SÓN AMICS, NO ADVERSARIS

Publicat per en set. 24, 2015 dins Altres, José A. Pagola | 0 comments

Necesitamos crecer en solidaridad y unidad
Hay que recordar siempre que el planeta es de toda la humanidad y para toda la humanidad, y que el solo hecho de haber nacido en un lugar con menores recursos o menor desarrollo no justifica que algunas personas vivan con menor dignidad…
Necesitamos crecer en una solidaridad que «debe permitir a todos los pueblos llegar a ser por sí mismos artífices de su destino», así como «cada hombre está llamado a desarrollarse».
Hace falta postular un principio que es indispensable para construir la amistad social: la unidad es superior al conflicto. La solidaridad, entendida en su sentido más hondo y desafiante, se convierte así en un modo de hacer la historia, en un ámbito viviente donde los conflictos, las tensiones y los opuestos pueden alcanzar una unidad pluriforme que engendra nueva vida.
Francisco, Evangelii gaudium 190 y 228

26 Tiempo Ordinario – B
(Marcos 9,38-43.45.47-48)

José Antonio Pagola. Traductor: Francesc Bragulat

Malgrat els esforços de Jesús per ensenyar-los a viure com ell, al servei del Regne de Déu, fent la vida de les persones més humana, més digna i més feliç, els deixebles no acaben d’entendre l’Esperit que l’anima, el seu amor gran als més necessitats i l’orientació profunda de la seva vida.
El relat de Marc és molt il·luminador. Els deixebles informen Jesús d’un fet que els ha molestat molt. Han vist un desconegut «treient dimonis». Està actuant «en nom de Jesús» i en la seva mateixa línia: es dedica a alliberar les persones del mal que els impedeix viure de manera humana i en pau. No obstant això, als deixebles no els agrada el seu treball alliberador. No pensen en l’alegria dels que són guarits per aquell home. La seva actuació els sembla una intrusió que cal tallar.
Espliquen a Jesús la seva reacció: «Hem mirat d’impedir-ho, perquè no és dels qui vénen amb nosaltres». Aquell estrany no ha de continuar guarint perquè no és membre del grup. No els preocupa la salut de la gent, sinó el seu prestigi de grup. Pretenen monopolitzar l’acció salvadora de Jesús: ningú ha de guarir en el seu nom si no s’adhereix al grup.
Jesús reprova l’actitud dels seus deixebles i es col·loca en una lògica radicalment diferent. Ell veu les coses d’una altra manera. El primer i més important no és el creixement d’aquell petit grup, sinó que la salvació de Déu arribi a tot ésser humà, fins i tot per mitjà de persones que no pertanyen al grup:«Qui no està contra nosaltres, està amb nosaltres». El que fa present en el món la força guaridora i alliberadora de Jesús està a favor del seu grup.
Jesús rebutja la postura sectària i excloent dels seus deixebles que només pensen en el seu prestigi i creixement, i adopta una actitud oberta i inclusiva on el primer és alliberar l’ésser humà d’allò que el destrueix i el fa desgraciat. Aquest és l’Esperit que ha d’animar sempre els seus veritables seguidors.
Fora de l’Església catòlica, hi ha al món un nombre incomptable d’homes i dones que fan el bé i viuen treballant per una humanitat més digna, més justa i més alliberada. En ells és viu l’Esperit de Jesús. Hem de sentir-los com amics i aliats, mai com adversaris. No estan contra nosaltres ja que estan a favor de l’ésser humà, com hi estava Jesús.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Captcha * Time limit is exhausted. Please reload the CAPTCHA.