L’INTÈRPRET ACREDITAT

Publicat per en febr. 12, 2020 dins Altres, Solà | 0 comments

Estem immersos, aquests diumenges entre Nadal i el començament de la Quaresma, en la lectura del sermó de la muntanya de l’evangeli de Mateu. El text d’avui presenta Jesús com intèrpret autoritzat de l’Escriptura jueva (Mt 5,17-37).

El text comença dient: “No us penseu que jo vinc a desautoritzar els llibres de la Llei i els Profetes”. La frase és desconcertant si es té en compte el posicionament de  Jesús pel que fa al compliment de la Llei. Defensa els deixebles per arrencar espigues en dissabte ( 12,1-6); guareix en dissabte (12,10-13); defensa els deixebles que no obeeixen el ritual de rentar-se les mans (15,1-9); té comportaments ritual i legalment dubtosos: toca un leprós (8,3), toca el cadàver d’una noia (9,25), es posa a taula amb cobradors d’impostos i pecadors (9,10). A més d’això Jesús és condemnat resultat del compliment de la Llei, si això és així , com pot ser que aquesta sigui justa?, com pot ser que es mantingui la seva validesa?.

Cal sumar a tot això el fet que en la comunitat de Mateu hi anessin a parar escribes i fariseus fugitius del territori d’Israel, desprès de la destrucció del temple. Aquesta comportà la desaparició del culte i del poder de la casta sacerdotal i passà a primer lloc el valor de la Llei i la influència dels seus intèrprets, escribes i fariseus. El debat sobre el valor de la Llei estava servit.

El compliment de la Llei jueva variava segons les comunitats. En les comunitats on hi hagué entrada de cristians provinents del paganisme es deixaren de complir certs mandats de la Llei. Aquest fenomen fou característic de les comunitats liderades per Pau. En la comunitat de Mateu els escribes i fariseus adherits al projecte de Jesús eren bons coneixedors de la Llei. És lògic que es preguntessin sobre el manteniment del seu valor. Tenen algun sentit pels seguidors de Jesús els textos de l’Antic Testament?

Davant d’això emergeix amb força el pronunciament de Jesús. Ell ha vingut a dur la Llei a la seva plenitud. En les narracions de la infància, Mateu ha tingut un especial interès en presentar Jesús com el nou Moisès (c.2). La Llei arriba al poble d’Israel mitjançant Moisès que n’és l’indiscutible intèrpret. Ara l’intèrpret de la Llei és Jesús amb una autoritat que superarà fins i tot la de Moisès perquè Jesús la durà a la seva plenitud. En la introducció al sermó de la muntanya, Mateu presenta Jesús com un rabí que, asseient-se a la seva càtedra, inicia la seva instrucció. És en aquesta perspectiva que cal llegir el “es va dir…doncs jo us dic”. Sis exemples que són la il·lustració  de l’ensenyament de Jesús en tant que intèrpret de la Llei. “Heu sentit a dir”, la fórmula marca el punt de partença que sempre és una referència a un manament important de la tradició jueva contingut en l’Escriptura. Un cop exposat, segueix “doncs jo us dic”. A partir d’aquí comença la interpretació de Jesús que sempre és una superació del precepte exposat. Implica portar aquest al nivell de la màxima exigència. Jesús no es queda amb el simple complir en el sentit de posar en pràctica quelcom que està manat, va més enllà del compliment legalista superficial, porta el que està manat a la plenitud del seu sentit, al total desenvolupament del contingut fins a penetrar en el sentit de la norma a fi d’aconseguir fer realitat la finalitat per la qual s’ha creat el precepte.

Diumenge 6é durant l’any 16 de Febrer de 2020.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Captcha * Time limit is exhausted. Please reload the CAPTCHA.