L’AUTOESTIMA – L’AUTOCONEIXEMENT

Publicat per en gen. 30, 2015 dins Altres, Jaume Patuel | 0 comments

 

El món anímic o psíquic de tota persona, la psicologia, es pot explicar de moltes formes. Una d’aquestes formes es a través de mites, llegendes, contes. I és tant vàlid com la psicologia anomenada científica, però amb una gran diferència. La psicologia narrativa arriba a la totalitat de la persona; la psicologia científica arriba a aspectes parcials de la persona.

Un tema que avui se’n parla molt i ho escolto  moltíssim és “Em falta o no tinc autoestima”. Dit d’altra forma:  “No tinc confiança amb mi mateix/a. No em valoro. Sóc insegur/a.”

Per comprendre-ho millor ho explicaré  amb un conte que fa poc vaig llegir.

Sabeu ben prou que en certes cultures, el casament d’un noi amb una noia es realitza, però valorant l’aportació que el noi farà per la noia amb cereals, animals o d’altres coses. La noia té un preu.

Doncs bé, diu el conte, que un pare tenia dues filles. A una la valorava molt i era la petita. A la gran, la tractava malament. La insultava, la renyava, la desqualificava. Per tant, la gran vestia malament. Trista, depressiva. Cap somriure. Gens bonica. Però un noi es va enamorar d’ella. I en dir-li al pare, aquest li va respondre: “Sí, t’hi pots casar i amb un camell en tinc prou”. Per tant, era fàcil tenir-la. La petita era ja una altra cosa. El pare en volia molt més: Uns quants camells, sacs de blat i d’altres coses….

El noi se’n va anar content i disposat a casar-s’hi. Però, no va tornar de seguida sinó que va tarda un cert temps. Perquè? Perquè quan hi va anar no va portar un camell, sinó cinc camells, dues dotzenes de sacs de blat i un bon regal per al  pare.

Ningú s’ho creia. Si la noia no valia res ni per a res. Amb un camell n’hi havia prou. Despistada, desarreglada. Cap baix. To de veu esmorteït. Gens atractiva sexualment. Deixada per bé que era molt bufona.  La noia se’n va anar a viure amb el seu marit, que acabava de lliurar tot el valor econòmic que tenia.

Però, vet aquí. Passen uns mesos. El pare i la mare van a veure la seva filla. No la van reconèixer al primer instant. No creien el que veien. Una noia juvenil, alegre, simpàtica, atractiva, formosa, ben vestida. Xerraire i atenta. Organitzadora de la haima (la tenda de campanya). Portava les brides de la casa. A més, cuinava bé.

Què havia passat? Senzillament, el seu noi o promès  i ara espòs la va valorar  amb paraules i fets. I va sortir una noia de vàlua. I la noieta va poder fer sorgir i  sortir del seu interior tots els seus valors, talents, qualitats i recursos. Va transformar-se per complet i va transformar també l’ambient.

El que pot fer l’autoestima.

 

L’AUTOCONEIXEMENT

 

En el temple de Delfos, a prop d’Atenes, capital de Grècia, hi havia en un frontispici, segons diu la tradició, una frase que deia CONEIX A TU MATEIX.

Si a l’article anterior parlava de l’autoestima, ara cal tenir en conte una altra qualitat: La capacitat de conèixer-se un a si mateix/a. És una tasca àrdua, difícil, però de grans rendiments personals. Una autèntica aventura

És i no és gens agradable posar-se a l’interior d’un mateix: una mirada interna o introspectiva.

Veure que en el nostre interior hi ha sentiments, emocions o fantasies d’odi, de mort, de venjança. De domini i submissió. La “part fosca” o “la nostra ombra”.

Aquesta ombra o foscor personal no ens ha d’espantar; ans tot el contrari, conèixer-la bé i a fons és saber controlar-la, guiar-la. Transformar la seva energia negativa en positiva. No per molt que es negui o no es vulgui reconèixer, per això ja no hi és o desapareix. Això és fals. Continua essent-hi. És més, actua a esquenes nostres. .

Doncs bé, CONEIX-TE A TU MATEIX  és aprendre a saber com som.

Sabent com som, ens toca acceptar-nos tal qual.

Acceptar-nos tal qual ens porta a comprendre’ns.

Comprendre no vol dir acceptar.

Acceptar és dir que les “coses són així”.

És el famós “Sóc així”.

Acceptar la situació no vol dir que la cosa ha de ser així.

Per tant, puc comprendre una situació i no acceptar-la.

“Sóc així” que no vol dir “Que hagi de ser així”.

El CONEIX A TU MATEIX és perquè una persona vagi canviant poc a poc. Es  vagi transformant. Ara bé, per poder transformar-se (adquirir el caràcter o personalitat) ha de conèixer el material que ha de treballar(el temperament o el marbre brut), el món de les emocions o sentiments.

Si una persona s’autoestima, es té confiança podrà anar-se’n transformant poc a poc.

Un bon amic, que sempre és un bon tresor, és un dels  instruments per ajudar a saber com som., però alerta amb aquella dita o refrany: “Cantando las verdades, se pierden las amistades”. Per tant, hem d’escollir el moment oportú i adequat per saber que ens escoltarà.  O també quan ell ho demani.

 

L’AUTOAJUDA FÀCIL. O NARCISISTA

 

Avui dia, hi ha tota una psicologia d’autoajuda. És el “serveix-te tu mateix/a”

O dit d’una altra forma: ”Aprengui anglès o alemany en 10 dies”. Moltes persones s’ho creuen i a l’hora de veritat es frustren perquè se senten enganyades per la propaganda. La propaganda vol vendre i res més.

Doncs bé, quelcom semblant passa amb els llibres de psicologia de “autoajuda”. La persona que els llegeix creu o té la fantasia que sense fer esforç, sense constància, sense disciplina,  podrà canviar els seus defectes immediatament o podrà adquirir  els nous recursos de forma màgica.

Aquí tenim dos aspectes molts importants del món psíquic: la fantasia d’omnipotència (tot ho podré) junt amb el narcisisme o orgull (o aconseguiré sense cap esforç.  És  “el sóc el millor” o “no sóc res”).

Aquests dos mecanisme psíquics són necessaris en la infantesa per poder créixer, madurar i esdevenir una persona segura de si mateixa amb autoestima i autoconeixement,. Aquests mecanismes es tornen  malaltissos o patològics quan es fan servir més tard. No importa l’edat. Si al principi eren necessari per saber la realitat i  poder-la afrontar, ara són dificultats per veure la realitat i afrontar-la.

Doncs bé, molt de manuals d’autoajuda o fes-te tu mateix, nodreixen aquestes fantasies.

Un exemple “Qui vol, podrà” o “Voler és poder”. Un eslògan que s’ha de saber reflexionar molt bé.

Ca insistir-hi. Una certa tendència, no tothom sortosament, de pares com d’educadors educa i puja els fills o filles creient que donant-los tot el que demanen (voler) seran més feliços (poder). Això pot ser un error pedagògic. Aquests infants estant vivint que “voler és poder-ho tenir tot”.

El nadó com l’infant no ho veuen. Són els pares i educadors o mestres que l’han d’ajudar, però els grans, si més no, en edat biològica, han de poder veure per si mateixos que les coses fàcils no porten en lloc i no tot el que es vol, es pot tenir.  La realitat s’imposa.

Per tant, tot llibre d’autoajuda, que indica com “aprendre anglès en 10 dies” o “voler és poder”, s’ha de llegir cautelosament. Els veritables canvis demanen esforç, confiança, estima a si mateix, lluita i tornar a començar quantes vegades calgui.

Això ens ho indica l’experiència. Estem parlant d’una autoajuda interior, de madurar, de créixer i transformar-se.  No fer les coses amb més facilitat.

El canvi autèntic, profund i vertader és en el món interior.

 

LES DEPRESSIONS

 

Si les coses no van  com un vol o desitja,  la conseqüència és l’estat depressiu.

Aquest estat de tristesa, sense ànims, desanimat: “La vida és una merda. No val la pena aixecar-se. Em quedaria al llit…“ . Tantes d’altres coses que no es diuen, però es pensen com  “Valdria més morir o suïcidar-me”.

Parlo de les depressions vitals o existencials.

La nostra societat occidental pot ser causa d’estats depressius. “Ho tinc tot i no sóc feliç. Què em passa, doctor?”. I aleshores: Una píndola. Un medicament. ¿Així se supera la dificultat?. Els medicaments tenen una altra finalitat més pràctica. Els medicaments no resolen problemes existencials o de la vida. És una altra mena de medicament el que cal prendre i de forma continua i seriosa.

“Quan estic depressiva, vaig a comprar roba i se’m passa, però no me la poso mai”. “I siun dia no me la puc comprar…?”

“Quan estic depressiva, menjo més, m’agrada….però després ploro perquè m’he engreixat”.

“Quan estic depressiva, vaig al metge de capçalera i parlo una estona i se’m passa”.

“Quan estic depressiva, tanco les finestres i dormo tot el dia”.

“Quan estic depressiva, no parlo amb ningú”.

“Quan estic depressiva o depressiu……”

i contra això no hi ha recepta mèdica ni medicament del millor laboratori farmacèutic…..

El món psíquic de l’ésser humà és molt complex. Hi ha molt treball a fer encara per saber com és….

La societat occidental afavoreix aquests estats amb el gran consumisme. CONSUMEIXO, ALESHORES EXISTEIXO i una fa amb una gran amabilitat.

CONSUMEIXO, ALESHORES SÓC FELIÇ.

El contrari de l’estat depressiu, és l’estat de serenor. L’estat d’acceptació de la realitat: edat, cos, limitacions i un bon etc.

Darrera un estat depressiu, hi ha molta ambició o insatisfacció emocional, però ben amagada, inconscient.

Cal aleshores saber parlar amb algú. Algú de confiança. I si no es troba, a un especialista de l’escolta. Tothom vol parlar, però pocs disposats a escoltar.

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Captcha * Time limit is exhausted. Please reload the CAPTCHA.