MEMBRE DE LA COMISSIÓ D’ACCIÓ SOCIAL DE CÀRITAS CATALUNYA

Publicat per en febr. 7, 2019 dins Actualitat | 0 comments

 

EL PUNT/AVUI. 2 febrer 2019

 RAQUEL CARRIÓN

“La pobresaés la dificultat per tenir una vida digna”

 “Pobresa no ésnomésexclusió social. També és solitud, no poder participar en la vida comunitària”

 “S’hanormalitzat que els contractes siguin per menyshores de les que es treballen o que es pagui en negrepart del sou”

 “Un nen que ha viscut en situació de pobresa, d’adult té vuitpossibilitatsmés de tornar a patir la mateixasituació”

Famílies

El 61% per cent de les famíliesateses per Càritas a Catalunya el 2017 eren famíliesambfillsmenorsd’edat i el 56% van ser adultsd’entre 30 i 64 anys. El 44% d’atesos eren de nacionalitatespanyola o de païsosd’Europa, i de la resta de procedències, el 18% eren de l’Amèrica del Sud i Central, el 31,9% d’Àfrica, l’1,9% d’Àsia i el 3,4% de la resta del món. El 44% de les famílies i persones que va atendreCàritas no tenien un habitatge digne i no podienaccedir a un lloguerassequible per falta de recursos i també perquè no hi ha un parcpúblic de lloguerassequible. SegonsCàritas, el 2018 s’haobservat un repunt en l’atenciódelsinfants, pels casos de menors no acompanyats que han arribar al país.

 

MIREIA ROURERA – BARCELONA

Càritas Cata­lu­nya va aten­dre el 2017 més de 320.000 per­so­nes. L’ajuda va haver de ser més inte­gral perquè la pre­ca­ri­e­tats’hains­tal·latcom a forma de vida de mol­tes per­so­nes a casa nos­tra. Ho diul’informe de Càritas que es va pre­sen­tar a finals del 2018.

Mal­grat la recu­pe­racióeconòmica, molts no se n’hansor­tit.

Ésaixí. Estempar­lant de mol­tes per­so­nes, sobre­totfamíliesambmenors al seucàrrec, que tenendifi­cul­tats i estan en una situ­ació de gran pre­ca­ri­e­tat.

La pobresas’hagene­ra­lit­zat?

Quanpar­lem de pobresa no par­lemnomés de la manca de recur­sos econòmics. La pobresaésmoltmés que això: és la difi­cul­tat per poder por­tar una vida digna. Pobresa no ésnomésexclusió social, també és soli­tud, no poder par­ti­ci­par en la vida comu­nitària…

La pobresa es va agreu­jarmoltdurant la crisiperòs’haque­dat.

L’haincre­men­tat. Les situ­a­ci­ons de pre­ca­ri­e­tatsón cada vegada moltmésele­va­des i ja no par­lemnomés de pobresa, sinó també de gransdesi­gual­tatssoci­als en la nos­trasoci­e­tat. La bretxa de desi­gual­tat de les famílies o per­so­nes que tenen un gran nivelleconòmic cada vegada ésmés gran amb les per­so­nes i famílies que no el tenen. Les per­so­nes que estan per sota del llin­dar de la pobresa cada vegada costa més que en sur­tin.

El 80% de les per­so­nes que han atès i que estan en edat labo­ral estan a l’atur o tenenfei­nesmoltprecàries.

El 80% de les per­so­nes que hematèsestan a l’aturperquè hi ha una gran difi­cul­tat per acce­dir al mer­cat labo­ral i perquèquanaquestaccéséspos­si­ble les fei­nessónmoltprecàries. La pre­ca­ri­e­tat labo­ral ha vin­gut a ins­tal·lar-se; estempar­lantd’unssous o unes jor­na­deslabo­rals que no per­me­tendur una vida digna. Rei­vin­di­quem un tre­balldecentperquèavuil’acti­vi­tat pro­duc­tiva ha dei­xat de ser el que et feiasor­tir de la pobresa.

El 30% de les per­so­nes acom­pa­nya­des per Càritasestàcobrant un salari menor del que li cor­res­pon­drialegal­ment i el 25% no cobra les horesextres.

Passasobre­tot a l’agri­cul­tura, l’hos­ta­le­ria i el ser­veidomèstic. En aquestssec­tors es cobra per sota del que marca el con­veni i s’hanor­ma­lit­zat que els con­trac­tes siguin per menyshores de les que real­ment es tre­ba­llen o que es pagui en negrepart del sou o tot el sou. Això fa que aques­tes per­so­nes no cotit­zin o no tin­guincertsdretssoci­als. També s’hanor­ma­lit­zat que es facinhoresextressense cobrar.

Quinés, en gene­ral, el per­fil de la gentatesa?

Hi ha de tot, peròhem de par­lar de dones, caps de famíliaambmenors i fills a càrrec o altres per­so­nes al seucàrrec; la mei­tat serien de naci­o­na­li­tatespa­nyola i la mei­tatestran­gers. Les famílies que tenenmenors a càrrecsón les que tenenmésdifi­cul­tats: una de cada qua­trefamíliesés llar mono­pa­ren­tal en què la cap de famíliaés una dona, sovintd’ori­genestran­ger que no té xarxa social o fami­liar que la puguiaju­dar. Cal des­ta­car el 15% de jovesmenors que hematès, una rea­li­tatpunyent que va a més. També un 8% de per­so­nes grans que estan soles…

La pobresa es femi­nitza, doncs?

La pobresa té ros­tre de dona, gene­ral­ment. També és la dona la que nor­mal­ment sol sor­tir pri­mer a dema­narajuda, és la que té cura delsseusfills i qui té al seucàrrecaltres per­so­nes.

Elsfills de les famílies vul­ne­ra­bles se’n poden sor­tir?

Estàestu­diat que quan un nen ha vis­cut en situ­ació de pobresaeconòmicaquanésadult té vuitpos­si­bi­li­tatsmés de tor­nar a patir la mateixapobresa de quan era infant. Per tantpar­lem de desi­gual­tatsd’opor­tu­ni­tatsdelsinfants. Estempar­lant que 8 nens de cada 10 que elsseus pares no tenenestu­dissecun­da­ris o no tenenestu­dis, no aca­ba­ran elsestu­dis de secundària ni arri­ba­ran a la uni­ver­si­tat, cosa que voldir que el sis­tema edu­ca­tiu actual no estàgaran­tint el tren­ca­ment de la pobresa, l’estemper­pe­tu­ant. Per­so­nes i famílies que estemate­nentavui a Càritas fa trentaanysjahavíematèselsseuspro­ge­ni­tors.

El pro­blema de l’habi­tatge…

L’habi­tatge, poder-hi acce­dir i man­te­nir-lo en con­di­ci­ons dig­nes, és un delsgransescullsd’avui de la nos­trasoci­e­tat. Encara no tenimprouinte­ri­o­rit­zat que l’habi­tatgeés un dret social. Avuil’accés a l’habi­tatgeés la tisora que genera la pobresa; el preu de l’habi­tatgeés cada vegada mésele­vat i elsingres­sos de les famíliessón cada vegada méssos­tin­guts. La diferènciaés cada vegada més gran i és aquí ontenim la bretxa de la pobresa i la desi­gual­tat. Calen moltsmés pisos de llo­guer social, polítiquesd’accés a l’habi­tatge. Par­lem que el 72% delsjovescata­lans no es poden eman­ci­par, una dada que no es dona ni en països del Ter­cer Món.

RELI­GI­ONS

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Captcha * Time limit is exhausted. Please reload the CAPTCHA.