PERSONATGE MISTERIÓS

Publicat per en nov. 18, 2015 dins Altres, Solà | 0 comments

L’any 169 el rei Antíoc IV Epífanes (175 – 164 aC.) arriba a Jerusalem i introdueix una hel·lenització en tot el territori d’Israel, que converteix en il·legal la religió i la cultura jueva. S’inicia, llavors, una persecució que obliga als jueus a la apostasia o la sedició. Es produeix una revolta liderada pels Macabeus (1 Ma 2,27). El temple, que havia estat profanat, és purificat i consagrat novament l’any 164 aC. Aquest és el context  en que cal situar la progressiva composició i redacció del llibre de Daniel, del qual llegim, a la primera lectura d’avui, un parell de versets de la visió descrita al capítol 7é, que tanca solemnement la part aramea del llibre (Dn 7, 13-14).

En el breu fragment de text de la lectura es descriu la visió de l’adveniment del Fill de l’Home. Recordem que les visions són pròpies del llenguatge apocalíptic, gènere literari amb que està confeccionat el llibre de Daniel. Al Fill de l’Home, que és presentat a l’ancià venerable, se li dona la sobirania. La partícula “com” ens adverteix que cal entendre el personatge simbòlicament. Així el terme “home” no fa referència a un home històric concret, sinó que cal entendre el terme en sentit genèric i col·lectiu. Més endavant, en el mateix capítol, es donaran les pistes per interpretar la identitat d’aquest Fill de l’Home. El verset 18 dirà que és “el poble sant de l’Altíssim” el qui “rebrà la reialesa i la posseirà eternament”.

El Fill de l’Home vindrà sobre un núvol. En una passatge d’Isaïes es diu que Déu es desplaça amb un núvol (Is 19,1). L’autor del llibre de Daniel vol fer veure que el Fill de l’Home prové de l’àmbit que és propi de Déu. D’aquesta manera distingeix la seva procedència de la procedència de les bèsties descrites en els vv. 3-8. Surten del mar, element caòtic, font del mal, hostil a la bondat de Déu. Aquestes bèsties simbolitzen els grans imperis i reialmes que, al llarg de la història, han sigut els opressors i perseguidors del poble d’Israel. L’autor del llibre vol establir una contraposició entre el poder i sobirania d’aquestes bèsties i el poder i sobirania que es dóna al Fill de l’Home. El que és bestial es contraposa al que és humà. La reialesa que serà presa a les bèsties serà donada al Fill de l’Home.

La figura del Fill de l’Home va fer fortuna en l’apocalíptica jueva. En el primer llibre d’Henoc (1 Hen 37-71 ), en el Llibre de les Paràboles, és un personatge misteriós, elegit, reservat per a la fi dels temps; llavors seurà en un tron com a jutge universal i durà a terme la venjança dels justos. En la reialesa que li és donada, s’hi pot veure la reialesa promesa per Natan a David (2 Sa 7,16), d’aquí que el Fill de l’Home és identificat amb el Messies esperat. Jesús fa seva la imatge del Fill de l’Home. Mateu, Marc, LLuc, tots tres en els anuncis de la passió inclouen l’expressió: Fill de l’Home. Serà perseguit i mort. Viurà la mateixa experiència que els “sants de l’Altíssim” del llibre de Daniel. Aquests, abans de rebre la reialesa van ser perseguits i morts.

Ens podem imaginar la literatura apocalíptica com una literatura subversiva i clandestina. El llenguatge simbòlic i complicat és una protecció davant els perseguidors que no tenen els codis d’interpretació. Pretén desvelar el sentit profund dels esdeveniments històrics. La persecució dels jueus fidels a l’aliança i al compliment de la Llei va posar sobre la taula un problema: Com pot ser que el just mori si el compliment de la Llei és vida? (Dt 4,1; 6,24; 32,47). Quan la sang dels millors homes d’Israel és vessada impunement, quan sembla que no hi ha futur, quan les esperances s’esfondren, el llibre de Daniel promet als perseguits la victòria sobre les forces opressores.

Festivitat de Crist Rei. 22 de Novembre de 2015

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Captcha * Time limit is exhausted. Please reload the CAPTCHA.