TERÀPIA – PSICOTERÀPIA

Publicat per en gen. 30, 2015 dins Altres, Jaume Patuel | 0 comments

 

La paraula teràpia és escrita  arreu. Així tenim, per exemple, ritmeteràpia, músicoteràpia, hipoteràpia, reflexoteràpia i d’altres.

Ara bé, en el meu entendre, el que és important és saber què vol dir teràpia.

La paraula teràpia es fa servir en l’argot mèdic, bàsicament, i ara en el psíquic per a indicar “curar”, “guarir”. És la forma més comuna i divulgada d’aquesta paraula  per bé que curar o guarir no sempre és una curació automàtica com tampoc no sempre s‘aconsegueix  la meta que el tècnic i el pacient es proposen.

Per altra banda, la paraula en qüestió, que ve del grec, té un significat o sentit més profund, més humà, més interpersonal. La seva etimologia és “acompanyar”.

Amb aquest sentit es pot comprendre molt millor certes teràpies.

El tècnic o la persona, que exerceix aquesta professió com a  música, motricista, especialista en cavalls (hipoteràpia o equinoteràpia),  fisio, ritme i moltes d’altres, ha de partir de la seva pròpia experiència, més que dels estudis, que són imprescindibles. Aleshores pot acompanyar  la persona en dificultats a fi que pugui fer el seu camí. El pacient pugui desbloquejar-se, superar el símptoma. Trobar-se millor.

Això és el que cerquen moltes persones: trobar-se millor, treure el patiment, superar el símptoma. No volen anar més a fons. Volen trobar-se més bé i prou.

Un metge, que exercia en un tribu d’indis,  explicava que havia donat uns medicaments a un nadiu.  Era un indi culte, intel·ligent i amb estudis superiors. Però en posar-se bé, l’indi li va dir: “Ara vaig a veure el meu xaman”. El metge li va respondre: “Tu ets intel·ligent i culte, i t’has guarit, com és que ara vas a veure el bruixot de la tribu?”

La resposta va ser contundent: “Tu m’has guarit és cert; però ara haig de saber perquè m’ha passat tot això. Què vol dir i què significa”.

El cos mai és indiferent a les preocupacions, tensions, stress, patiments, conflictes interiors. Les malalties corporals són, moltes vegades, el producte o la conseqüència de la nostra vida íntima i interior tenses, dèbils, exigents, incoherents.

Per això, “el terapeuta” pot ser un bon acompanyant si abans ell ha fet el recorregut del seu món interior. És difícil acompanyar a un altre per un camí si el que acompanya no l’ha fet abans.

Per tant, la teràpia és acompanyar i/o guarir. Anar a les  profunditats dels problemes que manifesten els símptomes no és qüestió de teories sinó d’experiència pròpia, però reflexionada i analitzada, per poder acompanyar els altres.

 

PSICOTERÀPIA

 

Psicoteràpia és la paraula composta de psique i teràpia.

La psique és l’ànima, tot aquest món de conducta externa i interna; aquest  món petit del conscient, de l’ego o del jo o raó instrumental junt amb el món obscur, fosc, amagat, inconscient, més ample i actiu. La psique és dinàmica. És com un iceberg o muntanya de gel en el mar. Es veu una mínima part, però el mar amaga  la major part. Aleshores, qui creu que només  existeix el que es veu i res més. I d’altres saben que és molt més el que no es veu i que el que no es veu és més existent i dinàmic que el que es veu.  Això ens ho confirma l’experiència.

Són dues formes de copsar la realitat psíquica de l’ésser humà: el món conscient i el món inconscient. Per bé que molts neguen l’inconscient, la negació no vol dir que no existeixi com les ciències de l’esperit han mostrat.

Teràpia sabem que vol dir per l’article anterior. Etimològicament és acompanyar.  Ningú ajuda a fer un camí si primer ell no l’ha fet. Altrament dit, només l’experiència personal, madurada i reflexionada, pot ajudar a que l’altre faci el seu camí per si sol, però que se sent acompanyat i respectat.

Aleshores la psicoteràpia dinàmica és la que ajudar a caminar per si mateix i l’instrument per fer-ho és la paraula.

Freud deia, en el 1914, a la Universitat de Viena, aproximadament aquestes idees parlant de la introducció a la  psicoanàlisi que la  paraula o el parlar amb sinceritat, espontaneïtat i franquesa guareix. Les persones no han pensat que la paraula és l’eixarm i l’encantament que produeix la pau com la guerra, la construcció com la destrucció, l’odi com l’amor, la vida com la mort.  Quan els familiars dels pacients veuen que només es fa servir la paraula, pregunten si parlant és cura la gent. És gent que no s’adona del  poder de la paraula en la vida diària.

Per tant, el psicoterapeuta dinàmic és aquell explorador que guia als turistes o pacients  per terres salvatges, estranyes, perilloses, ignotes, desconegudes que és el propi interior d’un ésser humà,. La part fosca i desconeguda. I, per tant, que el terapeuta ja ha recorregut.

La paraula viva i sincera  no és la paraula buida del xerraire.

Parlar d’un mateix no és el mateix que xerrar d’un mateix.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Captcha * Time limit is exhausted. Please reload the CAPTCHA.