Necesitamos crecer en solidaridad y unidad

Publicat per en set. 17, 2015 dins Altres, José A. Pagola | 0 comments

Hay que recordar siempre que el planeta es de toda la humanidad y para toda la humanidad, y que el solo hecho de haber nacido en un lugar con menores recursos o menor desarrollo no justifica que algunas personas vivan con menor dignidad…
Necesitamos crecer en una solidaridad que «debe permitir a todos los pueblos llegar a ser por sí mismos artífices de su destino», así como «cada hombre está llamado a desarrollarse».
Hace falta postular un principio que es indispensable para construir la amistad social: la unidad es superior al conflicto. La solidaridad, entendida en su sentido más hondo y desafiante, se convierte así en un modo de hacer la historia, en un ámbito viviente donde los conflictos, las tensiones y los opuestos pueden alcanzar una unidad pluriforme que engendra nueva vida.
Francisco, Evangelii gaudium 190 y 228

25 Tiempo Ordinario – B
(Marcos 9,30-37)

20 de septiembre 2015
José Antonio Pagola

DUES ACTITUDS MOLT DE JESÚS

José Antonio Pagola. Traductor: Francesc Bragulat
El grup de Jesús travessa Galilea camí de Jerusalem. Ho fan de manera reservada, sense que ningú se n’assabenti. Jesús vol dedicar-se enterament a instruir els seus deixebles. És molt important el que vol gravar en els seus cors: el seu camí no és un camí de glòria, d’èxit i de poder. És el contrari: condueix a la crucifixió i al rebuig, encara que acabarà en resurrecció.
Als deixebles no els entra al cap el que els diu Jesús. Els fa por fins preguntar. No volen pensar en la crucifixió. No entra en els seus plans ni expectatives. Mentre Jesús els parla de lliurament i de creu, ells parlen de les seves ambicions: qui serà el més important en el grup? Qui ocuparà el lloc més elevat? Qui rebrà més honors?
Jesús «s’assegué». Vol ensenyar una cosa que mai han d’oblidar. Crida els Dotze, els que estan més estretament associats a la seva missió i els convida a que s’apropin, ja que els veu molt distanciats d’ell. Per seguir els seus passos i assemblar-se a ell han d’aprendre dues actituds fonamentals.
  • Primera actitud: «Si algú vol ser el primer, que es faci el darrer de tots i el servidor de tots». El deixeble de Jesús ha de renunciar a ambicions, rangs, honors i vanitats. En el seu grup ningú ha de pretendre estar per sobre els altres. Al contrari, ha d’ocupar l’últim lloc, posar-se al nivell dels que no tenen poder ni tenen cap rang. I, des d’aquí, ser com Jesús: «servidor de tots».
  • La segona actitud és tan important que Jesús la il·lustra amb un gest simbòlic entranyable. Posa un nen enmig dels Dotze, al centre del grup, perquè aquells homes ambiciosos s’oblidin d’honors i de grandeses, i posin els seus ulls en els petits, els febles, els més necessitats de defensa i de cura. Després, l’abraça i els diu: «Qui acull un d’aquests infants en nom meu, a mi m’acull». Qui acull un «petit» està acollint el més «gran», Jesús. I qui acull Jesús està acollint el Pare que l’ha enviat.
Una Església que acull els petits i indefensos està ensenyant a acollir Déu. Una Església que mira cap als grans i s’associa amb els poderosos de la terra està pervertint la Bona Notícia de Déu anunciada per Jesús..

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Captcha * Time limit is exhausted. Please reload the CAPTCHA.