|

EL VEDELL D’OR

El llibre de l’Èxode es podria estructurar de la següent manera: Una primera part subdividida en tres apartats: L’alliberament anunciat (1-6,27) que parla de l’opressió a Egipte i la crida i primers passos de Moisès. L’alliberament endarrerit (6,28-11) on es narren les plagues d’Egipte i la negativa del Faraó. L’alliberament realitzat (12-16): darrera plaga, la Pasqua, la sortida i el pas del mar Roig. En el cor central del llibre (segona part) hi trobem la realització de l’Aliança, la manifestació de Déu, el do de la Llei i el ritual de l’Aliança. A la tercera part hi trobem, l’adoració anunciada (24,12-31): El projecte de santuari revelat a Moisès. L’adoració endarrerida (32-34): la crisis de vedell d’or i finalment l’adoració realitzada (35-40): El santuari construït i consagrat per la presència divina. A la primera lectura d’aquest diumenge llegim un fragment del llibre de l’Èxode (32,7-11.13-14) que cal situar en l’apartat de L’adoració endarrerida ja que parla de l’enuig de Déu en veure que el pobre s’ha fabricat un vedell d’or; davant la decisió del càstig que Déu vol portar a terme, la intervenció de Moisès és decisiva per aturar els plans de Déu.

“S’han fabricat un vedell de fosa” (v.8). El  terme hebreu “egel” es tradueix normalment i correctament per vedell però no s’ha de pensar en un vedellet petit, dèbil i indefens mamant de la seva mare sinó que cal pensar en un vedell jove, no tant fort com un toro madur, però sí dotat de força i vitalitat, atributs que el feien símbol de la divinitat.

A Egipte els israelites havien vist molts déus egipcis, havien vist els egipcis adorant aquests déus i potser, fins i tot, alguns d’ells s’haurien deixat portar pel culte al déus dels egipcis. Fixem-nos que el profeta Ezequiel fa memòria d’aquesta  situació: Quan el Senyor ordena rebutjar els ídols repugnants d’Egipte, el profeta recorda que “Ningú no va rebutjar els ídols detestables que el seduïen ni abandonà els ídols repugnants d’Egipte” (Ez 20,8). És probable que el vedell d’or hagués tingut la seva font d’inspiració en algun ídol de tipus boví entre els que sobresurt com a molt possible el toro egipci Apis. El culte a divinitats bovines estava molt estès al pròxim orient i Egipte i això explicaria la seva influència en el poble hebreu. En fabricar-se el vedell, els israelites no enyoren només les olles de carn d’Egipte (Ex 16,3), sinó també els seus ídols. Els israelites no han vist la cara del Senyor (Ex 19,24) i volen un líder que puguin veure i palpar amb els seus sentits.

Aquest passatge del llibre de l’Èxode enllaça amb l’episodi de 1 Re 12,26-33 que explica que el rei Jeroboam va instal·lar dos vedells, un a Betel i l’altre a Dan i el text segueix dient: “Aquí va començar el pecat d’Israel”.  El llibre de l’Èxode situa al començament de la història d’Israel el pecat de la idolatria que, dissortadament, s’anirà repetint al llarg de la seva història i serà la causant de l’exili (Dt 29,24-27).

El pecat del vedell d’or transgredeix els dos primers grans preceptes del decàleg. Israel demana a Aaron que els faci uns déus que li vagin al davant (Ex 32,1,una mica abans del text que ens ocupa). Ja no volen el que el Senyor camini davant d’ells en una columna de núvol o de foc (Ex 13,21). Quan el poble digui: “Aquests són els teus déus que t’han tret del país d’Egipte” (32,4) vol dir que tergiversa l’acció alliberadora del Senyor. El Senyor ha estat substituït pel vedell i això va en contra del primer manament: “No tinguis cap altre déu fora de mi” (Ex 20,3).

 El segon manament diu: “No et fabriquis ídols; no et facis cap imatge del que hi ha dalt al cel, aquí baix a la terra o en les aigües d’aquí baix. No els adoris ni els donis culte, perquè jo, el Senyor, el teu Déu, soc el Déu-gelós (Ex 20,4-5). La fabricació del vedell d’or és una flagrant vulneració del segon manament.

A conseqüència del pecat, el Senyor determina exterminar poble que no considera seu sinó de Moisès: “Baixa perquè el teu poble s’ha pervertit” (v.7) ; vol formar una nova nació. Moisès intervé per redreçar les intencions de Déu, li recorda que Israel és el seu poble (v.11) i que ha invertit molt -fent-lo sortir d’Egipte- per fer-lo seu. A més, seria una contradicció inexplicable que la promesa feta a Abraham, Isaac i Jacob de reunir una descendència com les estrelles del cel ara s’incomplís.

Diumenge 24 durant l’any. 11 de Setembre de 2022.

Similar Posts

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.