|

LA QUE LI ESPERA

 

El relat de la vocació profètica de Jeremies el llegim a la primera lectura d’aquest diumenge (Jr 1,4-5.17-19), tenint en compte que està interromput per dues visions (vv. 9-16) que s’hi varen interposar perquè totes dues són com una mena de programa o trailer de la seva activitat profètica. La lectura litúrgica no recull aquests versets i tampoc els 6-8, molt importants perquè mostren l’objecció del profeta a la crida de Déu.

El nostre text segueix amb considerable fidelitat l’esquema dels relats de vocació que trobem a la Bíblia: a) datació cronològica b) Déu es manifesta al profeta (teofania), prenent algunes vegades dimensions espectaculars, com el cas d’Isaïes; c) encàrrec de la missió d) objecció del profeta; e) promesa d’ajuda: “no tinguis por, jo serè amb tu” f) anunci del senyal d’aval i confirmació. Aquest esquema, tot i que en cada cas l’ordre pot quedar modificat o algun dels elements desdibuixat o suprimit, el trobem en les crides a Miosès (Ex 3,1-4,17), Guedeó (Jt 6,11-24), Samuel (1Sa 3,1-21), Isaïes (Is 6,1-13), Ezequiel (1-3) i Maria (Lc 1,26-38).

La datació cronològica es fa del tot innecessària, donat que a Jr 1,1-3 es dóna informació ben detalla del moment històric de l’activitat de Jeremies. Alguns comentaristes inclouen aquests versets en el propi relat de vocació.  La manifestació divina queda molt simplificada i reduïda a la mínima expressió: “El Senyor em va comunicar la seva paraula i em digué” (v. 4). En el relat s’hi veu un diàleg entre Déu i el profeta que cal interpretar-lo no com una transcripció de quelcom que està passant sinó com una manera de revelar la profunda experiència interior de Jeremies que el portarà a la predicació profètica.

Quatre verbs determinen l’acció de Déu envers el profeta: formar, conèixer, consagrar, destinar. “Abans de formar-te en les entranyes de la mare” (v.5) L’expressió ens remet a Gn 2,8 o Is 45,18 on es parla de l’acció creadora/formadora de Déu. Hi ha un projecte de Déu que sobrepassa la cronologia de la història humana,per això, abans que Jeremies neixi, Déu ja té decidit que serà profeta.

Un verb molt important és consagrat. Es consagra un altar (Gn 28,18; Lv 8,15), els sacerdots (Ex 28,41; 30,30), els primogènits (Ex 13,2), els que han fet el vot del nazireat (Nm 6,2), el dissabte ( Dt 5,12). Es consagra allò que es vol dedicar exclusivament a Déu, separant-ho de l’ús quotidià, per això també es consagren les cases ´(Lv 22, 14.16.21.26)o el botí obtingut en una batalla (2Sa 8,11). La consagració dóna validesa i categoria al missatge profètic de Jeremies perquè, donat que consagració i unció són equivalents – quan es consagrava, s’ungia- el profeta queda situat al mateix nivell que els reis (1Sa 16,12)i els sacerdots (Ex 29,7)que són ungits per a poder realitzar la seva missió.

La promesa d’ajuda queda molt intensificada perquè Déu li anticipa a Jeremies una ferotge oposició a la seva predicació per part de reis, governants i sacerdots, tal com diu el text. Els temps de Jeremies no seran temps fàcils. Viurà el fracàs de la reforma del rei Josies. Amenaçat de mort diverses vegades, primer per anunciar la invasió dels babilonis, interpretada com un càstig, desprès per oposar-se a la revolta contra aquest poder. Això li produirà una lluita interna reflectida en les seves famoses confessions (11,18-12,6; 15,10-21; 17,12-18; 18,18-23; 20,7-8). El llibre de Jeremies és, sens dubte, el que millor dóna testimoni del profeta que, quan es presenten les dificultats, experimenta dins seu una força que li dóna coratge per continuar la seva missió.

 

Diumenge 4art durant l’any 31 de Gener de 2016

 

Entrada similar