ESPAIS

Publicat per en set. 30, 2019 dins Altres, Solà | 0 comments

La paràbola de l’administrador astut i la que llegim aquest diumenge, la de l’home ric i Llàtzer (Lc 16,19-31) ocupen la major part del capítol 16 de l’evangeli de Lluc i el tema que les uneix és l’ús que cal fer de la riquesa. El verset 14 d’aquest capítol diu: “Els fariseus que eren amics dels diners van sentir això i es reien de Jesús”. Aquestes paraules són una bona introducció a la paràbola del ric i Llàtzer perquè ens indiquen quin és l’auditori a qui s’adreça Jesús i respon a la crítica dels fariseus com dient: veureu la que us espera. Com en altres passatges entrar en alguns detalls pot enriquir la comprensió.

“Estava ajagut al seu portal”. La porta senyala clarament dos espais, el de l’home ric i l’espai del pobre. Per l’home ric la porta li serveix de tanca per impedir l’accés a casa seva de persones indesitjables, protegeix la seva riquesa i l’aïlla del món que està més enllà de la porta. La porta marca distàncies, Pel que fa a Llàtzer la porta el separa d’un món al qual no hi tindrà mai accés, en món del que en voldria participar encara que només en fossin les engrunes La porta indica que  hi ha dos mons, el de la riquesa i el de la pobresa, diferents, separats, però, malgrat tot, propers, perquè molt sovint riquesa i pobresa coexisteixen molt a la vora l’una de l’altra.

De les 15 vegades que el nom d’Abraham es troba a l’evangeli de Lluc, 7 es troben en aquest passatge; la insistència i repetició ens alerten de la seva importància. Els fariseus presumeixen de ser fills d’Abraham i creuen que per aquest fet tenen assegurada la salvació. Les riqueses, per a ells, no representen cap impediment per aconseguir-la ja que el Deuteronomi deixa ben clar que Déu premia amb la prosperitat el compliment de la llei (Dt 28,1-14). Els pobres són per a ells éssers indesitjables que només es tracten amb gossos, animals menyspreables, tal com diu el salm 59,6-7: “Senyor de l’univers…judica tots aquests pagans… tornen…grunyint com els gossos”. De poc els servirà, però, esgrimir la descendència d’Abraham, ja deia Joan baptista que “Déu pot fer sortir fills d’Abraham d’aquestes pedres” (Lc 3,8).

La mort capgira les coses i els espais es modifiquen. Durant la vida en aquest món, Llàtzer no podia accedir al món del ric, però sí que el ric podia acostar-se al món del pobre que demanava ajuda. Ara en el sheol, on hi ha diverses estances comunicades entre sí, però impossible de travessar d’una cap l’altra, un gran abisme talla l’accés en les dues direccions. Encara que Llàtzer volgués no podria anar cap al ric. La porta de la casa del ric marcava distàncies, ara les distàncies han esdevingut infranquejables. Pel ric, el distanciament que li aportava l’alegria de no ser molestat, ara es converteix en un turment.

Els fariseus coneixen molt bé l’Escriptura (en temps de Jesús, Moisès, és el representant de la llei i també hi ha els profetes), el capítol 15 del Deuteronomi: “No hi ha d’haver pobres entre els teus” i la doctrina social dels profetes com Amós – 1ª lectura d’avui 6,1.4-7 -.  Saben que no n’han fet cas i que no en faran cas els seus germans, els integrants del poble d’Israel. Saben que el seu pecat no és el fet de ser ric, sinó la duresa de cor envers els pobres. Amb la paràbola, Lluc posa en sintonia la predicació de Jesús amb el missatge social de l’Escriptura.

“Tampoc no els convencerà cap mort que ressusciti”. El ric, com els fariseus demanen proves espectaculars a l’estil d’aquells que per posar a prova Jesús, demanen un senyal del cel (11,16). Abraham/Jesús es neguen a entrar en aquest joc. La paràbola  és una crítica a aquells que tanquen el cor a qualsevol mena de predicació o de missatge encara que aquest vagi avalat per l’aparició d’un que torna d’entre els morts.

Diumenge 26 durant l’any. 29 de Setembre de 2019

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Captcha * Time limit is exhausted. Please reload the CAPTCHA.