CONSELLS PER A L’ESPERA

Publicat per en nov. 25, 2015 dins Altres, Solà | 0 comments

 

La major part del capítol 21 de l’evangeli de LLuc (vv. 5-36) conté un monòleg de Jesús que tracta dels temps darrers. El text de l’evangeli d’avui ( Lc 21, 25-28.34-36) recull la part final d’aquest discurs, tot i que la lectura litúrgica omet els versets que parlen de la imatge de la figuera, l’adveniment del Regne i l’inexorable compliment de les paraules de Jesús.

Lluc distingeix en aquest tram de text dos col·lectius. Un és el subjecte de la frase: “Veuran el Fill de l’Home”. Subjecte indeterminat, però fàcilment identificable amb les nacions (v.25) i la gent (v.26). Davant el terrabastall còsmic el comportament de les nacions serà viure amb angoixa i alarma  i el de la gent, defallir de por i ansietat. L’altre col·lectiu és el “vosaltres”, les comunitats cristianes, tots el que s’han adherit a la causa de Jesús. Per aquests serà el moment de redreçar-se, alçar el cap i estar contents perquè l’alliberament definitiu s’acosta. Les coses anunciades en el vv. 25-26 són les mateixes, tant per la humanitat que serviran per omplir-la d’angoixa, com pels seguidors de Jesús, que seran l’anunci l’imminent alliberament.

Les paraules de Jesús estan molt determinades per la pregunta que apareix a l’inici del discurs: ¿Quan passarà això i quin serà el senyal que tot això està a punt de succeir? (v.7). A  la pregunta sorgida de la preocupació pel futur, Jesús respon amb un ensenyament sobre la conducta que, en el present, ha de presidir les comunitats cristianes, que estan a l’espera del seu alliberament. No es pretén altra cosa que definir un estil de vida que dirigeix la mirada cap el moment decisiu de la vinguda del Fill de l’Home i la instauració definitiva del Regne de Déu

Lluc construeix el text amb tres imperatius que tenen molta força: estigueu alerta, vetlleu i pregueu. L’estat d’alerta es pot perdre per l’excés del menjar o el beure. Els termes grecs emprats per al·ludir a aquest excés: “barêthôsin” i “kraipalê” tenen un to que insisteix en la pèrdua de les capacitats que permeten discernir els senyals i signes que han d’advertir de la proximitat de l’adveniment del Fill de l’Home. A l’Antic Testament, el llibre del Siràcida ja advertia: “No posis el goig en el fet de portar una gran vida, no fos cas que en sortissis mal parat” (Sir 37,29). Lluc, en la paràbola de l’home ric que construeix uns graners immensos i es diu: “reposa, menja , beu i diverteix-te”,  ja ha indicat que la bona vida és una insensatesa que deixa desprevingut davant l’arribada del temps decisiu (12,19). Un altre passatge del seu evangeli complementa aquest consell: “No busqueu, doncs, què menjareu i què beureu ni en passeu ànsia” (12,29).

La pregària ha de complementar l’actitud d’estar alerta. Jesús prega en els moments decisius de la seva vida: en el baptisme (3,21); abans de la crida dels dotze (6,12); en la transfiguració (9,29); abans del parenostre (11,1); a Getsemaní (22,44) i ho fa al bell mig de la seva activitat, cercant moments de soledat i silenci ( 5,16). Si Jesús prega, la pregària, en contrapartida, es converteix en un deure ineludible dels seus seguidors i de les comunitats cristianes, sobretot en els moments difícils i decisius. I no és suficientment decisiva l’arribada del Fill de l’Home?. Els consells a la pregària estan presents en el seu evangeli: el parenostre (11); “cal pregar sempre sense defallir” (18,1); “pregueu demanant no caure en la temptació” (22,40).

Tots aquests consells fan veure que la pesantor espiritual pot impedir reconèixer els senyals de l’arribada del Fill de l’Home. Només hi cap la vigilància acompanyada de la pregària.

Diumenge 1er d’Advent. 29 de Novembre de 2015

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Captcha * Time limit is exhausted. Please reload the CAPTCHA.