EL GUIA QUE ENSENYA EL CAMÍ

Publicat per en juny 17, 2019 dins Altres, Solà | 0 comments

 

El text escollit per la lectura de l’evangeli de la festa de la Santíssima Trinitat és enguany un fragment de l’evangeli de Joan (Jn  16,12-16), on, evidentment, es parla del Pare del Fill i de l’Esperit.

El text en qüestió comença amb paraules de Jesús: ” Encara tinc moltes coses per dir-vos, però ara seria per a vosaltres una càrrega massa pesada”. Sembla un contrasentit que Jesús, amb tot el temps que ha estat amb els seus deixebles, no hagi tingut temps per dir-los tot el que els volia dir. El final s’apropa, la mort s’acosta i encara queden coses per ensenyar?. Què vol dir que per els deixebles seria una càrrega massa pesada acceptar el que Jesús els ha de dir?. La càrrega pesada apunta a la prova i aquesta no és altra que l’experiència d’assumir la realitat de la mort i l’exaltació de Jesús. Només l’esdeveniment pasqual i la vinguda de l’Esperit Sant posaran els deixebles en condicions de poder escoltar, comprendre i acceptar aquell missatge – ensenyament de Jesús que en el moment del comiat no ha pogut transmetre’ls.

Les coses que no pot dir Jesús apunten al futur de les comunitats cristianes.  “Moltes coses” no té un sentit quantitatiu en el sentit que l’Esperit Sant afegirà nous ensenyaments, manaments o dogmes a tot el que ha ensenyat Jesús. El sentit de “moltes coses” és, mes aviat, qualitatiu, és a dir, amb el do de l’Esperit l’ensenyament de Jesús és comprès d’una manera nova i profunda.

La unitat del Pare, Jesús i l’Esperit assegura la veritat i també la unitat del seu ensenyament. És un sol ensenyament que Jesús ha rebut del Pare  (Jn 12,50) i que l’Esperit comunica  perquè, a la vegada, l’ha sentit de Jesús. L’ensenyament de l’Esperit no és un ensenyament nou, és el mateix de Jesús però amb la diferència que ha adquirit una intensitat i un nivell de revelació més profunds. Aquesta unitat i veritat de l’ensenyament, així com els seus orígens i camins de transmissió, protegeix contra totes les pretensions de veritat quo no estan en sintonia amb el missatge i el projecte de Jesús.

Jesús és el camí, la veritat i la vida (Jn 14,16) ; l’Esperit Sant guiarà en la veritat. Aquestes afirmacions reforcen el vincle d’unitat entre l’Esperit i Jesús. Cal posar atenció que l’Esperit no guia cap a la veritat, com si la veritat fos un objectiu a aconseguir i, un cop obtinguda, ja està, ja no cal res més. L’Esperit guiarà “en” la veritat. Aquesta és un àmbit, una realitat que embolcalla tota l’acció de l’Esperit. Amb això es fa més evident que la veritat de l’Esperit no afegeix nous continguts a l’ensenyament de Jesús, sinó que els aprofundeix, els fa entenedors i els actualitza. Guiarà està en futur, és a dir, està pensant en les comunitats cristianes que estan fent un camí que, al llarg de la història, estarà marcat per diverses circumstàncies que postularan  una actualització de l’ensenyament de Jesús. Aquesta, si es fa ben feta, ha de ser sota el guiatge de l’Esperit. Ell guia perquè Jesús és camí.

“Ell us anunciarà l’esdevenidor”. L’Esperit no és un endevinaire de barraca de fira. Anunciar el futur té a veure en primer lloc amb la mort i l’exaltació de Jesús. L’esperit farà comprendre el sentit i la raó de ser d’aqueta mort i exaltació. L’Esperit, en segon lloc, actuarà en el futur de la vida de les comunitats cristianes posant en sintonia amb el missatge de Jesús les diverses situacions que s’esdevinguin en el temps de l’Església i, en tercer lloc, serà present i farà interpretar correctament els esdeveniments lligats a la fi dels temps i de la història.

Festivitat de la Santíssima Trinitat. 16 de Juny de 2019

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Captcha * Time limit is exhausted. Please reload the CAPTCHA.