EL PROCES DEL CEC

Publicat per en oct. 23, 2015 dins Altres, Solà | 0 comments

A l’evangeli d’aquest diumenge, llegim el conegut episodi de la guarició del cec Bartimeu (Mc 10,46-52). L’esdeveniment clou una trajectòria que va des de Cesarea de Filip (8,27) i arriba fins les proximitats de Jerusalem.

El cec s’està vora el camí. Té el seu interès ressaltar que està vora el camí, no dins. Estar dins implicaria estar dins el camí de Jesús i el cec això encara no ho ha fet. Joan dirà més endavant que Jesús és el camí (14,6). Fora del camí no hi ha possibilitat de res. És com la llavor que ha caigut fora del camí i no té cap possibilitat de donar fruit (Mc 4,4.8). A la vora, al marge només es pot viure de la migrada compassió dels qui passant donen alguna almoina. Estar en el camí de Jesús implica haver fet l’opció per Jesús; la identificació total i plena será una realitat quan s’accepti la realitat de la creu.

Pel cec Bartimeu no s’albira altre futur que el d’estar vora la camí. Viu del que li donen els pelegrins que pugen a Jerusalem que està a uns 30 kilòmetres. Ell no pot fer el camí perquè és cec i encara que el pogués fer no podria entrar al Temple perquè com diu l’escriptura: “ Cecs i coixos no entraran al temple” (1Sm 5,8).

El cec Bartimeu fa un procés que va d’estar al marge del camí fins al seguiment a Jesús, entrant de ple en el seu camí. Comença amb el prec: “Fill de David, Jesús tingues pietat de mi” (v.47). Ha sentit que s’acosta Jesús, el que uns veuen com el messies victoriós que els ha d’alliberar dels romans. L’expressió del prec té un to marcadament messiànic. En els temps millors que portarà el messies, “els ulls dels cecs es desclouran” (Is 35,4; Mt 11,4). La gent el fa callar, actuen com una mena d’impediment d’acostar-se a Jesús; s’assembla a la gent que en l’episodi del paralític impossibilita  que aquest s’acosti i Jesús i ha d’entrar pel sostre (Mc 2,4). Per fer front a l’impediment de la gentada el cec intensifica el seu prec.

Jesús es fixa amb ell. El fa cridar. “Ells van cridar el cec dient-li: Coratge. Aixecat que et crida” (v. 49). Qui són aquests ells? Evidentment és imatge de la comunitat cristiana que ajuda a acostar-se a Jesús; en l’episodi del paralític són els qui porten la llitera.  “El cec llença el mantell” (v.50). És un pas importantíssim en el seu procés. El mantell és el que li serveix per seure-hi al damunt i demanar caritat, és la seva única possessió, tot el que té ho abandona per seguir Jesús. El mantell és expressió de la seva personalitat, representa el que és ell, el que pensa. Abandonar el mantell vol dir deixar de banda una manera de ser que no li serveix per adquirir la nova condició de deixeble i seguidor de Jesús. “Es posa dret d’una revolada” Un nou gest indicatiu del seu procés. El gest indica saltar amb rapidesa, amb afany, no dubtar.

“Què vols que faci per tu?” (v.51). La pregunta és pràcticament la mateixa que Jesús fa als fills de Zebedeu en l’episodi anterior: “Què voleu que faci per vosaltres?” (10,36). En canvi que diferent el que volen Joan i Jaume del que vol i demana el cec Bartimeu. Al poder que demanen Jaume i Joan, cecs incapaços de veure la realitat de la creu, s’hi contraposa la voluntat del cec Bartimeu que hi vol veure, que és capaç de deixar-ho tot i que està disposat a seguir Jesús malgrat el camí sigui el que porta a Jerusalem i a la creu.

“La teva fe t’ha salvat” (v.52). L’ha salvat tot un procés d’acostament cap a Jesús, salvant obstacles, confiant en Jesús, però també confiant en ell mateix perquè ha cregut que la seva situació desgraciada tenia una possibilitat de sortida.

Diumenge 30 durant l’any. 25 D’Octubre de 2015

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Captcha * Time limit is exhausted. Please reload the CAPTCHA.