PROFETA, NO SAVI

Publicat per en jul. 6, 2015 dins Altres, Solà | 0 comments

El text de l’evangeli, tal com el presenten els antics còdexs, no està dotat de títols, introduccions, separacions, capítols  i versets, tal com apareix en les nostres modernes edicions. Això permet veure en el text de l’evangeli d’aquest diumenge (Mc 6,1-6)  una estreta connexió amb l’episodi anterior, llegit en l’evangeli del passat diumenge. Del fet que Jesús ha ressuscitat la filla de Jaire, es dedueix que ha deixat la sinagoga, vivificada per la presencia de la comunitat cristiana, en condicions d’acceptar el seu missatge. Aquestes expectatives  no arribaran a bon port. Aviat es podrà comprovar quan Jesús es presenti a la sinagoga de Natzaret i experimenti el rebuig dels sues conciutadans. Serà la tercera i última vegada que Jesús comparegui a una sinagoga en dissabte i sempre que ho ha fet (1,21-28 i 3,1-6) ha passat algun esdeveniment significatiu.

Aquesta vegada Jesús experimentarà l’ancestral rebuig d’Israel als profetes. En la oposició dels habitants de Natzaret cal veure una resistència que sobrepassa la resistència d’una petita població d’Israel; connecta amb el text de Joan que diu: “Ha vingut a casa seva i els seus no l’han acollit” (Jn 1,11). Els habitants de Natzaret no neguen  la saviesa de Jesús, però no admeten que aquesta saviesa pugui venir de Déu. El problema està en l’origen; el desconcert neix de confrontar un esquema que tenen ben assumit, segons el qual el savi ve de Déu, amb la realitat històrica i palpable de Jesús que es presenta davant ells. Aquest rebuig precedeix el rebuig de Joan Baptista explicitat en la narració de la seva mort (6,14-29) i alerta i prepara als deixebles que seran enviats (6,7-12) i que també experimentaran el refús.

Les objeccions dels habitants de Natzaret ocupen un gran espai en el text de la lectura que ens ocupa (2b-3a). En intensificar els trets humans que defineixen la persona de Jesús es vol desacreditar l’origen diví del seu fer i actuar. Les objeccions tenen un accentuat to de despesi. Ho és el qualificar Jesús fill de Maria i no fill  de Josep, com seria habitual en aquell temps. L’ofici de Jesús, “tekton” que inclou l’ofici de fuster i molts altres oficis artesans, recorda l’oposició que Sir 38,31-33 estableix entre un artesà i un escriba de tal manera que és del tot impossible que un artesà pugui realitzar les tasques d’un escriba.

El plat fort de la lectura diu: “ I no van ser capaços d’acceptar-lo”; altres versions diuen “ I s’escandalitzaven d’ell” (v 3b). Escandalitzar fa referència a quelcom que fa caure en una trampa. És l’entrebanc que desvia, destorba. Jesús és un obstacle pels seus conciutadans perquè trenca els estereotips marcats per l’origen geogràfic, la família, la feina. Tot el que determina el que hom és no val en el cas de Jesús perquè la seva procedència és de Déu.

En qualificar-lo d’artesà (v.3), els habitants de Natzaret contraposen Jesús a l’escriba i situen el seu ensenyament en la tradició sapiencial. Però Jesús es presenta com un profeta, perquè en la tradició jueva la vocació i missió del profeta no s’hereten per via de família o condició social , ni s’adquireixen per l’aprenentatge.

Jesús es sorprèn que no tinguin fe (v6). Aquesta estranyesa contrasta amb la dels habitants de Natzaret (v.2). No pot fer cap miracle perquè no tenen la fe que han tingut la dona amb pèrdues de sang i Jaire. Si no hi ha acceptació de Jesús no hi pot haver miracle. El miracle necessita l’obertura de la persona cap a Jesús. Per bo que sigui l’aparell, si no hi ha cobertura no es pot parlar per telèfon  . La sort va ser que el tancament no va ser total, alguns van ser curats per Jesús.

Diumenge 14 durant l’any. 5 de Juliol de 2015

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Captcha * Time limit is exhausted. Please reload the CAPTCHA.