BENEDICCIONS SUBSTANCIOSES

Publicat per en jul. 13, 2015 dins Altres, Solà | 0 comments

Podria ser una pregària, un himne, una acció de gràcies, un tractat de teologia, confessió de fe, text litúrgic, benedicció. Tots aquests qualificatius s’escaurien al text de la segona lectura que llegim aquest diumenge, provinent de la carta als Efesis (1,3-14). El que li és més propi, però, és el de Benedicció per la insistent presència del terme en el primer verset del text. No és l’única vegada que trobem una benedicció en el Nou Testament: la més coneguda és la que Lluc posa en boca de Zacaries (1,69-79).

Adonar-se de l’estructura d’aquest text en facilita enormement la seva comprensió. Hi ha una expressió clau per determinar les diferents parts del text: “glòria i lloança”  o prenent una forma semblant “lloança de glòria”. Apareix cada vegada que es tanca una part del text. Així podem establir que els versets 3-6 formen la primera part del text, que presenta la beneficiosa acció del Pare. Els versets 7-12 parlen de l’acció de Jesús i els versets 13 i 14 presenten l’acció de l’Esperit. Vista aquesta estructura es veu clarament el caràcter trinitari d’aquesta benedicció. Aquesta estructura respon també a una contemplació del temps que ens permet descobrir una seqüència temporal, segons la qual hi ha un pla de Déu prèviament dissenyat, executat per Jesús, el Fill, el Messies i completat en la vida de la comunitat per l’Esperit.

A l’Antic Testament la benedicció va lligada a l’acte creador de Déu: “Creà l’home i la dona i els beneí” (Gn 1,27); és determinant en la configuració del gran poble d’Israel quan Déu diu a Abraham: “T’ompliré de benediccions i faré que la teva descendència sigui tan nombrosa com les estrelles del cel” (Gn 22,17). La benedicció és premi a la fidelitat en el compliment de la Llei (Dt 28,1-8). Benedicció és pregària de lloança i acció de gràcies pels favors rebuts de Déu: “Beneeix el Senyor ànima meva, no t’oblidis mai dels seus favors” cantem amb el salm 103,2.

Això és el que fa el nostre text, exposar i desglossar les benediccions objecte d’acció de gràcies. Dues són resultat de l’acció del Pare: Ens escollí  i ens destinà a ser fills seus (v.4). Tres proclamen l’acció de Jesús: “Per la seva sang ens ha obtingut la redempció” (v.7); “ens ha concedit saviesa i penetració” (v.8); “ens ha fet conèixer el seu designi secret” (v.9). Una recorda el do de  l’Esperit: “heu estat marcats amb el segell de l’Esperit” (v.13).

A fi que el projecte proposat arribi a l’objectiu final caldrà, com hem vist, l’acció de Jesús i de l’Esperit. Això explica la repetida presència de la fórmula: “En Crist”, Ell és el referent perquè, per mediació seva, han arribat als creients les benediccions de Déu.

La relació de filiació proclamada a l’inici s’estén a tots els creients quan són fets hereus. Però la realitat del pecat impedeix que els éssers humans puguin ser sants i irreprensibles, dificultant, d’aquesta manera, que es puguin realitzar els plans de Déu. Amb la redempció per la sang de Jesús s’ha realitzat el perdó dels pecats.

Al doll de benediccions hi responen els creients beneint Déu (v.3). Escoltant la paraula arriben a la fe que els permetrà rebre el segell de l’Esperit (v.13),referència baptisme practicat en les comunitats cristianes.

Diumenge 15 durant l’any. 12 de Juliol de 2015

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Captcha * Time limit is exhausted. Please reload the CAPTCHA.