|

LA  VISIÓ D’UN DEPORTAT.

 

Llegirem aquests diumenges del cicle pasqual, seguint un costum de l’Església antiga, fragments del llibre de l’Apocalipsi. En aquest segon diumenge pertoca la lectura d’un text ubicat al començament del llibre ( Ap 1,9-13.17-19), que presenta una visió de Joan amb barreja d’elements típics dels relats de vocació profètica.

Joan escriu des de l’illa de Patmos. És una concreció geogràfica que es correspon al que, en els relats de vocació profètica, és la datació cronològica del temps de la predicació del profeta. Joan és un deportat. La deportació a una illa quasi deshabitada era un càstig, que els governants de Roma imposaven a persones rebels, dissidents o considerades enemigues de l’imperi. La vida allí no era gens fàcil:manca de proveïment de menjar, d’aigua. Pocs en tornaven vius, una mort lenta era el final més freqüent. Quan Joan diu que està escrivint des de l’illa de Patmos, recorda que ho està fent des de la condició de deportat i que comparteix penes i desventures amb els cristians a qui s’adreça, perseguits pels servidors d’un emperador que es fa dir “Dominus et deus”, senyor i déu. Precisament un dels temes centrals de tot el llibre de l’Apocalipsi serà afirmar que el veritable Senyor i Déu és Jesús ressuscitat. Els motius de la deportació el text els deixa molt clars: haver predicat la paraula de Déu i haver donat testimoni de Jesús (v.9)

Lampadari d’or feia pensar en la “menorah”, el canelobre de set braços que cremava dia i nit en el temple de Jerusalem, simbolitzant la llum de Déu. Era un element important del culte del poble d’Israel. El canelobre de set braços s’ha transformat ara en set canelobres, símbol d’una totalitat, la totalitat de les set esglésies d’Àsia a qui va dirigit el llibre de l’Apocalipsi. Elles són el nou Israel, elles són, a partir d’ara, la llum que haurà de brillar en el món, fent realitat les paraules de Jesús: “Vosaltres sou la llum del món” (Mt 5,14).

El nucli de la visió es centre en algú que sembla un fill d’home. Es veu molt clar que la presentació d’aquest fill d’home està influenciada pel llibre de Daniel ( Dn 7,13).  Els evangelis sinòptics ja varen relacionar la persona de Jesús amb la figura del Fill de l’home del llibre de Daniel (Mc 14,62).  Les al·lusions a la mort i a la resurrecció de Jesús deixen clar que aquesta figura humana és el Senyor ressuscitat. En el llibre de Daniel, al fill de l’home li és donat el poder, la glòria i la reialesa (7,14). A l’Apocalipsi seran donats a Jesús, en contraposició al poder, glòria i reialesa del cèsar. A Daniel el poble sant serà posat a mans de la bèstia,  (V.25) però a la fi rebrà el regne etern i els sobirans l’obeiran i el serviran(V.27). Es prediu, doncs, el que passarà amb el cristians: seran perseguits, sí, però se’ls a anima a esperar l’alliberament definitiu. La solemne visió es correspon al que, en els relats de vocació profètica, és la manifestació i revelació  de Déu.

La revelació solemne i tremenda de la realitat de Déu provoca en el creient la reverència, per això Joan cau com mort als seus peus. Davant d’això, com en tota aquesta mena de relats la veu de Déu: “No tinguis por”. I no falta mai, en aquest tipus de relats, l’ordre o la missió: Escriu. Normalment el profeta és enviat a predicar; en aquest cas, això no és possible perquè Joan està deportat en un illa quasi deserta. Per tant ha d’escriure la seva experiència perquè sigui tramesa a les comunitats, perquè en quedi constància, perquè actuï  com una nova Torà, una nova llei. I Joan escriu des de l’experiència de l’Esperit i del dia del Senyor, el diumenge, dia de la celebració eucarística. Només des de l’Esperit i l’eucaristia es fa possible l’autèntic trobament amb el ressuscitat.

Diumenge 2on de Pasqua 3 d’Abril de 2016

Entrada similar