POSAR A LES MANS

Publicat per en març 22, 2018 dins Altres, Solà | 0 comments

 

A l’evangeli del Dijous Sant llegim el conegut relat de l’evangeli de Joan que presenta Jesús rentant els peus dels seus deixebles (Jn 13,1-15). Aquest gest de servei resulta impactant perquè mostra una gran humilitat per part de Jesús, però aquest impacte pot fer que passin desapercebuts elements interessants del relat.

El primer verset és una solemne introducció que val per tot el discurs de comiat (13,1-17,26) i el relat de la passió i la mort (18,1-19,42). Menciona l’hora de Jesús com a punt on convergeix, en el 4rt evangeli, tota l’acció i la predicació de Jesús. L’hora és l’hora de la mort i la resurrecció, és l’hora de la glorificació, però, sobretot, és l’hora del retorn a aquell qui l’ha enviat: “Ara me’n vaig al qui m’ha enviat” (16,5)

Desprès del verset introductori, el narrador explica  que el diable havia posat en el cor de Judes la decisió de trair Jesús. En la mentalitat bíblica el cor no està relacionat només amb la vida afectiva, sinó que és el centre neuràlgic que determina el ser i l’existir de la persona. El cor és raonament, pensament, plantejament, voluntat, decisió. “Grava en el cor les paraules dels manaments que avui et dono” dirà el Deuteronomi (6,6) i en el llibre de Job trobem escrit: “Posa les paraules de Déu en el teu cor” (22,22). Però Judes ha fet diametralment tot el contrari, ha posat en el seu cor la decisió de trair Jesús, és a dir, l’intent de tirar endavant tot allò que sigui contrari a l’acció i missatge d’alliberament de Jesús.  Més endavant el text dirà que Satanàs entrà dins d’ell (13,27). A diferència d’aquells personatges que queden plens de l’Esperit Sant ( Elisabeth Lc 1,14; Zacaries Lc 1,67), Judes ha quedat ple de Satanàs per a portar a terme tot el contrari del que pugui ser una acció moguda i inspirada per l’Esperit de Déu.

El verset 3 sembla que trenqui la lògica de la narració: “sabent que el Pare li ho havia posat tot a les mans i que havia vingut de Deu i a Déu tornava” són paraules que semblen més pròpies de la introducció i, en canvi, són posades quan ja s’ha començat a parlar de Judes. “Deixar a les mans” o “posar a les mans” és una expressió que té equivalents a l’Antic Testament quan Déu posa els enemics a mercè d’algú. Quan al desert d’Enguedí Saül persegueix David, aquest té l’oportunitat de capturar Saül i matar-lo, però no ho fa. Els homes de David li recorden l’anunci del Senyor: “Posaré el teu enemic a les teves mans i podràs fer-ne el que vulguis” (1Sa 24,1-11). La trobem també en el llibre de Job quan Déu diu a l’acusador “Poso a les teves mans tot el que té, però a ell no el toquis” (Jb 1,12). L’expressió denota una situació de poder i de domini.

Què fa Jesús amb el poder que el Pare ha posat a les seves mans? Evidentment portar a terme les obres que el Pare li ha manat, però pel que fa a Judes, Jesús capgira la lògica de destruir el contrari i es posa a fer un acte diametralment oposat al poder: servir com un esclau. L’autèntica lliçó de Jesús ens porta a fer una lectura del passatge que vagi més enllà de prendre nota d’un acte de servei exemplar que ha de ser imitat.

El comportament de Jesús porta al descobriment profund de que l’autèntic servei es col·loca en les antípodes de qualsevol situació de domini. Evidentment Pere ( en nom de tots) això no ho entén i s’hi resisteix dues vegades, però Jesús li fa entendre que el servei és un element indissociable de la totalitat del projecte de Jesús que Pere ha de compartir.

Dijous Sant 29 de Març de 2018

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Captcha * Time limit is exhausted. Please reload the CAPTCHA.