SENZILLAMENT: UN ANY MÉS

Publicat per en gen. 2, 2021 dins Altres, Jaume Patuel | 0 comments

La durada de l’any depèn de cada cultura: Any sideral, any solar, any anomalístic.Ala vida quotidiana, fem servir l’any civil, que és el gregorià,el més estès a occident. Per altra banda, hi ha l’evolució històrica de l’any solar. Només els cito, entre altres, perquè en són molts: Any solar egipci, any solar julià,any solar gregorià, queés l’any civil actual. És un tema apassionantveure com la Humanitat ha anat confeccionat una explicació de quelcom que no pot dominar: el temps. I si la base del temps és la Natura, ara comencem anar de forma diferent de les indicacions de la Natura.La foscor de la nit té la llum artificial; la calor o el fred tenen l’aire condicionat o la calefacció; el camp té elreg artificial i tècnic. El rellotge indica el temps:,la cronologia, però no laseva intensitat i immensitat.Resumint: nosaltres construïm els mapes del temps. Volem controlar-lo tot.Lluitem contra un impossible.Per tant, UN ANY MÉS segons el nostre calendari,però que marca moltes cosesnoves: Preus i impostos són pujades calculades, no naturals. Tempsdels projectes, construïts per nosaltres. A més, el temps no cura res, però cal temps per a moltes guaricionsi d’altresafers.Eltemps marca l’evolució del coscom també de la formositat i bellesa humana: atractiva, seductora, interior, espiritual. El cos és l’indicador de l’evolució d’un tempsque no torna. Un llibre, matriu de la cultura occidental fins ara, la Bíblia, diuen el capítol 3, versets del’1al 15de l’Eclesiastès: Tot té el seu moment.Sota el cel hi ha un temps per a cada cosa.Hi ha un temps per a infantar iun temps de morir. Un temps de plantar i un temps de collirUn temps de matar i un temps de guarirUn temps d’enrunar i un temps de construirUn temps de plorar i un temps de riure.Un temps de plànyer-sei un temps de dansar.Un temps de tirar pedres i un temps d’aplegar-seUn temps d’abraçar-se i un temps d’estar-se’nUn temps de cercar i un temps de perdre.Un temps de guardar i un temps de llençar.

Un temps d’esquinçar i un temps de cosir.Un temps de callar i un temps de parlar.Un temps d’estimar i un temps d’odiar.Un temps de guerra i un temps de pau. Escrit aproximadament alsegle X aC,quan el món era agrícolai ramader. Una societat jeràrquica, patriarcali impregnada de molta religiositat. Ara caldria dir, a mésa més:Hi ha un temps per l’ordinador i un altre pera mi. Un temps per la relació virtual i un altre per la presencial.Un temps pel teletreball i un altre per la família,Un temps digital i un temps humà. Un temps maquinal i un altre vital.Un temps exterior i un altre interior.Un temps per al soroll i un altre per al silenci.Podria ser una visió més ajustada a aquest món actual nostre, emergit fa uns dos o tres segles. Entenc que aquest escrit, com d’altres fets en cultures diferents a la nostra, pot ajudar a concebre com vivim el temps actual. La pandèmiahauria de poder ajudar-nos a concebre el temps d’una altra forma,partint de les nostres coordenades culturals actualsi de la situació present, no buscada, però real. Estem immersos en una revoluciónova:el món digitalitzatdel qual no en sabem les conseqüències. Però, els poders fàctics, obscurs, amagats, és a dir, la criptarquia que sempre ha existit de formes diferents, voldrà continuar manipulantla ciutadania. I més en aquest moment, que no és una èpocade canvi sinó un canvi d’època. O hi entres o desapareixes. I aquí cal, com sempre i en tota cultura,la capacitat crítica per tal de pensar per un/a mateix/acom ens ho han indicat sempre els saviso els mestres, però no elsgovernants. Si no és així, deixem de ser micròfons, ciutadans,per esdevenir només altaveus, súbdits. Senzillament UN ANY MÉS o MENYS a la nostra vida. Cal aprendre a ser savi, sensat i pràxic. Ni mirada optimista ni pessimista, sinórealista amb tonalitat constructiva o destructiva.Cal sempre,en un inici de temporada o d’any,la festa, la joia, el gaudi, la dansa, l’àpat i la beguda i també el silenci, el treball, l’estimació, la responsabilitat: UN TEMPS PER A CADA COSA.

La nostra cultura digital ens demanasaber posar límits,només així podrem gaudir de pau interior, de pregonesa o descobrir la fondària humana. Sense aixòla depressió, el desesper, les angoixes s’imposen quan ens enfrontem a la situació pandèmica: morts, suïcidis, feines tancades, atur en augment, precarietat econòmicai d’altres efectes.Les actitudsnegativess’apoderen de la Humanitat perquè en aquests moments no hi ha un Horitzó esperançal, però amb mirada més pregona mai es perd ni l’esperança ni la confiança. Què dir més? Tal volta seria deixar tot l’espai de l’article en blanc….i que cadapersona lectora hi escrigui o hi dibuixi la seva pròpia espontaneïtat, la contempli per saber-la desencriptar i no procrastinar(verbs d’avui dia).. Un any més o menys a la vida, però cal viure’l amb goig, pau, esperança i confiança.Jaume PATUEL PUIG (1935). És pedapsicogog.Llicenciat en teologia i psicologia.Membre de l’ACPP i FEP.Exerceix de psicoterapeuta i psicoanalista.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Captcha * Time limit is exhausted. Please reload the CAPTCHA.