|

EL RÈTOL DE LA CREU

Aquest diumenge festivitat de Crist Rei llegim a l’evangeli un fragment del relat de la passió segons el text de Lluc (Lc 23,35-43) en el hi trobem tres temes: les burles de la gent i les autoritats, el rètol de la creu i la conversa del bandolers entre ells i Jesús.

Val la pena parar atenció al rètol de la creu entre altres coses perquè justifica que s’hagi escollit aquest text per aquesta festivitat. Des del punt de vista històric ( hi ha motius per pensar en un fet històric) el rètol on hi havia escrita la causa de la condemna era portat pel condemnat penjant del coll o en altres casos era portat per un servent que precedia la comitiva que feia camí cap el lloc del suplici, desprès es penjava en el pal de la creu. El rètol tenia la missió d’informar al públic en general i tenia un objectiu dissuasiu. Tothom qui passava per l’indret podia llegir la inscripció.  En el cas de Jesús la causa que figurava era la pretensió de ser rei d’Israel.

Tots quatre evangelistes informen del rètol a la creu si bé amb lleugeres variants respecte el text. En el cas de Lluc el text diu: “El rei dels jueus és aquest” (v.38). L’adjectiu “aquest” vol centrar l’atenció en la persona de Jesús. Aquest i no un altre. El missatge des del punt de vista dels romans és aquest: Esperàveu un rei que us alliberés del nostre poder, doncs aquí el teniu, mireu-lo crucificat, totalment desacreditat i derrotat. Mireu el que els passa a tots els qui gosen enfrontar-se al poder de Roma i que representen una amenaça pel seu imperi . Per part dels romans la inscripció té un to de mofa i s’afegeix la les mofes i burles de la gent, les autoritats, els soldats i un dels condemnats.

Des del punt de vista teològic el que es cou en l’afirmació “El rei dels jueus és aquest” és la qüestió del messianisme de Jesús. El títol de rei va associat conceptual i teològicament al títol de messies. Messies és la paraula hebrea que traduïm al grec per crist i que vol dir ungit i ungits ho eren els reis d’Israel.  En temps de Jesús el poble vivia en l’espera messiànica ( Lc 3,15), l’adveniment d’un messies que els alliberés de l’opressió els romans . De les burles del poble i d’un dels criminals “Si ets el Messies” es dedueix que les actuacions de Jesús han aixecat esperances messiàniques. Els deixebles d’Emaús esperaven que Jesús alliberaria Israel (Lc 24,21) i abans de pujar al cel els deixebles encara li pregunten “Es ara el temps en què restabliràs el Regne en favor d’Israel?” (Ac 1,6). El condicional “Si ets el Messies de Déu” porta a les paraules del diable dites durant les temptacions al desert ”Si ets fill de Déu”. La temptació que Jesús té d’optar per un messianisme  violent i triomfant que faci fora el poder opressor dels romans és una constant en la vida de Jesús.  

Jesús rebutja aquest tipus de messianisme. L’únic messianisme que accepta Jesús és el messianisme del Servent del Senyor tal com s’exposa en els cants del servent del Segon Isaïes (Is 52,13-53,12).  Un messianisme que el portarà al rebuig i a la creu tal com Ell ho prediu en els anuncis de la seva passió i mort (Lc 9,22.22; 18,31-33). En el targum del Segon Isaïes el Servent del Senyor és anomenat  Messies i prosperarà, serà enaltit, creixerà i serà molt poderós (TgIs 52,13). El messianisme de Jesús és un messianisme que passa per la creu.

Tot el passatge de les burles i el rètol de la creu té el propòsit de presentar Jesús com el just sofrent i innocent condemnat a mort injustament. La intervenció del popularment conegut com a bon lladre té, entre altres coses, la finalitat de d’emfasitzar la injustícia de la condemna. El passatge s’inspira sobretot en el salm 22 on hi apareix la figura del just sofrent i escarnit i també en el mencionat passatge del segon Isaïes; aquest s’escau del tot a Jesús perquè Jesús , com el servent del Senyor, farà justos els altres i, portant damunt seu el pecat de tots, intercedirà per les infidelitats.

El que comença essent una burla i una ironia acaba convertint-se en l’afirmació d’una gran veritat teològica: Jesús és el Messies d’Israel, sí, però no com la gent es pensa. Injustament sofrent, la seva mort serà un gran benefici.

Festivitat de Crist Rei. 20 de Novembre de 2022   

Entrada similar

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.