El local de l’Esplanada
Des de la seva fundació, el 1968, el C.I.M. s’ha ubicat en diversos llocs. La primera adreça fou en un local llogat al carrer de Sant Joaquim, després al “baixet” del Torrent i més tard al carrer d’en Molas. Però cap d’aquests locals reunien un mínim de condicions, fins arribar a la casa actual de l’Esplanada.
El 1995, el rector de Santa Maria, va cedir a Càritas la finca de l’Esplanada número 72, on està instal·lat el CIM. La casa, és propietat dels “Pobres de Mataró” i l’administra el rector de Santa Maria. La història d’aquesta cessió, de la propietat i de l’administració d’aquesta finca és força singular.
El 1867 va morí l’indià mataroní i de considerable fortuna, Antoni-Martí Cabanellas i Casanoves, deixant en testament una part molt important de la seva fortuna “als pobres de Mataró”, nomenant marmessors a les seves germanes Maria Anna i Dolors i als amics de la infantesa Pelegrí Ferrer i l’advocat Josep Saurí, establint que a la seva mort passaria a ser marmessor el rector de l’ “Esglèsia de Mataró”. És clar, en aquell moment a Mataró només hi havia la parròquia de Santa Maria. Amb aquesta deixa, els marmessors construeixen la Llar Cabanelles el 1871, que encomanen a l’orde de les Germanetes dels Pobres que se’n fan càrrec el 1874, acabades les obres. Les monges, el 1981 anuncien que no poden continuar la seva tasca i deixen la Llar. A partir d’aquí, comença un embolic legal i una problemàtica d’interessos. La casa del carrer de l’Esplanada número 72, que el rector de Santa Maria va creure adient cedir a Càritas, era la residència del capellà de la Llar Cabanellas i forma part del conjunt de l’herència.
