APRENDRE DELS ERRORS

Publicat per en febr. 9, 2020 dins Altres, Solà | 0 comments

Llegim a la segona lectura d’aquest diumenge els primers versets del capítol segon de la 1a carta de Pau als corintis (1C 2,1-5). El text està estretament relacionat amb el que ha exposat al capítol 1er. Pau s’ha encarat als grecs que, valorant la oratòria i la retòrica, refusen el llenguatge de la creu, igual que el refusen els jueus que demanen prodigis. Són els representants de la  saviesa del món que s’oposen al poder de la creu. Més endavant, presenta  la comunitat de Corint, feble als ulls del món però forta pel fet d’estar unida a Crist.

En el text que ens ocupa, ara és Pau que es presenta feble davant els corintis, renunciant a la eloqüència i saviesa que tant agrada als grecs. Segueix esmentant quin és el nucli de la seva predicació, insistint en que aquesta no es basa en el llenguatge de la saviesa humana i finalment exposa quin ha de ser el fonament de la fe dels corintis.

El contingut de la predicació de Pau és Jesús i insisteix en Jesús crucificat. Qualsevol presentació de Jesús que prescindís de la mort en creu seria un falsejament inacceptable del missatge. Durant el temps en que Pau perseguia els seguidors de Jesús, la creu va ser per ell una realitat incomprensible. Com podia ser que el Messies d’Israel morís crucificat?. Després de l’experiència de trobament amb Jesús (Gl, 1,11-16), Pau s’adonarà del que ara proclama: la creu és un poder que està per sobre la saviesa humana i que té la capacitat de salvar i alliberar.

Pau s’acosta als corintis temorós i tremolós. Està marcat per les experiències de persecució sofertes en diferents llocs per on ha passat: a Antioquia de Pisídia uns jueus promogueren una persecució contra Pau i Bernabé (Ac 13,50), a Iconi els volen apedregar (Ac 14,5), a Listra el volen apedregar i el donen per mort (Ac 14,19), a Filips, Pau i Siles són assotats i empresonats ( Ac 16,40). Segurament, però el que li causa més temor i tremolor és el desengany que va experimentar quan el seu discurs a l’Areòpag d’Atenes fou un fracàs (Ac 17,16-34).

Pau distingeix entre el llenguatge persuasiu de la saviesa humana i el poder convincent de l’Esperit. A Atenes Pau va utilitzar el llenguatge que agradava als filòsofs grecs, el de la saviesa humana. Ara té por que a Corint passi el mateix.

Al darrere de la distinció entre els dos tipus de llenguatge el que s’hi cou és la tensió entre apologia i profecia. El llenguatge apologètic és el que es basa en l’argumentació i la defensa, el de la profecia en l’experiència de l’Esperit. Els textos evangèlics també en fan ressò d’aquesta tensió. Mateu dirà que davant de sinagogues, tribunals, governants i reis no cal preocupar-se del que cal dir, l’Esperit parlarà per mitjà vostre (Mt 10,19-20) i, semblantment, LLuc parla de no preparar-se la defensa i d’una eloqüència i saviesa que els adversaris no podran contradir (Lc 21,14s) i és ben contundent quan diu: “L’Esperit Sant us dirà en aquell moment el que heu de dir” (Lc 12,12). Els textos mostren una aposta decidida en favor del llenguatge que prové de l’experiència de l’Esperit; l’altre, l’apologètic, el de l’argumentació lògica, el de les proves, el de la saviesa humana queda relegat a segon terme. A Atenes Pau va utilitzar el llenguatge que agradava als filòsofs grecs, el de la saviesa humana, l’apologètic . Ara davant la por que a Corint passi el mateix, aprendrà dels errors perquè s’ha adonat que el que convenç és el poder de l’Esperit.

Diumenge 5é durant l’any. 9 de Febrer de 2020

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Captcha * Time limit is exhausted. Please reload the CAPTCHA.