|

PRETENSIÓ D’ACAPARAR L’ESPERIT

Amb el capítol 12 de la primera carta de Pau als Corintis s’enceta una nova secció que arriba fins a 14,40. En llegirem un petit fragment a la segona lectura d’aquest diumenge (1Co 12,4-11).El tema estrella és la presencia en la comunitat de “dons espirituals” o carismes, és a dir, com  es porten a terme determinades manifestacions de l’Esperit en la vida de la comunitat. El problema que havia originat la intervenció de Pau, tractant aquest tema, era que en lloc de alegrar-se dels dons concedits a cadascun del membres de la comunitat, els cristians de Corint es comportaven orgullosament amb els seus propis dons i depreciaven els dons que tenien els altres. Particularment això es donava entre els que posseïen el do de llengües i la seva interpretació, aquests consideraven que els altres dons servien de ben poca cosa. Fixem-nos que Pau introdueix aquest do en el darrer lloc de la llista que presenta en el nostre text. Els “dons espirituals “ s’havien convertit, doncs, en una força de divisió dins la comunitat i això Pau no ho podia consentir de cap manera.

El capítol 12 està marcat per una preocupació molt precisa: la tensió existent entre unitat i diversitat. L’existència de carismes és un fet que no es pot negar i no només això sinó que la vida de la comunitat en té necessitat i tot això ha de ser una realitat sense que la unitat en quedi ressentida. De fet el problema real, tal com diem, era que l’existència de la pluralitat de carismes feia perillar la unitat de la comunitat. La posterior imatge del cos amb la multiplicitat dels seus membres servirà per reforçar l’equilibri que hi ha d’haver entre unitat i diversitat.

La pluralitat queda afirmada en el text per la repetició del terme “diairesis”, diversitat i per la varietat de termes amb  que Pau es refereix als dons espirituals: dons, serveis i miracles, en canvi, la unitat s’emfasitza amb la repetició de “un mateix”.  La diversitat s’expressa també amb la llista de dons: expressar-se amb saviesa, do del coneixement, do de la fe, do de guarir, do de fer miracles, do de profecia, do de discernir esperits, do de parlar llengües, do d’interpretar-les.  Val a dir que en els textos de Pau apareixen altres llistes com ara en la mateixa secció 1Co 12,28-30 o a Rm 12,6-8. No sempre són coincidents i això prova que de carismes n’hi hauria molts més que els exposats en el text que ens ocupa.

L’acció de Déu a través del seu Esperit i amb sintonia amb Jesús és la realitat que unifica la multiplicitat de carismes. La riquesa que dona i es manifesta en la pluralitat i varietat brolla d’una única font. Tots  els dons que es donen en la comunitat procedeixen de l’acció de l’Esperit de Déu negant així la pretensió d’alguns membres de la comunitat que consideren que només alguns es podrien considerar autènticament espirituals. A més d’això els dons tenen un caràcter totalment gratuït i són rebuts resultat de la generositat divina, quedant exclosa així qualsevol pretensió de qui pretengui posseir-los fruit de les seves qualitats personals.

La unitat queda posada de manifest també per l’existència d’una sola comunitat, un sol grup. El bé de tots actua com a factor unificador. No hi ha a la comunitat una pluralitat d’interessos, sinó un únic interès comú.

Pocs són els textos de les cartes de Pau que situen Déu Pare, Jesús Fill i l’Esperit en un paral·lelisme que serà la base pel desenvolupament de la posterior teologia de la Trinitat ( 2Co 1,21-22; 13,13; 1 Co 2,7-16; 6,11; Rm 5,1-5; 8,14-17;15,30). El text que comentem n’és una mostra. No vol expressar un repartiment de funcions entre el Pare, Fill i Esperit sinó que hi ha una gradació ascendent que ressalta una única acció de Déu que ho obra tot en tots.

El text posa de relleu la manera d’organitzar-se les comunitats de Pau en els temps més primerencs del cristianisme. No apareixen carismes destinats als càrrecs de direcció. Serà a finals del s.I quan es començarà a parlar de bisbes i diaques. L’ instància última és l’impuls de l’Esperit, Ell és qui vetlla pel bé tota la comunitat i tots els posseïdors de dons espirituals estan implicats i compromesos en donar a la comunitat el millor pel seu bon funcionament.

Diumenge 2on durant l’any. 16 de Gener de 2022.

Similar Posts

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.