|

L’ESCRIBA RECICLAT

 

A l’evangeli d’aquest diumenge llegim una sèrie de paràboles que mostren el gran valor del Regne de Déu (Mt 13,44-52). Els verbs presents en el text ens poden fer conèixer algunes peculiaritats d’aquest Regne: buscar, trobar, amagar, vendre, comprar, alegrar-se.

El Regne està amagat als savis i entesos (Mt 11,25) i revelat només als humils. Els secrets del Regne només els coneixen els deixebles (13,11). La condició d’amagat comporta que el Regne s’hagi de cercar; amb això prenen cos les paraules de Jesús: “Qui cerca troba” (7,8) i la recerca del Regne s’imposa per damunt altres objectius que hom pugui tenir a la vida: “Busqueu primer el Regne de Déu” (6,33). La recerca no és un objectiu impossible; tal com diu el profeta Isaïes: “Cerqueu el Senyor ara que es deixa trobar” (55,6). La recerca és el primer pas d’una sacsejada que somou tota persona que s’ha adonat del valor del Regne. Moviment que seguirà amb els gestos figurats de vendre i comprar. Deixar quelcom del que som per adquirir la condició de ser dignes del Regne. El resultat final és la joia, la mateixa joia que experimenten els mags que han trobat Jesús (2,10) o la de les dones que anant al sepulcre el trobem buit perquè Jesús ha ressuscitat (28,8).

Sorprèn l’elogi del mestre de la LLei que treu del seu tresor coses noves i velles. Fins a aquest passatge, els mestres de la LLei o escribes no han tingut, a l’evangeli de Mateu, bona premsa 2,4;7,29; 9,3; 12,38. A què ve aquest sobtat elogi? Mateu té al cap els mestres de la Llei que s’han convertit, a la seva comunitat n’hi ha uns quants. El setge i caiguda de Jerusalem, l’any 70, propicià la fugida de molts jueus, entre ells mestres de la Llei i fariseus. Alguns anaren a parar a Antioquia, ciutat bressol de l’evangeli de Mateu. La destrucció del temple i la pèrdua de poder de la classe sacerdotal vinculada al seu culte va fer que tot el protagonisme religiós d’Israel recaigués sobre el compliment de la LLei. Els fariseus i els escribes eren els capdavanters d’aquet gir en favor de la Llei.

Alguns fariseus i escribes d’Antioquia es convertiren en seguidors de Jesús. Mateu en el seu evangeli mostra un gran interès per marcar les diferències entre els que formen el grup de Jesús rodejat dels seus deixebles en el que s’hi pot veure reflectida la comunitat de Mateu receptora de l’evangeli i el grup de mestres de la LLei, fariseus, ancians i grans sacerdots, les discrepàncies i objeccions dels quals són representatives de l’oposició d’aquells grups que mantenien una encesa polèmica amb la comunitat de Mateu.

El tresor és l’Escriptura, les seves sentències són perles, segons el llenguatge rabínic, que no es poden donar als porcs (Mt7,6), és a dir, als pagans. En temps de Mateu no s’havia establert el cànon ni de l’Antic ni del Nou Testament, per tant, antic i nou, coses velles i noves no poden fer referència a Antic i Nou Testament. La polèmica contra fariseus i mestres de la Llei no convertits no implicava pas abandonar la fidelitat a les  tradicions ancestrals d’Israel. El que s’esdevingué és el que els jueus convertits hagueren de crear una nova forma d’interpretar les Escriptures que es concretà en una exigència ètica superior. “No he vingut a anul·lar els llibre de la Llei o dels profetes…sinó a dur-los a la plenitud” (5,17). El vell i el nou consistirà en això: l’Escriptura hebrea serà el punt de partença ( el vell) sobre el que s’elaborarà una nova interpretació que incorpora els ensenyaments i els fets alliberadors de Jesús. L’actitud oberta dels escribes cristians va ser la que afavorí la integració en una comunitat sòlida els seguidors de Jesús provinents del judaisme i del paganisme.

Diumenge 17 durant l’any. 30 de Juliol de 2017.

Entrada similar

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.