|

SIÓ LLUMINOSA I RESPLANDENT

Els temps foscos de l’exili d’Israel a Babilònia  no es varen acabar amb el retorn dels exiliats. La reconstrucció del país, tot i les facilitats donades pels perses, no va ser una cosa fàcil. Les tensions i rivalitats existents entre els exiliats acabats d’arribar i els que s’havien quedat en el país van ser fortes i tenses. Dos corrents de pensament quedaren enfrontats: els qui volien que la reconstrucció del país estigués, únicament, en mans dels qui formaven part del poble d’Israel per estrictes llaços de sang i els qui, amb una mirada més oberta, integraven els estrangers en la reconstrucció del país. És dins aquest clima que sorgeix el profeta conegut per Tercer Isaïes, personatge desconegut i anomenat així perquè es conserva la seva predicació en la tercera part del nostre actual llibre del profeta Isaïes. D’ell en llegim un fragment (60,1-6) en la primera lectura de la festivitat de l’Epifania del Senyor.

La lectura comença amb l’imperatiu: “aixeca’t”. Aixecar-se és un verb molt ric de significat. És la contraposició a l’estar adormit; al profeta Jonàs, que està dormint, li diu el capità del vaixell: “Aixeca’t i clama al teu Déu” (Jn 1,6). El Senyor aixeca el pobre i desvalgut del seu estat de prostració (Sl 107,41; 113,7). Sovint es usat per indicar la sortida d’un estat de prostració o paràlisi i entrar en una fase de creativitat positiva. És aquest el sentit que té en el passatge on l’àngel del Senyor encoratja per tres vegades a Elies a menjar i posar-se en camí (1 Re 19,5.7.19). És aquest el sentit que també té en el nostre text; a Sió, que viu en un estat de prostració li cal aixecar-se.

Llum, albada, claror, resplendir són termes que presideixen el text.  “Les tenebres que embolcallen la terra i les negres nuvolades que cobreixen les nacions” (v.2) contrasten amb la llum i la claror que es posa sobre la ciutat de Jerusalem, de tal manera que es converteix en pol d’atracció i punt de referència per a totes les nacions. És la mateixa oposició entre llum i tenebra que trobem en el primer relat de la creació (Gn 1), perquè, en definitiva, el que s’està gestant és la creació d’una nova Jerusalem. La llum és equivalent a la glòria de Déu perquè Déu mateix és llum: “El Déu sant, llum d’Israel” (Is 10,17). El mateix Tercer Isaïes dirà més endavant en el mateix capítol: “ Jo, el Senyor, seré per sempre la teva llum, jo, el teu Déu, seré la teva glòria” (60,19 i 20); vegem com llum i glòria apareixen com equivalents.

“Els pobles s’acostaran a la teva llum, els reis vindran a la claror

de la teva albada” (v.3). La lectura mostra una gran desfilada de pobles, atrets per la llum que brilla sobre Sió. Tenint en compte la realitat de l’exili, que va suposar per Israel la submissió al poder de les nacions estrangeres, ara es produeix un fet d’ordre invers: són els pobles de la terra, entre ells els qui havien estat opressors d’Israel, els qui ara es dirigeixen cap al centre neuràlgic de la seva religiositat, la muntanya santa (Sl 48,2-3) de Sió, lloc on hi ha edificat el temple, lloc que el Senyor ha escollit per residir-hi  (Sl 132,13; 135,21) i d’on procedeix l’ajuda i el sosteniment ( Sl 20,3) i la benedicció del Senyor (Sl 128,5).

 

D’entre totes les nacions que apareixen amb el seu nom, crida l’atenció la menció de Saba per la fàcil referència que es pot establir amb el regnat de Salomó ( 1Re 10,1-13). La reina de Saba obsequia Salomó amb or i espècies aromàtiques (1 Re 10,10); el profeta diu que vindran de Saba portant or i encens. El Tercer Isaïes somnia en una Jerusalem pròspera i radiant i, posats a somniar, no s’hi posa per poc, somnia amb el regnat que, segons la historia deuteronomista, va ser el més brillant  , enlluernador i pròsper de la historia d’Israel, regnat en el que també acudien els reis de tot arreu ( 1 Re 10,24) a portar-li presents.

 

Festivitat de l’Epifania del Senyor. 6 de Gener de 2016

Entrada similar