SAVIESA DE GRAN QUALITAT

Publicat per en set. 17, 2015 dins Altres, Solà | 0 comments

Continuem aquest diumenge amb la lectura de la carta de Jaume. El text de la segona lectura d’avui recull els darrers versets del capítol tercer i els primers del quart (Jm 3,16-4,3). Si tenim en compte que els destinataris de la carta són jueus cristians ben familiaritzats amb la parla i la cultura grega, no és d’estranyar que el tema de la saviesa ocupi en la carta un lloc important. Aquesta preeminència es veu clara en el text que avui ens ocupa.

“La saviesa que ve de dalt” (v.17); és que hi ha alguna saviesa que no vingui de dalt? Sí, i això és el que la carta ha estat exposant en el context anterior. Hi ha una saviesa que ve de la terra, de les passions i dels dimonis (v15). Els posseïdors d’aquesta saviesa són els que ho demostren amb les seves obres, els que demostren tenir un cor ple de gelosies, rivalitats, afanys de gloriar-se i mentides. La carta de Jaume entén la saviesa no com una capacitat intel·lectual de conèixer i saber, sinó que la saviesa és sobretot resultat de l’experiència. La saviesa es demostra en les obres i en el comportament, igual com abans ho ha dit de la fe. El comportament cristià ocupa també un lloc preeminent en la carta de Jaume.

A més del valor que el pensament dels filòsofs grecs donava a la saviesa, aquesta té també les seves arrels en l’Antic Testament. En el capítol tercer del llibre dels Proverbis (3, 13-26) trobem una gran elogi de la saviesa en tant que assegura la felicitat i la vida; en ell s’hi diu: “La saviesa és més lucrativa que la plata, en trauràs més profit que de l’or; Feliç el qui s’aferra a la saviesa: s’aferra a l’arbre de la vida!” (vv. 14 i 18). En sintonia amb aquests enaltiments, la carta de Jaume també ens presenta una llista d’elogis de la saviesa. Ens aturarem en alguns d’ells. La saviesa és pura. L’adjectiu “hágnos” no fa referència a la puresa legal i ritual, tal com l’entenia el judaisme, sinó a ser net en la manera de comportar-se, és el mateix sentit que té en 1 Pe 3,2 quan parla del comportament cast. La saviesa és pacífica “eirenikos”; és el terme que la traducció grega de l’Antic Testament usava per traduir la paraula hebrea “shalom” que no vol dir tan sols absència de guerra sinó salut, prosperitat, benestar; la saviesa pacífica és la que cerca les relacions correctes entre persones. També és amable “epieikes”; a 1Tm 3,3 és la qualitat que, en el catàleg de virtuts que es demana per a un bisbe, aquest ha de tenir tant en l’exercici de la seva autoritat pública com en la seva vida privada. La veritable saviesa és dòcil, “eupeithés”, qualitat que té el que no és testarrut i no imposa les seves opinions i sap escoltar i respectar els altres.

El text segueix amb uns temes que mostren el lligam de la carta de Jaume amb els sinòptics i més concretament amb el sermó de la muntanya de Mateu. Vegem-ho: la misericòrdia lliga amb el passatge de l’amor als enemics (Mt 5,43-47); l’exigència de donar bons fruits també és present en el sermó de la muntanya: “Tot arbre bo dóna fruits bons” (7,17-18) igualment insta a donar fruit la paràbola del sembrador (13).  Els que treballen per la pau és un col·lectiu que trobem a les benaurances (5,9). El text de la lectura d’avui s’acaba amb una crítica als que no saben demanar perquè ho fan malament i demanen coses amb finalitats desencaminades. També Mateu en el sermó de la muntanya dedica un bon espai a ensenyar a demanar correctament el què cal a Déu. “Sap el vostre Pare de què teniu necessitat” (6,8); el Parenostre, la pregària que més encerta el què cal demanar (6,9-13) i insta a confiar en Déu que atén les nostres necessitats (6,25-34).

Diumenge 25 durant l’any. 20 de Setembre de 2015

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Captcha * Time limit is exhausted. Please reload the CAPTCHA.