PROFETA MIRACLER

Publicat per en juny 26, 2020 dins Altres, Solà | 0 comments

El segon llibre dels Reis és el darrer dels que formen la historia deuteronomista (Josué, Jutges, 1.2 Samuel i 1.2 Reis). En ell s’hi troba el cicle de narracions que tenen com a protagonista el profeta Eliseu. D’aquestes narracions llegim, a la primera lectura d’aquest diumenge (2Re 4,8-11.14-16a), la primera part del relat que explica la resurrecció del fill d’una xunemita.

El primer que crida l’atenció és que en un llibre que narra les vicissituds dels reis de Judà i d’Israel s’hi hagin entaforat les narracions dels profetes Elies i Eliseu. De fet, hi ha també altres profetes, Débora, Samuel, Natan, Ahià, Gad, Miquees que apareixen en la història deuteronomista. El fet explica que aquests llibres siguin considerats profètics per l’Escriptura hebrea i ens fa adonar d’una estreta vinculació entre profecia i monarquia. El Senyor és el rei d’Israel però l’exercici d’aquest poder reial l’exerceixen els monarques històrics i ho fan amb el consentiment del Senyor. Una de les funcions reials  serà vetllar pel compliment de l’Aliança, el pacte de Déu amb el seu poble. El profeta recolze i avala el poder del rei, però també haurà de vetllar perquè el rei faci complir i compleixi la llei com tothom. Això no sempre serà una realitat i provocarà que les relacions entre profetes i reis sempre seran difícils. Quan el rei no compleix la llei apareix la figura del profeta recordant-li les seves obligacions. Aquesta interrelació entre profecia i monarquia explica la presència de profetes enmig la història dels reis d’Israel i Judà.

No hi ha cap text que mostri Eliseu increpant el rei per incomplir l’Aliança. Eliseu davant la monarquia és la veu autoritzada de Déu que indica el compliment que cal seguir. Elies i Eliseu no són profetes de grans discursos com ho són els grans clàssics de la profecia escrita. Si en aquests Déu parla per la paraula, en el cas d’Elies i Eliseu, Déu parla a través dels fets alliberadors i aquest és el cas de la resurrecció del fill de la xunemita.

Aquest esdeveniment prodigiós s’inscriu en un conjunt d’altres fets  miraculosos practicats per Eliseu. Aquest recull prové molt probablement  de tradicions conservades per un important moviment profètic arrelat en el regne del nord. El relat de la resurrecció del fill de la xunemita és més extens del que proposa la lectura litúrgica que recull només la primera part perquè té interès en el fet de l’acolliment a fi d’il·lustrar la dita de l’evangeli de Mateu: “Qui us acull a vosaltres a mi m’acull… tindrà la recompensa” (Mt 10,40s).

El tema de la primera part explica l’acolliment que la xunemita ofereix a Eliseu. L’episodi recorda el de Gènesi en que tres personatges visiten Abraham (Gn 18,1-15). Són acollits igual que Eliseu és acollit. Són obsequiats amb un àpat esplèndid i abundant, Eliseu és allotjat amb una habitació que, pel que era comú a l’època, es pot considerar luxosa; finalment l’anunci del naixement d’un fill acompanyat d’una certa perplexitat de la dona.

El cicle de narracions sobre Eliseu pretén prestigiar la persona, la tasca  i l’autoritat del profeta. Els seus deixebles, el cercle  de profetes ( 2Re 2,7) han de veure que les seves prediccions es compleixen. Per la xunemita és l’home de Déu, és a dir, aquell que té una relació tan estreta amb Déu que pot portar a terme els miracles més sorprenents. Els relats reivindiquen la persona d’Eliseu davant la monarquia (sobretot el rei Jehoram)  propens a la idolatria i el culte a Baal. En contra aquest culte, Eliseu s’erigeix en defensor de la fe en el Déu d’Israel  que, a diferència de la inoperativitat de Baal i els ídols, és autènticament capaç de donar la vida com ho demostra l’esmentat relat de resurrecció.

Diumenge 13 durant l’any. 28 de Juny de 2020.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Captcha * Time limit is exhausted. Please reload the CAPTCHA.