DESERCIONS I ADHESIONS

Publicat per en ag. 26, 2015 dins Altres, Solà | 0 comments

Acabat el discurs del pa de vida (Jn 6,26-59), l’evangeli de Joan dedica unes paraules a la reacció dels deixebles. Són les que llegim a l’evangeli d’aquest diumenge, (Jn 6, 60-69), malgrat la lectura litúrgica omet els dos darrers versets. Fins ara, les reaccions a les paraules de Jesús les havien protagonitzades la gent (vv. 28.30.34) i els jueus (vv. 41.52) sobre qüestions o problemes molt concrets: “No és Jesús el fill de Josep?” (v.42); “com podrà donar-nos la seva carn?” (v.52). Ara els qui qüestionen les paraules de Jesús són els propis deixebles i no plantegen una qüestió concreta, sinó que presenten una mena d’esmena a la totalitat. Així es desprèn del qualificatiu que atorguen al discurs de Jesús: un llenguatge dur (v.60), que cal entendre en el sentit de difícil, inacceptable, fins i tot, ofensiu.

“Quan veureu el Fill de l’Home pujant on era abans” (v.61). La frase comporta la seva dificultat. Va lligada amb “Això us escandalitza?”. És a dir, si el que he dit us escandalitza, encara us escandalitzarà més veure el Fill de l’Home pujant on era abans. Jesús ha dit que ell ha baixat del cel (v.38), per tant, si ha de retornar on era abans, és que ha de retornar al cel. En Joan no hi ha cap relat d’Ascensió com en els sinòptics (Mc 16,19; Lc 24,51; Ac 1,9), la tornada cap al cel és la glorificació i la glorificació s’identifica amb la creu (12,20-35). Per tant, si les paraules del discurs del pa de vida causen escàndol, més gran serà l’escàndol de la creu, pas ineludible pel retorn al Pare (Jn 14,12), pel retorn al cel.

Els deixebles de Jesús es queixen del llenguatge difícil. No deixen de tenir raó si ens fixem en les paraules de Jesús: “la carn no serveix de res” (v.63). No acaba de dir que la seva “carn és vida per al món” (v51)?. S’imposa acceptar que “carn” pot tenir diversos significats, que van des de designar la carn animal fins a referir-se a la totalitat de l’ésser humà. Ja en el diàleg amb Nicodem,  Joan distingeix entre néixer de la carn o néixer de l’Esperit (3,5-6). Pau oposa carn i Esperit (Rm 8,5.9); segons ell, carn és tot allò oposat a Déu i teològicament descriu l’ésser humà sotmès pel pecat (Rm 7,5.14). El conflicte del  nostre text prové de la inclusió, en els discurs del pa de vida, dels  versets 51c-58 on un autor anònim usa el terme “sarx” en comptes de “soma” (tal com fan els sinòptics Mt 26,26; Mc 14,22; Lc 22,19) per referir-se al cos de Jesús i ho fa per donar un to més realista i així fer front als docetes que afirmaven que el cos de Jesús era simple aparença. En el passatge que comentem la carn que no serveix per res significa la substància corpòria de l’ésser humà, la seva limitació i fragilitat física. Evidentment per a Jesús aquest carn serveix de ben poca cosa i no val per entendre les seves paraules. Aquestes només ho seran amb el do de l’Esperit.

Molts deixebles abandonen Jesús. Amb només les capacitats humanes és impossible seguir Jesús. Ell mateix ho diu: “ningú no pot venir a mi si no li ho concedeix el Pare” (v.65). Tan sols seguiran els dotze (esmentats només aquí i a 20,24), que són posats a prova per Jesús quan els diu: “Vosaltres també em voleu deixar?” (v.67) Joan fa la seva versió de la confessió de Cafarnaüm (Mt 16,16 i par) que es troba en els sinòptics i Pere respon en nom de tots “Tu tens paraules de vida eterna i nosaltres creiem i sabem que tu ets el sant de Déu” (v.68 i 69). La comunitat cristiana que llegeix l’evangeli de Joan ha estat expulsada de la sinagoga.  Les propostes del món pagà no satisfan. Nomes ofereix atractiu la paraula i el projecte de Jesús. La opció s’imposa. Amb tot, Jesús sap que el seguiment no serà unànime; molts Judes es quedaran pel camí.

Diumenge 21 durant l’any. 23 Agost de 2015

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Captcha * Time limit is exhausted. Please reload the CAPTCHA.