CREATS PER L’EVANGELI

Publicat per en set. 7, 2015 dins Altres, Solà | 0 comments

Durant aquest i quatre diumenges més anirem llegint, a la segona lectura, la carta de Jaume. Començarem aquest diumenge amb un fragment del primer capítol (Jm 1,17-18.21b.22-27). Un estès consens entre els estudiosos d’aquest text considera que cap dels Jaumes que apareixen en el Nou testament (el fill de Zebedeu, el fill d’Alfeu i el germà del Senyor) és l’autor d’aquest escrit. Les circumstàncies que viuen les comunitats, segons la carta, són d’un temps posterior a la mort de Jaume, el germà del Senyor, el que morí més tard. El que sí fa pensar és que comunitats judeocristianes en ambient grecoparlant tenien en gran estima l’autoritat de Jaume el germà del Senyor i es sentien unides, no només per delegats, sinó per escrits que fixaven l’estil de vida de les comunitats. La carta de Jaume és, doncs, una circular que pren la forma i l’estil d’una exhortació que recull dites tradicionals, instruccions, normes de conducta i amonestacions.

“Pare de les llums” o “Pare dels estels” (segons versió del temps litúrgic). És una expressió que, tal com la trobem aquí, no apareix en cap altre lloc de la Bíblia. Trobem expressions que s’hi assemblen: ”El Déu sant, llum d’Israel” (Is 10,17); “Seré la teva llum, jo el teu Déu” (Is 60,19); “la llum de Déu” (Tb 3,17); “Déu és llum” (1Jn 1,5). L’autor de la carta fa una defensa de Déu davant el qui fa de Déu la causa de la temptació (1,12) per això diu que tot el que és bo prové de Déu i res que no sigui bo pot provenir de Déu. La bondat de Déu es veu en la bondat de la creació i en dir que Déu és Pare de les llums, recorda la creació del sol, la lluna i els estels i si aquests són mutables i canviables, en tant que senyalen els canvis dels temps, Déu, tot el contrari, és immutable, per això no pot estar canviant de pensament i ara donar coses bones i desprès no. La variabilitat és una característica de les coes creades, la característica de Déu és la immutabilitat.

El millor do és la Paraula de vida que es referix a l’Evangeli. Així com la Paraula que surt de Déu és Paraula creadora (Gn 1,3; Jn 1,3), l’Evangeli s’ha convertit en la nova i definitiva paraula creadora, que transforma el seguidor de Jesús en una realitat radicalment nova. Per mitjà de la “paraula de veritat posà les primícies de tot el que ha creat” (1,18). També en aquesta frase hi ha una referència a l’Evangeli, paraula plantada, perquè l’Evangeli no és sentit com un so que vola, sinó com una paraula que arrela i implica la persona.

En aquest text trobem també un terme que apareix poc en el Nou Testament: “thréskeia” que es sol traduir per religió. Per nosaltres religió és un sistema de creences lligades a una ètica i a uns rituals. Aquí fa referència únicament a l’expressió externa de la religió: el rituals, la litúrgia, la cerimònies. És el sentit que el terme tenia en l’antiguitat clàssica. En usar-lo, l’autor de la carta vol dir que els rituals i cerimònies que més agraden a Déu és el servei als pobres, tipificat en el text pels col·lectius de les vídues i els orfes.

Diumenge 22 durant l’any. 30 d’Agost de 2015

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Captcha * Time limit is exhausted. Please reload the CAPTCHA.