TEMPS DIFÍCILS

Publicat per en nov. 29, 2017 dins Altres, Solà | 0 comments

 

El capítol 13 de l’evangeli de Mateu recull el discurs de Jesús sobre la fi dels temps; en llegim els darrers versets en aquest diumenge (Mt 13,33-37). Jesús no parla de descobrir esdeveniments futurs, ni endevinar ni predir quan serà la fi del món, sinó que vol donar consells davant la situació de persecució en que es troben les primeres comunitats cristianes (vv. 9-13) i la inquietud provocada per fets tan alarmants com la caiguda de Jerusalem i la profanació del temple.

En aquests darrers versets s’hi troba una mínima paràbola, introduïda en el discurs a fi de reblar l’insistent missatge, leitmotiv de tot el discurs: vetlleu. L’amo que se’n va de casa és símbol de Jesús que la comunitat experimenta absent, un cop acabada la presència històrica. La casa representa la comunitat cristiana (cal recordar que era en les cases on es feien les primeres reunions per celebrar el sopar de Jesús). Els servents són els membres de la comunitat cristiana que han de procurar que l’activitat d’aquesta no pari. La feina que han de fer és anunciar a tots els pobles l’evangeli (13,10 ) i han de tenir clar que la fi  no s’esdevindrà fins que aquest encàrrec no s’hagi dut a terme. L’activitat i la vigilància que ha de realitzar la comunitat provenen d’un mandat del mateix Jesús (v. 33). El porter que realitza una vigilància especial representa aquells que en la comunitat tenen un càrrec de direcció i una responsabilitat. La nit es pot veure com la nit que precedeix el gran dia de la salvació (Za 9,16).

La caiguda de Jerusalem es veia com un fet que formava part del bloc d’esdeveniments que havien d’acompanyar el retorn de Jesús que es pressentia immediat. A la vegada, el retorn de Jesús implicava la fi dels temps i de la història, però la caiguda de Jerusalem havia arribat, la fi del món havia començat, però Jesús no apareixia per enlloc; això provocava el desconcert, el desencís i descoratjament de les comunitats cristianes.

Aquesta situació deixava el camp lliure per l’actuació dels falsos profetes. Apareixen en el discurs uns versets abans de la lectura litúrgica (13,6). D’aquests també en parla el llibre de l’Apocalipsi 13,14; 19,20. Jesús preveu la seva aparició i adverteix de no caure en els seus enganys. Ells escampen la inquietud en les comunitats i es dediquen a especular sobre el temps i el moment exacte de la fi.

El millor antídot per neutralitzar la tasca dels falsos profetes és vetllar. Si un vigilant en una torre de guàrdia s’adormia deixava el camp obert a l’acció dels enemics. Dormir, contrari del no vetllar, és donar totes les facilitats a l’acció dels falsos profetes. La fi segur que vindrà, el fet que s’endarrereixi no ha de fer pensar que no vindrà i, per tant,  despreocupar-se i allerar-se.

Tal com apareix en el text, el sentit en que s’ha d’entendre vetllar és que la comunitat ha d’estar permanentment compromesa en l’ara i aquí, activa en la denúncia profètica de les injustícies i que contraresti la predicació negativa, alarmista i desmoralitzadora dels falsos profetes. L’encoratjament a vetllar vol ajudar a la comunitat a prendre actituds adequades davant la dura situació que viu.

Vetllar no és viure en un estat permanent de pànic, temor i angoixa. Més aviat demana un sentit crític davant la vida i augmentar la capacitat de percebre amb atenció i intel·ligència els esdeveniments, signes dels temps i la paraula de l’evangeli a fi d’interpretar-los encertadament per tal de no deixar-se endur per la primera impressió que causen determinades realitats.

Diumenge 1er d’Advent. 3 de Desembre de 2017

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Captcha * Time limit is exhausted. Please reload the CAPTCHA.