CERCANT PASTOR

Publicat per en jul. 17, 2015 dins Altres, Solà | 0 comments

 

El relat de la mort de Joan Baptista (Mc 6, 14-29) interromp la narració de l’enviament (7-12) i el retorn dels deixebles És la forma de recordar que la missió de la comunitat experimentarà el rebuig, com fou rebutjat Joan Baptista, que pot arribar, en alguns casos, fins a la mort. El petit fragment de l’evangeli de Marc que llegim avui ( Mc 6,30-34)  narra el retorn dels deixebles enviats i com la delerosa gentada cerca Jesús; a la vegada que serveix d’introducció per l’episodi que explica la primera multiplicació dels pans (35-44)

Només dues vegades els deixebles són anomenats apòstols en l’evangeli de Marc, una és el moment de l’elecció: “els donà el nom d’apòstols…per enviar-los a predicar” (3,14); l’altre es troba en el text que comentem. Curiosament, en el moment de ser enviats, Marc parla dels dotze, és quan tornen que són anomenats apòstols, és a dir, quan han realitzat la tasca pròpia d’un apòstol. En aquest passatge sembla apropiat l’ús d’aquest apel·latiu que s’assignava als missioners de les primeres comunitats cristianes. Apòstol en Marc sempre va lligat a la missió.

L’expressió que mereix més atenció del text que ens ocupa és: “se’n compadí, perquè eren com ovelles sense pastor” (v. 34). Té un contingut molt ric perquè hi ressona un pensament de l’Antic Testament de gran significat: la imatge  del pastor per descriure la sol·licitud de Déu envers el poble d’Israel. El Senyor és el pastor d’Israel, el seu poble. Així ho diu el salm 23: “El Senyor és el meu pastor…em fa descansar en prats deliciosos… allí em retorna” (23,1.3).

Per dir-ho d’alguna manera, Déu delega aquesta funció en el rei, els profetes i els sacerdots. La missió fonamental del pastor era donar seguretat al ramat a fi de no ser víctima dels predadors i cercar el millor aliment. El que s’ha esdevingut, però, és que els dirigents d’Israel han fallat en el rol de pastors. El llibre dels Nombres ja advertia que això podria passar: “Que la comunitat del Senyor no sigui com ovelles sense pastor” (Nm 27,17). Quan això s’esdevingué, els profetes alçaren la seva veu, denunciant-ho amb gran contundència. “Ai dels pastors  que malmenen i dispersen les ovelles del meu ramat” dirà Jeremies (Jr 23,1). “Sense pastor, les ovelles s’han dispersat … s’han escampat per tot el país, sense que ningú se n’ocupés” dirà Ezequiel (Ez 34,5-6).

Marc no diu com Joan que Jesús sigui el pastor ( Jn 10,11-18), però mostra Jesús compadint-se de la multitud i comportant-se amb ella com un autèntic pastor, els donarà seguretat i aliment. Jesús s’adona que els dirigents del seu temps s’han comportat, com ho feren en altre temps, els dirigents històrics, que varen  cercar el propi benefici en comptes del benefici del ramat.

Els deixebles que han tornat esperen una mica de menjar, la gentada espera de Jesús algun benefici, que ens podem imaginar de tipus material. Jesús capgira les expectatives d’uns i altres i es posa a instruir-los llargament (v.34). Simbòlicament el menjar és figura de l’ensenyament. El menjar -ensenyament que no han sabut donar els dirigents del poble els el donarà Jesús. Ell no fa com els escribes que ensenyen en llocs privilegiats, que només hi tenen accés uns quants escollits. Jesús, sense cursets preparatius, ensenya a cel obert a tothom qui el vulgui escoltar.

Diumenge 16 durant l’any. 19 de Juliol de 2015.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Captcha * Time limit is exhausted. Please reload the CAPTCHA.