SABER DECIDIR-SE

Publicat per en març 6, 2015 dins Altres, Jaume Patuel | 0 comments

 

SABER DECIDIR-SE

La vida és plena de moments de decisions. Les oportunitats en són moltes.

Les ocasions importants en són poques i a vegades són moments insignificants..

Així i tot, es deixen escapar amb molta freqüència per manca de valor, decisió, coratge, arriscar-se, por, angoixa….

La pantalla petita, és a dir, la TV ens ho recorda amb un spot publicitari molt bonic. És en un autobús. Un nen assegut i un nena dreta.

La nena pensa que té moltes ganes d’asseure’s al costat del nen i  es diu en el seu interior: “Si em parla, m’assec”…i espera que li parli.

El nen que té moltes ganes també de parlar amb la nena es diu en el seu interior. “Si s’asseu, li parlo”….i espera que s’assegui.

I els dos esperen. Els dos tenen ganes de parlar. Els dos volen estar de costat. Un a la vora del l’altre, però….estan esperant que l’altre decideixi.

Resultat? Que cadascú ha de baixar en la seva estació. I si és la mateixa… pensaran el mateix: Si ell comença, jo continuo: Si ella comença, jo continuo…perdran una altra oportunitat perquè ningú comença, es decideix, s’arrisca… La por domina…  És una forma normal de no comprometre’s a fi de no fer el ridícul, de no sentir-se frustrat.

Des d’un altre angle en la vida normal, quotidiana passa el mateix:

.”Si té interès en explicar-m’ho, ja me’n parlarà”….

“Si té interès en saber-ho, ja m’ho preguntarà”.

Portat a un extrem, vol dir que un no té ganes de parlar-ne i l’altra no té ganes de preguntar.

Però, la vida ens ensenya que cal “arriscar-se”. Preguntant sense esperar que l’altra m’ho expliqui, o explicar-ho sense esperar que l’altre pregunti.

Aquí la prudència, que contempla el risc,  entra en joc, no la por o l’angoixa..

 

EL NEN QUE VOLIA SER TELEVISOR

Us el deixo tal qual me l’han enviat. Fa reflexionar. Cal dedicar-hi uns minuts i demanar-nos si moltes vegades això no passa a la nostra llar.

És la pregària d’un noi com d’una noia.

“Señor, no quiero pedirte nada especial ni inalcanzable,

como ocurre con otros niños que se dirigen a ti cada noche.

Tú eres bueno y proteges a todos los niños de la tierra.

Hoy quiero pedirte un gran favor, sin que se enteren mis padres:
¡Transfórmame en un televisor!

para que mis padres me cuiden como cuidan al televisor,

para que me miren con el mismo interés

con que mi madre mira su telenovela preferida,

o mi padre su programa deportivo favorito.
Quiero hablar como ciertos animadores que cuando lo hacen,
toda mi familia se calla para escucharlos con atención y sin
interrumpirlos!.

Quiero ver a mi madre suspirar frente a mí
como lo hace cuando mira un desfile de modas,

o poder hacer reír a mi padre como lo logran ciertos programas humorísticos,
o simplemente que me crean cuando les cuento mis fantasías
sin necesidad de decir ¡es cierto! yo lo escuché en la tele.
Quiero representar al televisor para ser el rey de la casa,

el centro de atención que ocupa el mejor lugar

para que todas las miradas se dirijan a mí.

Quiero sentir sobre mí la preocupación
que experimentan mis padres cuando el televisor comienza a
fallar y rápidamente llaman al técnico.
Quiero ser televisor para ser el mejor amigo de mis padres,

el héroe favorito, el que más influya en sus vidas,

el que recuerde que soy su hijo

y el que ojalá les mostrara más paz que violencia.
¡Señor por favor déjame ser televisor aunque sea . . . por un día

 

FRASES PER FER PENSAR

 

Hem parlat del nen que vol ser televisor.

Ara us poso, tal com m’ho han enviat.

Cal posar-hi atenció i reflexionar-hi.

“La inteligencia sin amor, te hace perverso.
La justicia sin amor, te hace implacable.
La diplomacia sin amor, te hace hipócrita.
El exito sin amor, te hace arrogante.
La riqueza sin amor, te hace avaro.
La docilidad sin amor te hace servil.
La pobreza sin amor, te hace orgulloso.
La belleza sin amor, te hace ridículo.
La autoridad sin amor, te hace tirano.
El trabajo sin amor, te hace esclavo.
La simplicidad sin amor, te quita valor.
La oración sin amor, te hace introvertido.
La ley sin amor, te esclaviza.
La politica sin amor, te hace egoista.
La fe sin amor te deja fanático.
La cruz sin amor se convierte en tortura.
LA VIDA SIN AMOR… NO TIENE SENTIDO…. “

I qui no sap què és estimar per pròpia experiència?

 

 

L’HOME PER A LA DONA

 

Parlem molt de violència domèstica a fi de minvar un xic aquesta tensió, molt lògica, explico un ”mite” sobre la creació de l’home

És molt bonic, de com Déu va crear l’home.

“ Un dia, en el paradís, Eva estava preocupada i va dir-li a Déu:

  • Tinc un problema
  • Quin n’és? Li respon Déu.

Li diu Eva:

– Sé que m’has fet, m’has donat aquest bonic jardí, tots aquests meravellosos animals i aquest serpent que em fa riure contínuament, però no sóc del tot feliç

  • Com és possible això, Eva?

Ella va afegir: – Em troba sola. A més, estic ja farta de menja tantes pomes

-Bé, Eva, tinc una solució. Crearé un home per a tu.

  • I què és un home?
  • Un home serà una criatura imperfecta, amb molts artificis. Mentidera, farà trampes, serà engreit…és a dir, et donarà molt de problemes. Però serà més fort i ràpid que tu. Li agradarà caçar i matar coses. Tindrà una aspecte senzill, però com també tu et queixes, el crearé també perquè et satisfaci les teves necessitats físiques. Però tampoc serà molt llest. Destacarà en coses infantils com pegar o donar puntades de peu a un baló. Caldrà comprendre’l i fer servir la teva intel·ligència, Eva.
  • Però hi ha un truc?
  • Doncs, el tindràs amb una condició.
  • Quina?
  • Com et deia, serà xulo, arrogant i molt narcisista …així que el tindràs que fer creure que jo el vaig fer primer a ell.. .recorda és el nostres cret….de dona a dona.”

Tota relació humana comporta saber qui és cadascú i respectar als altres sense trucs. Només el diàleg evitar la violència.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Captcha * Time limit is exhausted. Please reload the CAPTCHA.