AUDIÈNCIA REIAL

Publicat per en oct. 28, 2015 dins Altres, Solà | 0 comments

El text de l’Apocalipsi, que llegim a la primera lectura d’avui (Ap 7,2-4.7-14) ens presenta una gran visió, inclosa entre l’obertura del sisè i setè segells (6,12 i 8,1). Quatre àngels estan preparats per fer mal al món. Sembla que Déu ha decidit respondre al prec de les “ànimes dels qui havien estat immolats per causa de la paraula de Déu i el testimoni que havien donat” (6,9). Deien: “Quant de temps trigaràs a fer justícia i demanar comptes de la nostra sang?” (6,10). Déu els comunica que cal esperar fins completar el nombre de servidors de Déu.

Fixem-nos que la visió d’avui es desplega en dues parts. En la primera part el nombre de servents de Déu és de 144.000. Evidentment és una quantitat simbòlica que resulta de multiplicar el número 12 per ell mateix i després per mil. El dotze és el nombre de les tribus d’Israel, per tant ens trobem davant un Israel nombrosíssim i encara multiplicat per mil. Mil en hebreu s’aplica a el que és numèricament impossible de quantificar per la seva superlativa abundància. Representa l’autèntic i veritable nou Israel.

El nombre 4 fa referència a la  totalitat de l’espai de a terra. Els àngels, molt presents en la simbologia apocalíptica, són els agents de les ordres de Déu i els que accionen els fenòmens atmosfèrics i els moviments dels vents (1 Hen 60,11-22). La marca del front és imatge de la protecció de Déu. Aquí recorda el passatge d’Ezequiel (9,4-6), on un àngel posa una marca la front dels qui han rebutjat la idolatria i així s’escapen de la mort. Més endavant, en el capítol 14, s’explica que aquesta marca consisteix en portar: “el nom de l’Anyell i el nom del seu Pare” (Ap 14,1). La carta als Efesis recorda que els que han cregut han estat marcats amb el segell de l’Esperit  Sant (1,13; 4,30). Els senyalats es contraposen als qui porten l’encuny de la bèstia (símbol de tot el que s’oposa a Jesús i dels perseguidors de les comunitats cristianes) al front (13,16). Marcar-ne 144.000 fa pensar en el recompte de Moisès i Eleazar, registrant israelites aptes per a l’exèrcit (Nm 26,1s). Els marcats de l’Apocalipsi mostren quants han sigut els voluntaris a donar la vida per l’evangeli.

A la segona part de la visió els 144.000 s’amplien Els recomptes s’esberlen. Ara hi ha una multitud incomptable. Si el primer grup representa el nou Israel, aquí hi ha un col·lectiu que procedeix de totes les nacions de la terra. L’escena pot fer pensar en una acció litúrgica o en una audiència reial, que s’esdevé en el saló del tron de Déu. Estan drets davant el tron. Quan es diu que l’anyell (5,6) està dret, com degollat, es vol dir  simbòlicament que el ressuscitat és el Jesús que morí. Estar dret és una manera de dir ressuscitat. Vol dir, també, estar en una situació de dignitat, pròpia del qui ha estat alliberat (Lc 21,28), del qui ha abandonat la situació de submissió respecte dels perseguidors.

Els vestit tenia a veure amb l’interior de la persona. Canviar de vestit vol dir que s’ha produït un canvi en l’interior de la persona. “Els batejats us heu revestit de Crist” (Gl 3,27)dirà Pau. Els vestits que s’han tornat blancs volen fer veure el canvi que s’ha operat en els qui venen de la gran tribulació. El martiri els ha identificat amb la mort de Jesús (la sang) i els ha deixat blancs, lliures de qualsevol impuresa o pecat. Aquesta nova condició els ha fer mereixedors d’honor ( el vestit blanc és també un vestit d’honor) i de celebrar la victòria, feta evident amb el símbol de les palmes, que en l’imperi romà era l’emblema de la deesa Victòria i, en el món jueu, representaven la joia i l’alegria de la festa de les cabanes.

Festivitat de Tots Sants. 1 de Novembre de 2015

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Captcha * Time limit is exhausted. Please reload the CAPTCHA.