FUNDACIÓ PERE TARRÉS

 

Logo Fundació Pere Tarréscontacta | www.peretarres.org
Capsalera butlletí Acció Social
No puc més! La sobrecàrrega de la persona cuidadora
Tenir cura d’un familiar que necessita de la nostra ajuda per cobrir les necessitats del dia a dia pot ser una experiència gratificant i satisfactòria tant per la persona cuidada com per nosaltres mateixos com a cuidadors o cuidadores.Aquesta experiència pot fer que descobrim en nosaltres qualitats, aptituds desconeguts o que posem en pràctica habilitats que ens caracteritzen. També pot contribuir a fer més proper i estret el nostre vincle amb la persona que cuidem o amb altres familiars i aconseguir que descobrim en ells facetes interessants que fins llavors havien estat ocultes per a nosaltres.

Però no sempre és així o pot deixar de ser-ho i cuidar pot esdevenir el contrari, una experiència negativa ja que podem sentir que la nostra vida es va reduint i limitant a la tasca de cuidar i aquesta es veu afectada de diverses maneres (per exemple, hi ha persones que acaben per deixar de treballar, altres que passen més temps a casa, l’anar veient que cobrir les necessitats de la persona dependent ocupa molt de temps del dia, etc.).

Tot això porta una situació de sobrecàrrega i esgotament ja que també han de fer front a altres demandes com les personals o les d’altres membres de la família.

A aquesta situació no s’arriba de forma sobtada sinó de forma progressiva, mica en mica, fins arribar a un desgast físic i emocional. I és important detectar-ho aviat per tal que no es torni una situació irreversible.

Els canvis en els hàbits de vida com menjar més o menys, dormir pitjor o fins i tot no dormir, la irritabilitat amb la persona que cuidem o amb altres familiars, la tristesa contínua, la sensació de que ningú t’agraeix l’esforç que estàs fent, sentir-se ignorat/a, el sortir poc o relacionar-se poc amb les amistats, la pèrdua d’energia, problemes físics, etc., poden ser signes de que estem patint un estat de sobrecàrrega.

Pot ser, però, que en moltes ocasions, ens trobem més cansats, amb menys força i, en unes altres, no obstant això, tenim més ànim. Però com podem saber quan hem de preocupar-nos realment? Com conèixer quan ens està afectant a tots els nivells la nostra tasca de tenir cura?

Existeixen eines com el qüestionari Zarit que ens permeten mesurar el grau de sobrecàrrega que estem patint com a cuidadors.

Aquest qüestionari pot ser un recurs útil per estar atents al nostre estat físic i emocional i així valorar si convé que canviem alguna cosa en la nostra manera de cuidar.

I, un cop un arriba a un estat de sobrecàrrega, què es pot fer? A continuació us presento algunes recomanacions útils:

  • Cuidar el descans
  • Cuidar l’alimentació
  • Fer exercici físic
  • Fomentar l’autonomia en la persona que cuidem
  • Compartir responsabilitats amb altres membres de la família
  • Demanar ajuda a l’entorn més proper
  • Deixar un temps a la setmana per un mateix
  • Mantenir activitats que considerem divertides i que siguin agradables
  • No aïllar-se
  • Participar en grups de persones que estiguin en una situació similar i compartir vivències
  • Identificar sentiments o pensaments que puguin ser un obstacle (com sentir-se culpable per dedicar-se temps a un mateix) i modificar-los
  • Aprendre a dir “no”
  • Utilitzar l’humor
  • Informar-se de les ajudes socials.

Per acabar us convido a tenir present que cap persona cuidadora podrà cuidar adequadament a algú que estima si no es cuida a ella mateixa.

Per a més informació podeu visitar aquesta web.

Raquel Dolado Murillo
Psicòloga especialista en psicologia clínica

Entrada similar