|

JUSTOS I MALVATS.

Llegim aquest diumenge a la primera lectura un fragment del llibre del profeta Amós (6,1a.4-7) i en ell apareix aquesta frase: “Però no us fa cap pena el desastre que amenaça les tribus de Josep” (v.6). Els noms de les tribus corresponen als dotze fills de Jacob, tal com es pot veure en la benedicció de Jacob als seus fills abans de la seva mort (Gn 49). Quan es llegeix el llibre de Josué per resseguir la distribució de les tribus en el territori (Js 14-19) es pot comprovar que Leví no té territori perquè és la tribu consagrada al culte del Senyor i Josep pròpiament no té territori sinó que queda repartit entre les dues tribus que porten el nom dels seus fills: Efraïm i Manassès (Js 16,9). Josep és un nom de persona que significa “Déu afegeix” (Gn 30,24). És un personatge al qui el llibre del Gènesi dedica una llarga narració (37-50). L’expressió “casa de Josep” designa el grup de tribus de la part central del territori constituït per Efraïm , Manassès i Benjamí. Efraïm és el nom usat sovint a l’Escriptura per designar el conjunt del regne de nord. Aquí l’autor ha optat per usar Josep per designar el regne del nord en contraposició a Judà que fa referència al regne del sud.

La història de Josep és llarga, comença amb la traïció dels seus germans, el seu exili a Egipte, l’estada a la presó, el reconeixement del Faraó i la reconciliació amb els seus germans quan ha aconseguit la condició de virrei d’Egipte. Són molts els aspectes que es poden considerar de la vida de Josep però el que interessa més aquí és que Josep és la figura per excel·lència de l’home just, el que no cau en el parany de la dona de Putifar, el que Déu protegeix de les adversitats en una terra estrangera (figura de la protecció que el poble tindrà durant l’exili) i és l’home que sap perdonar els seus germans quan els podria haver fet pagar amb duresa la seva traïció.

A l’Escriptura la figura del just (tsaddic) es contraposa sovint a la figura del malvat (rasha) (Sl 1,6; 37,12; Pr 10,28.30; 12,5.6). I és aquesta contraposició just – malvat la que trobem en el text d’Amós que avui ens ocupa. Les mencionades tribus de Josep corresponen al just i els vividors que s’ho passen bé són els malvats. Els malvats són descrits sovint com aquells que prosperen. Jeremies els descriu com aquells que preparen trampes per agafar-hi homes, les seves cases són plenes d’estafes, s’enriqueixen i s’engrandeixen, es tornen grassos i lluents i la seva malícia no té límits (Jr 5,26).  El salm 37,16 també fa menció de la prosperitat dels malvats quan diu: “Val més la pobresa d’un sol just que l’opulència de molts malvats”. Un text tardà de ‘Antic Testament, el llibre de la Saviesa també parla dels malvats que volen viure bé i oprimir el pobre per just que sigui (2,6-10). Així, doncs, aquesta contraposició, tant present en l’Escriptura,  entre el just que viu en la migradesa i espera el favor de Déu i els malvats que viuen en l’opulència l’exposa el text d’Amós que vol denunciar una situació que s’havia donat en el seu temps en el regne del nord.

Efectivament, en temps de Jeroboam II (787-747 aC) és quan Israel, el regne del nord es troba en el moment del seu màxim esplendor social i econòmic. Les dues grans potències – Assíria i Egipte –  que pressionen Israel com una tenalla estan en hores baixes. Assíria encara no havia aconseguit la potència suficient per intervenir en la regió i Egipte era incapaç de fer-ho per les rivalitats entre dinasties. L’època de Jeroboam II  està marcada per un conjunt d’èxits polítics i militars que propicien el benestar i el luxe que són la causa de la desigualtat entre les capes socials més riques i les més pobres.

La prosperitat econòmica ocasionarà la descomposició social. Als rics els van bé els negocis que els proporcionen quantiosos guanys, però la riquesa està mal repartida i mentre uns es fan cada vegada més rics aprofitant-se d’una classe social desprotegida, altres viuen en l’extrema misèria.

S’ha perdut l’esperit del Deuteronomi que diu: “No hi ha d’haver pobres entre els  teus” (15,4); “Quan hi hagi un pobre entre els teus germans no endureixis el cor, no tanquis la mà al teu germà pobre”. Amós clama contra aquest injustícia social, ho fa també en altres indrets del seu llibre (2,6-16; 3,9-10; 4,1-3; 8,4-8). Els que estan al capdavant de la societat seran els que també aniran al capdavant dels deportats. Ni la paraula de Déu adreçada per boca dels profetes ni les catàstrofes imminents els farà sortir de la seva indiferència.

Diumenge 26 durant l’any. 25 de Setembre de 2022

Similar Posts

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.