PRESSA PER ASSEGURAR EL FUTUR

Publicat per en oct. 13, 2015 dins Altres, Solà | 0 comments

Un home demana a Jesús que ha de fer per aconseguir la vida eterna, Jesús li respon i, tot seguit ,adverteix com la riquesa dificulta l’entrada al Regne, continua amb una intervenció de Pere contestada per Jesús. Aquest esquema narratiu el trobem en el fragment de l’evangeli de Marc (10,17-31) que llegim aquest diumenge i està presidit per un ensenyament sobre la riquesa.
A diferencia de Mateu, que parla d’un jove (19,16) i de Lluc que esmenta un home important (18,18), Marc presenta senzillament un home (v. 17); més endavant sabrem que era ric. Aquest home demana a Jesús: “Què haig de fer per posseir la vida eterna?” No demana seguir-lo, ni entrar al Regne de Déu, tal com Jesús acaba de prometre als infants (9,15). No li interessa participar en el Regne, tema estrella de la predicació de Jesús (1,15). La vida eterna que l’home vol aconseguir no és un fita prioritària en l’evangeli de Marc, que presenta, en canvi, el Regne de Déu com un objectiu primordial.
Vida eterna és un concepte que fa referència al futur i en el pensament jueu es forja i pren força en les persecucions esdevingudes en temps del Macabeus (Dn 12,2; 2Ma 7,9). Com pot ser que el just que ha complert la Llei, mori víctima d’una persecució? Com és que no es compleix el que hi ha escrit al Dueteronomi que el compliment de la llei porta la vida? (Dt 30,20). Davant aquest problema la felicitat i la vida es posposen en el més enllà, en l’altra vida, la vida eterna.
L’home, que Marc ens dirà que té molts béns, té pressa, ha anat corrents a Jesús. Amb la seva riquesa vol solucionar el futur. Té solucionat el seu benestar material, compleix els manaments i com empresari eficient només té pressa per assegurar el futur, un futur que vol controlar de la mateixa manera que controla les seves riqueses.
Jesús proposa a l’home complir els manaments. Omet els tres primers , més propis dels judaisme i que afecten a les obligacions sagrades i rituals i menciona els que afecten a una ètica més universal. Crida l’atenció el mandat de “no facis cap frau”; formulat així no es troba ni a Ex 20,12-17 ni a Dt 5,16-21 (les dues formulacions del decàleg). Jesús vol prevenir de la riquesa aconseguida girant l’esquena a les necessitats dels pobres (Dt 24,14-15; Am 7,4-7; Sir 4,1-5).
L’home que s’adreça a Jesús sembla l’home ideal, preocupat per la vida eterna, sense dificultats econòmiques, irreprensible en el compliment d’uns codis morals vàlids per tothom i per a tot temps, malgrat això no n’hi ha prou.
Jesús se’l mirà i el va estimar (v.21). Marc no diu mai una cosa així de Jesús. L’home l’encerta quan diu que Jesús és bo. Jesús és bo perquè estima. Abans de donar receptes Jesús dóna amor. A la petició d’ajuda Jesús respon amb amor. Jesús estima perquè el que dirà i demanarà a l’home només es pot complir en l’amor.
Jesús invita l’home a fer un procés determinat per un seguit d’imperatius: vés, ven, dóna, torna, segueix-me. Jesús no té pressa, com té l’home, l’encoratja a fer el procés i tornar. No demana idees, programes de pregària, rituals de culte. Jesús demana seguiment: “Si algú vol venir darrere meu que prengui la seva creu i em segueixi (8,34).
Abans haurà de donar els béns als pobres, els que no tenen res ni cap possibilitat de tornar el favor. Tampoc es tracta de renunciar als diners i que aquests quedin sense beneficiar a ningú. El que donis es transformarà en un tresor en el cel, sinònim de vida eterna. La vida eterna que l’home busca l’obtindrà amb el que doni als pobres perquè el que doni es transformarà en vida en el futur.
Diumenge 28 durant l’any. 11 d’Octubre de 2015

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Captcha * Time limit is exhausted. Please reload the CAPTCHA.