PREPARAR EL FUTUR

Publicat per en gen. 12, 2020 dins Altres, Solà | 0 comments

Desprès dels relats que presenten l’origen humà i l’origen diví de Jesús seguits de la visita dels mags, la fugida a Egipte i el retorn, Mateu introdueix en el seu evangeli dos relats que tenen la funció de preparar el ministeri de Jesús: el baptisme i les temptacions. Els dos relats marquen el començament del ministeri de Jesús i preparen pel que s’esdevindrà més endavant. El relat del baptisme va precedit de la predicació de Joan baptista on sobresurten les invectives contra els fariseus i saduceus que volen ser batejats. A l’evangeli d’avui llegim els versets dedicats estrictament a l’esdeveniment del baptisme de Jesús (Mt 3, 13-17).

Sorprèn que Jesús es presenti al Jordà per ser batejat per Joan que proclamava un baptisme de penediment i els que es batejaven confessaven els seus pecats. Jesús no s’ha de penedir de res ni s’ha de confessar de res per això Joan refusa batejar Jesús. La resposta de Jesús són les primeres paraules que Mateu posa en boca de Jesús en el seu evangeli. Les paraules tenen un  punt d’enigmàtiques. “És apropiat que complim tota justícia”. Dos termes sobresurten per la seva importància ( i en determinen la comprensió) : complir i justícia. La resposta de Jesús és també programàtica perquè insinua com serà la seva activitat messiànica.

El significat de complir va més enllà d’una simple obediència. El verb  grec usat és “pleroo” i ens porta a la idea de quelcom que està ple, el que està ple fins al límit i per associació pot significar completar les coses, portar a la seva plenitud una realitat. El verb complir està estretament relacionat amb el compliment de les Escriptures; així ho fa veure Mateu en els textos escripturístics que ha aportat des del començament del seu evangeli (1,22; 2,25.17.23); totes les cites van precedides del verb “plêrôthê”. Si en les escriptures s’hi pot llegir el pla salvador i alliberador de Déu, amb el baptisme de Jesús aquest pla de Déu ha entrat a la fase de la seva plenitud. El baptisme de Jesús és un pas decisiu a fi que l’alliberament de Déu pugui tirar endavant.

La justícia defineix una de les característiques de l’actuar de Déu. “La justícia i el dret sostenen el seu tron”  diran els salms (Sl 89,15; també 97,2). En aquest cas, però, justícia no s’ha d’entendre en el sentit d’una declaració judicial que determina o no una culpabilitat. La justícia de Déu té una vessant alliberadora sobretot adreçada als pobres, oprimits i necessitats. “Defenseu els febles i orfes, feu justícia als pobres i desvalguts” (Sl 82,3); “El Senyor fa justícia als oprimits, dóna pa als qui tenen fam” (Sl 146,7). Si Jesús diu que cal complir tota justícia vol dir que cal portar a la plenitud la justícia de Déu, la justícia alliberadora de Déu. La justícia com alliberament, anunciada per les Escriptures, comença a fer-se evident i a ser una realitat a partir del baptisme de Jesús. Al llarg de l’evangeli de Mateu s’anirà veient com les paraules i els miracles de Jesús fan veure clar que l’alliberament definitud de Déu ha començat a funcionar.El relat del baptisme de Jesús vol fer evident que Jesús és l’autèntic i esperat messies d’Israel, però el seu messianisme en contra del que molts s’imaginaven – liderar l’oposició política i bel·ligerant contra els romans – tindrà la missió de revelar la justícia alliberadora de Déu.

Baptisme del Senyor. 11 de Gener de 2020.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Captcha * Time limit is exhausted. Please reload the CAPTCHA.