|

EN LEGÍTIMA DEFENSA

 

El text que llegim a la segona lectura d’aquest diumenge és un fragment del capítol 4rt de la primera carta als Corintis (4,1-5). Pau escriu una carta contestant un informe que li han fet arribar la gent de Cloe (1Co 1,11) amb el que el posen al corrent de determinats problemes que existeixen a la comunitat; aquesta carta es conserva dins la que per nosaltres és la 1a carta als corintis.  Un dels problemes més importants és la divisió que s’ha produït arrel de la força d’atracció que exerceixen els lideratges contraposats de diversos predicadors que han aparegut a la comunitat entre els que hi ha Apol·ló.  Alguns cristians de Corint critiquen a Pau que no tingui l’elegància oratòria ni la saviesa brillant que tenen els seus competidors. L’apòstol s’encara amb decisió als seus opositors i ens els primers capítols de la carta veiem la contraposició entre la saviesa dels homes i la que prové de la creu que és la saviesa de Déu.

En el text que llegim avui Pau defensa la seva tasca. Demana que no siguin els corintis sinó Déu que judiqui la feina que fa, quan arribi el seu moment. De fet, ja ha dit alguna cosa pel que fa a la defensa del seu ministeri: “Us vaig anunciar el designi de Déu sense cap ostentació d’eloqüència  o de saviesa” (1Co 2,1). La defensa de la seva missió apareix amb molta força en uns textos, conservats a la segona carta als corintis, que diuen: “No m’haig d’avergonyir del poder que el Senyor em dona per edificar-vos “ (10,8) “No sóc inferior en res a aquests superapòstols. Si voleu em falla la eloqüència, però no el coneixement” (11,5-6).

Pau s’aplica diversos qualificatius per definir i per defensar la seva missió: col·laborador ( “synerchos” 3,9); arquitecte ( “architektos” 3,10); servidor (“diakonos” 1 Co 3,5; 2Co 3,6; 6,4; 11,15-23); esclau (“doulos” 1 Co 7,21-23; 2 Co 4,5). En el text que ens ocupa n’apareixen dos “hyperetes” (que podem traduir per servidor 4,1) i “oikonomos” (traduïble per administrador 4,2) . “Hyperetes” és una persona que està al servei d’un amo. Es diferencia de l’esclau. Pot fer feines importants, la qual cosa li atorga una categoria que el fa digne de rellevància social. És la veu de l’amo i encarar-se a ell o insultar-lo equival a fer-ho al senyor que ell representa. “Oikonomos” és l’administrador que supervisa els negocis d’un amo, li organitza la vida del complex familiar i ha de procurar per les necessitats tant de la família de l’amo com dels seus treballadors. Pau es defensa presentant-se com el servidor i l’administrador dels misteris de Déu (a vegades traduïts per designis).

Quan hom sent parlar de misteris de seguida li ve al cap quelcom que es considera secret, ocult i obscur; potser també aquells ritus secrets de les religions antigues als quals només hi era admès un reduït nombre d’iniciats. Per què Pau usa aquest terme? Quin sentit hi vol donar? Un passatge de la carta als romans ens pot aportar llum a les preguntes que ens fem: “Enfortiu-vos en l’evangeli que anuncio i en la doctrina predicada sobre Jesucrist, segons la revelació del misteri, guardat en el silenci durant segles eterns, però manifestat ara, … per ordre del Déu etern” (Rm 16,25s). Aquí, com en el text que ens ocupa,  misteri fa referència a la predicació de l’evangeli i , en conseqüència, al contingut d’aquest evangeli: la predicació de Jesús i la seva mort i resurrecció en tant que són el nucli de la salvació cristiana. Misteri designa l’esdeveniment salvífic i, pel fet que aquest esdeveniment salvífic es realitza en la mort i la resurrecció de Jesús, es fa comprensible que Pau hagués escollit el terme misteri per referir-s’hi. Al cap i a la fi, en els misteris de les religions antigues hi entrava en joc la tensió que existeix en aquesta estranya unió entre la vida i la mort.

Misteri és una realitat amagada que cal indagar a través d’un llarg procés d’iniciació. Aquesta serà la feina de Pau, iniciar els corintis, ajudar-los a fer aquest procés. Els misteris de Déu són incomprensibles.”A Déu ningú no l’entén diu en l’esperit coses misterioses” dirà  més endavant  (1Co  14,2).  El misteri ha de ser traduït en un llenguatge comprensible per a la comunitat.  Aquest serà el servei de Pau. No fer com els adversaris que posen la comunitat al servei del lluïment de la seva eloqüència.
Diumenge 8é durant l’any. 26 de Febrer de 2017

Entrada similar