|

TESTIMONIS

Gran part del capítol 21 de l’evangeli de Lluc conté el que s’anomena discurs escatològic (Lc 21,5-38) dit així per la paraula grega que origina aquesta expressió “eschaton” (últim) i tracta de les realitats darreres tant de la fi de Jerusalem com la fi del món sencer. D’aquest discurs en llegim un bon tros de la primera part (Lc 21,5-19).

Una bona part del text que ens ocupa està dedicat a predir les persecucions que sofriran les comunitats cristianes (vv. 12-18). El discurs escatològic de Lluc està inspirat en el de Marc contingut en el capítol 13 del seu evangeli. Pel que fa a les persecucions l’esquema es manté si bé Lluc introdueix alguna modificació.

Lluc, a diferència de Marc,  comença dient “abans de tot això”. Acaba de parlar  dels que es valdran del nom de Jesús per enganyar, de guerres, terratrèmols, fams, pestes, fets espantosos i senyals del cel; abans de tot això s’esdevindran les persecucions. És a dir, abans de la destrucció de Jerusalem i del temple, abans de les grans calamitats s’esdevindran les persecucions. Serà una realitat que es produirà d’una manera immediata desprès de la mort de Jesús i que acompanyarà l’existència de les comunitats cristianes des de bon començament i al llarg de la seva existència.

“Us portaran a les sinagogues … i us faran comparèixer davant reis i governadors”. La persecució tindrà un caràcter religiós (sinagoga) i civil (reis i governadors). Jesús no es posà en contra la sinagoga, va anar a la de Natzaret a fer el seu discurs programàtic (Lc 4,16), però en el temps que escriu Lluc segurament es van produir les primeres ruptures i enfrontaments entre sinagogues i comunitats d’aquí les primers persecucions (Ac 9,1). Pel que fa a les persecucions de caràcter civil no s’haurien produït encara les generals a tot l’imperi, però sí segur algunes de puntuals com ara la de Neró a Roma l’any 64, abans que Lluc redactés la seva doble obra.

Lluc no esmenta com Marc l’anunci de l’evangeli però coincideix amb ell en el fet de donar testimoni.  L’ús tan abundant del terme “testimoni” en escrits i sermons de tota mena pot contribuir a desdibuixar el significat d’aquest terme.  Testimoni igual que defensa que també apareix en el text són dos termes propis del llenguatge judicial. Ens fixarem en testimoni.  És aquell que, donat un esdeveniment, és convocat  a explicar el que ha passat i donar la seva versió del que és veritat. A partir del testimoni ho pot accedir al que és real. El testimoni va estar al lloc dels fets, ho veié, ho experimentà i és això el que el qualifica per ser testimoni. El qui no té accés als fets o esdeveniments no té altre recurs que refiar-se del testimoni i acceptar el que narra coma real. La declaració del testimoni porta cap a la veritat. Transcendint l’àmbit judicial el testimoni esdevé revelació; aquells que escolten el testimoni creuen que el que afirma és una manifestació fiable del que els és ocult.

Jesús demana als seus deixebles que siguin testimonis i confirma que ho seran (Lc 24,48). En la segona part de la seva obra, Lluc presenta Jesús dient: “Quan l’Esperit Sant vindrà damunt vostre rebreu una força que us farà testimonis” (Ac1,8). El testimoni és el que ha estat en el lloc dels fets i ha sentit i ha vist, per això quan es proposa el substitut de Judes es demana a l’assemblea  que el candidat hagi acompanyat als apòstols tot el temps que Jesús visqué amb ells des del baptisme de Joan fins que fou endut al cel (Ac 1,21s).  Barsabàs i Maties formaven part del grup de testimonis qualificats perquè estigueren on havien d’estar, escoltaren i veieren.  Lluc considera que Pau també és testimoni perquè en la seva experiència de trobament amb Jesús sentí i veié ( Ac 22,15; 2616). El testimoniatge caracteritzarà el deixeble de Jesús (Ac 2,32; 3,15; 5,32; 13,31)

A la preocupació pel moment en que succeiran les realitats últimes, Jesús anteposa l’anunci d’una altra realitat més immediata que està com aquell qui diu a la cantonada i que s’esdevindrà abans de les realitats últimes: les persecucions. El to de les paraules de Jesús pretén inspirar una gran confiança: “No es perdrà ni u sol dels vostres cabells”.

Diumenge 33 durant l’any. 13 de Novembre 2022

Entrada similar

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.