va contra les lleis de la puresa ritual. Mentre l’home no vagi contra aquestes lleis pot continuar dins la sinagoga sense que passi res que trenqui la calma. Per Jesús, en canvi, la impuresa rau en l’oposició brutal a la santedat de Déu. És el rebuig a realitzar l’existència a l’empara del favor i la protecció de Déu. Per això l’esperit impur se sent oprimit, dominat per un poder advers i sense llibertat.

La doctrina dels escribes ha demostrat ser dot tot ineficaç per a la guarició de l’home impur. És més, potser encara agreuja la situació. Jesús es presenta al cor de on està el problema. No pretén entrar en discussions rabíniques amb els escribes. Jesús vol curar i alliberar. La presència de Jesús provoca un terrabastall dins la sinagoga, desfà la falsa tranquil·litat. En un primer moment els dimonis poden sentir-se atrets i fascinats per la persona de Jesús, però aviat es veurà que rebutgen la  seva capacitat alliberadora. El text marca amb molta força l’antagonisme entre la doctrina dels escribes i l’autoritat de Jesús. La doctrina dels escribes es basava en el comentari a la Torà, la tradició oral o textos d’altres rabins prestigiosos. Jesús no entra en aquest nivell de discussió, té la capacitat d’entrar al fons del problema i desactivar els poders i forces que impedeixen l’ésser humà viure en llibertat. Jesús vol que els éssers humans siguin el que han de ser: lliures, no sotmesos a dimonis o poders que, fins i tot sota un embolcall religiós, s’han fet els seus amos. I això és possible perquè Jesús ha rebut l’Esperit, ha fet una experiència profunda de Déu que li ha donat l’autoritat (l’exousia), el poder d’alliberar la persona humana. Els escribes aquesta experiència no l’han fet, aquí rau la diferència.

Diumenge 4rt durant l’any. 28 de Gener del 2018

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Captcha * Time limit is exhausted. Please reload the CAPTCHA.