|

EL PERILL DE L’AMBICIÓ

A l’evangeli d’aquest diumenge es llegeix el text de Lluc (Lc 12,13,21) on Jesús adverteix del perill que suposa l’avarícia i acumular riqueses. Aquesta advertiment va precedit en el text per la intervenció d’un home demanant que Jesús intervingui en un afer d’herència i segueix la paràbola de l’home ric que recolzat per una gran fortuna es disposa a viure bé sense saber que la vida se li acabarà d’immediat.

Tenint en compte la legislació hebrea, l’herència d’una persona era un tot. El més avantatjós era que l’herència es mantingués unida donat que el fraccionament de les propietats restava productivitat sobretot en l’agricultura. L’hereu gestionava les necessitats de la vida en comú dels germans i germanes. Però la separació de béns es podia presentar en qualsevol moment. Llavors el fill gran  rebia el doble que la resta de germans però havia d’assegurar el manteniment de la resta de la família. Vist així es fa comprensible la pregunta de l’home. Es pressuposa que el pare va morir i el fill gran es nega a repartir l’herència. El germà que es sent perjudicat cerca en Jesús un mediador que dirimeixi l’afer extrajudicialment costum habitual en aquells temps. Tot i que la reglamentació sobre l’herència estava regulada en el llibre del Deuteronomi (21,15-17) i del  Nombres (27,1-11; 36, 7-9) era normal que es presentés al cas a un rabí o un expert en la llei perquè a la vida sempre es donen caos no previstos per la llei; per això l’home acudeix a Jesús.   

Jesús es nega a acceptar el paper de mediador. El perquè ens el dona l’advertiment del verset 15. “Estigueu alerta, guardeu-vos de tota ambició de riquesa, perquè, ni que nedi en l’abundància, la vida d’un home no prové pas dels seus béns”. Jesús intueix que l’home no actua mogut per la necessitat d’uns béns que li assegurin la subsistència, sinó que exigeix l’herència per utilitzar-la en el seu propi interès. La demanda de l’home està alimentada per l’ambició de la riquesa i no per la necessitat bàsica de subsistència humana i per això Jesús no vol entrar en el seu joc perquè s’adona que l’arrel de les desavinences entre els dos germans és l’ambició de l’un i l’altre.

Per reblar l’advertiment, Lluc introdueix la paràbola de l’home ric. L’home parla només amb ell mateix i només cal repassar els verbs i pronoms en primera persona. Els seus pensaments giren entorn ell mateix i les seves propietats. Ni Déu ni  els altres compten per res, els ha fet desaparèixer del seu pensament. En això s’assembla a aquells rics de Samaria  que estirats en els seus divans, no senten cap pena pel desastre de les tribus de Josep ( Am 6,3-7). La seva ambició no té mesura: tirarà a terra els graners, en construirà de nous per guardar tot el seu gra. Ha oblidat que, tal com diu el Siràcida  “Béns i mals, vida i mort, pobresa i riquesa, tot ve del Senyor” (11,14) i que tal com ensenya, en el llibre de Qohèlet, la saviesa ancestral d’Israel “menjar, beure i gaudir de la felicitat del propi treball no és un bé que depengui de l’home mateix, sinó que és un do de Déu. Perquè, ¿qui pot menjar i qui pot fruir si això no li arriba de Déu? Ell dona saviesa, coneixement i alegria a l’home que el complau; en canvi, al pecador li deixa l’ànsia de recollir i emmagatzemar tot allò que després donarà al qui és agradable als seus ulls”; recollir i emmagatzemar serveix de ben poca cosa: “Tot això també és en va i afany inútil” (2,24-25).

Déu li diu a l’home ric: Neci. És una expressió dura i contundent sobretot si es té en compte la càrrega negativa que el terme té en la literatura bíblica, sobretot en els llibres sapiencials on el neci hi té molt mala premsa. Generalment es contraposa a la figura del savi, el neci és arrogant , insolidari i passa olímpicament de Déu. Aquest judici negatiu el trobem en el sal 14: “ Pensen dintre seu els insensats: «Déu no és res.» Són corromputs, el seu obrar és detestable, no n’hi ha cap que faci el bé”; l’home ric no fa cap afirmació explícita sobre la inexistència de Déu, però viure sense tenir-lo en compte és com negar-lo. Apilonar ingents fortunes amb l’únic objectiu de passar-ho bé a la vida és el súmmum de la insensatesa, sobretot si es té en compte la responsabilitat que exigeix la vida i s’oblida que la mort ho pot estroncar tot en qualsevol moment. L’avar és un impiu, un neci que només vol acaparar sense cap temor de Déu que es el principi de la saviesa (Pr 1,7; 9,10).

Diumenge 18 durant l’any. 30 de Juliol de 2022

Similar Posts

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.